dijous, 13 de setembre de 2012

Pic Alt de Comapedrosa 2.946m.-Andorra-

Aquests dies de calor, neguit i poc dormir, teníem la necessitat d’uns dies de canvi i esbarjo per sortir de la rutina diària i renovar piles, perduts per un d’aquest meravellosos paratges que encara existeixen i aconsellat pel meu amic Jaume Villalon, el dia 30 d’agost de 2012, ens vam decidir anar al Parc Comunal de les Valls del Comapedrosa a fer el Pic Alt del Comapedrosa 2.946 metres, el cim més alt d’Andorra, totalment desconegut per nosaltres.
Com buscabem tranquil·litat el primer dia vam decidir pujar a dormir al Refugi del Comapedrosa i descansar per el segon dia fer cim i tornar a dormir al refugi i per el tercer dia marxar fent una volta per Andorra (Arcalís, Canillo, Pas de la Casa), França direcció Bourg-Madame i entrar a Catalunya per Puigcerdà.
Aproximació:

Amb automòbil ens hem de dirigir a Andorra. Hem de pujar al poble de la Massana i d'aquí desviar-nos per la CS-410, al d'Arinsal. Un cop travessat el poble arribarem a un pla, on cap a l'esquerra es va a l'estació d'esquí i a la dreta s'entra en un túnel que haurem de travessar.

Just sortir de l'esmentat túnel, a la dreta, hi ha un carrer que agafarem (senyals del GR-11), per tal de fer uns 100 metres aproximadament fins que l'asfalt esdevé pista de terra. Aquí, hi ha uns blocs d’apartaments i espai a les dues bandes de la pista per aparcar, estem al Torrent Ribal 1.580m., on deixarem el cotxe per tal de seguir per la pista direcció al Pic Alt del Comapedrosa

dia 30.08.12 Pujada al Refugi del Comapedrosa
Comencem a pujar per la pista forestal en forta pujada, observant la forma d’U de la vall glacial i per antics camps d'avellaners i cirerers, tenim que moderar el pas i acomodar-lo al pas de la Marga. Al nostre marge esquerra i una mica lluny podem veure el remuntador i les pistes d’esqui d’Arinsal. Anem agafant alçada i una gran cascada resta davant nostre. 
Tot seguit trobem una barrera que limita el pas als vehicles (i per on la mateixa dreta a l’alçada de la mateixa barrera comença un corriol amb marques grogues que no agafem) i la pista comença a planejar. 
Seguim el GR-11 amb marques de pintura blanques i vermelles i també unes marques rodones de pintura groga, ara per entre pi roig, arç blanc i avellaners.
Ens comença a ploure bastant i tenim que aturar-nos per posar-nos les capellines, en més o menys intensitat ens plourà durant tota la caminada. El riu de Coma Pedrosa ens acompanya enfonsat per la nostre esquerra.












Deixem la pista en un revolt que fa a la dreta. Hi ha diversos indicadors, nosaltres anem cap al refugi i el Pic Alt de Coma Pedrosa, per un camí que surt de front, seguint les marques de pintura, en suau baixada per entre breus prats, amb força mates de gerds i travessant el petit rierol. 
De seguida el camí comença a pujar per un bosc de pi negre, moixeres i avets.
Pont del Bosc d'Escales. (1.785 m) Un pont de fustes ens permet travessar el riu de Coma Pedrosa. Pocs metres desprès d’haver passat el primer pont, en trobem un altre que travessa el riu Pollós. 
Ara el camí empren una decidida pujada i zigzagejant per entre el bosc, per ràpidament guanyar alçada. Més amunt el camí planeja i s'apropa a l'esmentat riu Pollós, fins que s'hi ajunta prop d'un petit pla.
Travessem el riu que baixa del llac de les Truites. Deixem el bosc i ens enfilem, per una pala amb força matolls, tot seguint diversos corriols.










Coll de Coma Pedrosa (2.220 m). Petit coll que fa de distribuidor de camins amb el GR-11 i el GRP amb punts grogs. A la nostre esquerra, enlairat, hi ha el Refugi del Comapedrosa 2.260 m.










Un gran refugi força còmoda amb els serveis justos i necessaris per viure, encara que a les webs diguin que te aigua calenta, no es veritat, jo encara no he vist les dutxes i si hi son, amb aigua freda. Nosaltres no tenim cap queixa del tracte rebut, encara que reconec que son una mica eixuts, però tant el servei com la Margaret ens van atendre en tot allò que els hi vam demanar.
Ens vam instal·lar, érem nosaltres dos en una habitació de lliteres, sols i en un altre, tres nois anglesos, en total 5.












Vam anar a voltar fins l’hora de sopar  (dos quarts de vuit), Al seu darrera, l'Estany de les Truites
Davant nostre un gran pla que havia sigut un llac, ara sec i sedimentat, a la seva dreta i als peus del Comapedrosa, la pleta on ronden cavalls i poltres i al costat la cabana del pastor.
Fa molt de fred i vent i canviem els nostres plans, entrem abans d’hora al refugi i fem temps fins l’hora de sopar, fent uns autodefinidos en conjunt.
Avui hem sopat, sopa que ha vingut molt de gust i llenties amb botifarra, postres, pa, i una infusio.











dia 31.08.12 Pujada al cim del Pic Alt del Comapedrosa 2.946m.
Al matí ens llavem sobre les 7:45 per poder esmorzar (horari de 7:30 a 8:30). Bé la Marga es lleva un xic abans per fer una volta i captar les imatges del despertar del dia.
Al mateix esmorzar ja demanem un parell de pícnics per dur-nos per dinar i parlant amb la La Margaret que regenta el refugi, ens recomana i ens dona detalls i explicacions, per completar d’una forma més bonica la fatigosa pujada del Comapedrosa, i ens proposa que un cop assolit el pic, baixem en direcció al Forat del Malhiverns i que anem a buscar a l’esquerra del Port de Baiau, intuitivament l’inici de la carena per fer una magnifica travessa i acabar un altre vegada al refugi.











A un quart de 10 ja estavam a punt de començar a caminar, quan escoltem el brogit caracteristic d’un helicòpter, vam sortir a xafardejar i per la curiositat de que feia un helicòpter en aquests paratges, dons transportar treballadors amb el material que necessiten per treballar, aquí es com un taxi.
Bé ara si, ens pengem les motxilles i comencem a caminar seguint les indicacions que trobem al mateix davant del refugi.(Punts grogcs, GPR) anem a trobar el GR-11, que segueix pujant a la dreta del riu Coma, pel que havia sigut un estany, en altres èpoques, en poca estona comencem a sumar alçada, la Marga ja esbufega, hahahah. jo aprofito per fer unes fotos a les aigües transparents, netes i cristallines del riu, quin goig.










Al nostre davant tenim tota una gran aresta, que es la que ens a explicat la Margaret, que comença des del Port de Baiau 2.756m. i passa pel pic de Sanfons 2.888m. i continua fins la Portella de Sanfons 2.578m., que forma un circ, amb les seves tarteres, a la nostre dreta anem vorejant el Comapedrosa, tot un espectacle preciós visualitzar ara aquí les indicacions i explicacions que hem rebut.








A mesura que anem caminant creiem que anem intuint el final de la gran pujada tot zigzaguejant i sempre queda una mica més i més, aquí trobem un noi solitari amb el que fem una breu xerrada i ens explica que ell esta fent el recorregut del GR-11 que comença al Cap Higuer, prop d'Hondarribia, i acaba al Cap de Creus, ens acomiadem i seguim cadascú el nostre itinerari i mentre caminem anem comentant amb la Marga, que també a de ser molt xulo, nosaltres desprès de 1,9Kms. des de la sortida, arribem a les Basses de l’Estany Negre.






Trobem dos petits estanyols i seguim 170 m., fins un petit collet que hi ha al davant i que fa de divisió entre les basses, l’Estany Negre i l’inici de la pujada al Pic del Comapedrosa.
Es un collet cruïlla en el que es separen el GR-11 que segueix vorejant l’Estany Negre direcció Baiau, el camí pel que hem pujat i a la dret seguint els punts grocs el caminal que puja al Comapedrosa.







Observem una mica l’inici de l’estany i decididament encarem la pujada al pic, a mida que anem agafant alçada el fred es torna més intens pel fort vent, també anem agafant una completa visió del bonic Estany Negre i entre les pissarres del camí anem trobem gel, aquí ara mateix no se a quants graus de temperatura estem però les orelles ens aplaudeixen.
Escoltem el mòbil i es la nostre filla, (quedem sorpresos al comprovar que tenim cobertura), ara mateix parlant pel mòbil ens comencen a caure volves de neu, però si fa sol, es el vent que porta la neu d’un núvol que passa bastant lluny de nosaltres.
Be això vol dir que estem avançant per una carena bastant pronunciada de pissarra amb trams de gel i nevant, tenim que concentrar-nos amb els nostres moviments i passes i procurar també no perdre les marques grogues.












Desprès de carenar per un tram preciós i gaudir com nens de tot l’espectacle, arribem al Pic Alt del Comapedrosa, en aproximadament poc més de dues hores des de l’inici i 3,3 Kms., de distancia. Aquí dalt el temps no acompanya gaire i ens va envoltant la boira, tot just ens dona temps de poder gaudir per uns moments de les vistes de l’Estany de Baia i dels Estanys Forcats, des d’aquí divisem, Andorra, França i Catalunya La Pica d’Estats.











Podem observar unes grans plaques de gel (com de restes de petites glaceres). Aquí d’alt fa molt de fred i ara ja esta nevant bastant i amb molt de vent.
Arriba al cim un home d’Irlanda amb el que converso 4 paraules, i em diu que les muntanyes molt diferents del seu país, però el clima molt semblant, s’ha ofereix per fer-nos la foto que tenim els dos al cim i jo li vull tornar el gest i em diu que no. Be, ell sabrà, com aquí estem pelats de fred nosaltres ens acomiadem agraïts per la foto i comencem a baixar, (puc veure com ell torna enrere pel mateix camí de pujada).










El camí de baixada també es prou dificultós per la forta pendent i perquè ens trobem al mig d’una tartera, en la que ens veiem obligats a baixar seguint les marques molt ben traçades, també en forma de ziga-zagues per alleugerir la forta pendent.
Quant arribem abaix trobem uns indicadors, el temps s’ha tornat tancat i no para de nevar i de bufar el vent, intento al costat del Port de Baiau, treure el cap pel Forat dels Malhiverns per on continua el GR en direcció al Refugi de Baiau, impossible resistir gaire estona aquí, ni veure res de res. El fort vent fa pujar la neu pel forat amb fúria, per tot això desistim de tornar carenant per Safons, de cop escoltem entre la boira una parella que també baixa del cim, però no els veiem fins que els tenim a pocs metres, eren Andalusos de vacances i anavan cap a Baiau, buffff i es van ficar al forat.












Nosaltres seguim les indicacions de tornada del GR-11 i quan arribem a l’alçada de la riba de l’Estany Negre, comença a deixar de nevar i ens diem si surt el sol podem dinar aquí, que això es preciós.












I així ho fem, dinem bastant tranquils pel temps i a la que acabem i decidim continuar, comença a nevar fort un altre vegada.
Anem seguint el GR-11 vorejant tot l’estany fins arribar a la cruïlla distribuïdor, d’abans de per el cim.
Aquí ara nosaltres de baixada coincidim amb un matrimoni ells de pujada, el Manolo i la Gina, en la que cap a la tarda-vespre coincidim al refugi, supem junts i fem amistat, inclús fem el camí de baixada als cotxes junts.(Manolo, si arribes a llegir aquest article, que sàpigues que he intentat contactar amb tu per email).











Ara nosaltres seguim baixant i en només 100 metres ens surt el sol davant dels Bassals, a on ens esplaiem una estona per prendre el sol i treurens el fred del cos.
Desprès seguim avall i un cop sentats a la vall mirant al refugi de Comapedrosa de tornada, encara ens torna a caure algun floc de neu.
Sembla mentida en tant poca estona quins canvis de temps, gel, neu, boira, ara si, ara no, suposo que això fa meravellós e inhòspit aquest lloc.










Des d’aquí encara bastant lluny podem observar com ara a arribat al refugi un helicòpter groc a buscar els treballadors d’aquest matí.








Nosaltres anem baixant sense preses perquè al no poder haver fet la volta que teníem prevista ara es aviat per anar cap al refugi, així que anem seguint per la vora del riu Coma on encuriosits podem observar com en aquesta alçada del riu més planera tot el que toca l’aigua tant siguin pedres com troncs d’arbres, estan blancs, com encalats, com escultures de marbre, seguim pasejant i anem a visitar els magnífics cavalls de la Pleta i la Cabana, on trobem un cartell informatiu que hi diu:










“Les Infraestructures agroramaderes són elements d’elevat interès, tant des del punt de vista del patrimoni cultural com per a la gestió de l’espai protegit, atès que el manteniment de les activitats tradicionals és imprescindible per a la conservació de la biodiversitat i el paisatge.
Ara us trobeu a la pleta de Comapedrosa, a una altitud aproximada de 2.210m.










Una pleta es defineix com un “lloc tencat on hom recull el bestia que pastura al camp o a la muntanya”, terme que prové de la forma llatina plicta, que significa “aplagar”. A toca de la pleta, tradicionalment construïda mitjançant la tècnica de la pedra en sec, hi ha la cabana de pastor. Les principals funcions d’aquesta infraestructura són permetre el control del bestiar, donar aixopluc en cas d’inclemències meteorològiques o en moments de descans, guardar-hi utensilis i munyir el bestia, bàsicament ovelles. Per aquest darrer motiu aquestes infraestructures també reben el nom de munyideres. Les cabanes de pastor, que generalment només s’ha utilitzant durant els mesos més càlids, solen ser petites. Generalment disposen d’entrada única, sovint de mida reduïda, per minimitzar la pèrdua de calor de l’interior. i el sostre es sol construir a base d’elements vegetals i fang.
La pleta i cabana del Comapedrosa han estat restaurades pel Comú de la Massana”.












Un cop capturat tot aquest indret salvatge continuem fins el Coll, per on vam arribar el primer dia i pugem al refugi que ens queda a sobre mateix.
Nosaltres tornem a fer nit al refugi, que ens va donar l’oportunitat de gaudir del sopar amb la companyia i les experiències de muntanya del Manolo i la Geni, i dels cavalls de la pleta quan pujant de nit a menjar del que els hi dona la Margaret.







dia 1.09.12 La tornada
Al dia següent, desprès d’esmorzar i no massa dora, fem la baixada fins Arinsal, acompanyats dels nostres amics a on a l’aparcament del cotxe ens acomiadem per tornar, ara ja, cap a casa però nosaltres fent una volteta.
En lloc d’anar per la Seu d'Urgell ens anem cap a La Massana, a prendre una cerveseta que jo he estat castigat aquests dies, sense alcohol no en tenien i seguim cap a Ordino, Arcalís, Canillo
, aquí parem per visitar l’església de Sant Joan de Caselles, en el mateix aparcament també es pot visitar el Museu de la Moto, seguim cap El Pas de la Casa i aquí direcció França a Bourg-Madame uns 30 Kms., aquí també parem per visitar botigues, Puigcerda, i pocs kms. desprès parem a dinar a l’Hostal d’Escadarcs, ben cada prou contents, la pasta la vaig trobar molt bona, desprès d’un cafè continuem cap al Túnel i avall, fins a casa.