dimarts, 26 de juny de 2012

Volta per les Ermites de Sant Jaume, Sant Pere i Santa Caterina


Aquest diumenge 17 de juny de 2012, hem convocat a traves del Grup Natura100 una sortida especial per les persones que ens estimen (o no, amics), però no volen vindrà mai o quasi mai a caminar amb nosaltres, perquè no tenen les mateixes condicions físiques nostres.
Al final hem sigut 6 amb les seves respectives parelles, Antoni Muñoz i la Carme, l’Arcadio Mank i l’Agnes, Xarli i la Marga, el singles que m’ho aviant demanat no han aparegut cap.
Aquesta vegada he dissenyat amb l’ajut inestimable de l’Antoni Muñoz, una caminada pujant des del Monestir pel camí de Sant Miquel, agafant la drecera a la Bassa de Sant Miquel i amunt fins el Pla de les Taràntules, enfilant-se fins l’ermita de Sant Jaume, desprès ens arribarem a l’ermita de Sant Pere i també a la de Santa Caterina, pels més agosarats acabarem pujant una bona cresta per baixar per una canal al principi de les escales de Jacob amb Sant Onofre.

  • Tipus de sortida: Caminada
  • Lloc de sortida: Aparcament del Monestir de Montserrat
  • Participants: Antoni Muñoz i la Carme, l’Arcadio Mank i l’Agnes, Xarli i la Marga
  • Data: Diumenge 17-6-2012
  • Distància: 10,26 quilòmetres
  • Desnivell positiu: 543 m. metres
  • Temps: 04:30 h.(+-)
  • Dificultat:Fàcil, només la pujada a l’ermita de Sant Jaume i la grimpada de II/III, si no s’esta acostumat.
  • Observacions: Les aproximacions a l’ermita de Sant Pere i de 
    Santa Caterina, inclús amb el mapa alpina poden ser confuses i perdedores, millor portar el track en el GPS.
















Aproximació

La aproximació la podem fer per bastants llocs diferents, però nosaltres ho vam fer des de Monistrol de Montserrat, trobes molt ben indicat a l’esquerra l’inici de la carretera BP-1121, que en uns 9 Km. ens porta passant per les barreres i ticket de l’aparcament de Montserrat aprop del Monestir. (un cotxe tot el dia 5,5€, Federats 3,5€, s’ha de pagar manualment i mostrar el Carnet de la FEEC/FEDME).




Inici
Només arribar que encara no haviam ni baixat del cotxe, arriba l’Arcadio i l’Agnes i aparca al nostre costat, així que ho hem fet el més aprop possible del Monastir, agafem les motxilles i comencem a travessar al llarg del Passeig dels Escolans, tot el reguitzell de paradistes de la Mel i el Mato, be a aquestes hores del matí (9h), tot just si posen, hahah
fins esperar 5 minuts davant de la cafeteria que era el segon punt de trobada, com no respira ningú més, continuem.

Un cop superem a ma esquerra l’estació del cremallera seguim l’acera fins que ens fa tomba i seguir amunt pel camí encimentat amb força pendent, direcció a Sant Miquel.

Anem pujant tranquil·lament que d’això es tracte i gaudint de la serenor i la lluminositat  que ens ofereix l’entorn, amb molta calor això si.

En una estona superem el càmping i en uns metre més l’ermita de Sant Miquel i al poc la bassa (a la nostre dreta), que avui veiem quasi buida.

Només passar la bassa a la dreta veiem un caminal recientment desbrossat i que ens fa de drecera per arribar al Pla de les Tarantules o a la plaça que es forma davant l’estació superior del funicular de Sant Joan.

A l’altre extrem de la plaça i seguint les indicacions podem seguir a l’esquerra pel que seguim a Sant Joan.
Per aquest voltants que estant perfectament indicats podem visitar i recorra varies opcions per visita la zona de Sant Joan i les seves ermites.

Però ja una en concret més amagada i incognita, que encara que es visible des d’abans de baixar al Pla de les Tarantules,  poc abans de la nostre arribada, es una total desconeguda, pot-ser perquè dintre de les ermites d’aquesta zona es la que mostre una mica més de dificultat i jo vull intentar fer-la més assequible i convença de que amb molt de compte no es tant complicada la seva aproximació.

Seguint el camí a Sant Joan i abans d’arribar a l’ermita nova de Sant Joan, que veiem a l’esquerra del camí, a la nostre dreta podrem veure un nou i flamant retol de color verd, explicatiu de la fauna i flora que ens envolta.

Entre aquest retol i la paret, que és la roca de la Miranda de Sant Joan, (que tantes vegades he rapelat), s’inicia el caminal discret que en constant i progressiva pujada ens porta a trobar el mur natural que tindrem que grimpar fins els peus de la pared obrada de l’antiga ermita de Sant Jaume. Des del peu d’aquest mur rocallós ja podem veure per orientar-nos les restes del lloc, però fins que no hi arribem del tot no podrem gaudir dels seus racons i secrets.
Ermita de Sant Jaume de la Gorra Marinera
La pared obrada pot-ser el més entretingut de superar perquè se’ns pot caure algun adob i la timba que tenim als peus imposa una mica, però si la roca esta seca, no rellisca.
Amb molta precaució pugem i abans de xafardejar aquest indret esmorzem perquè ja comencem a tindre gana, son un quart de onze.

Esta orientada a migdia, pertany a la regió de Tebas. Es troba al peu del cim de la Gorra Marinera, des d’on podem observar diversos parabolts de la Via del Davant, al camí del Pla de les Taràntules, molt a prop de l’estació superior del funicular de Sant Joan. Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès.

Estat actual
Es conserven restes consolidades de l’antiga ermita però no es troben en un bon estat de conservació. Les ruïnes són disperses per la vessant de la muntanya i les rodalies de l’antic edifici. Tot i això, es poden visitar restes de balma, dels murs de pedra, de les dues cisternes d’aigua per a l’aprovisionament, d’un canal d’aigua en roca i de terrasses. Entre les restes d’aquesta ermita cal destacar la presència de ceràmiques escampades als peus de les ruïnes i a mitja muntanya. Per la seva privilegiada ubicació compta amb una bona panoràmica.

La Marga queda encantada, encara que aquest lloc per la seva situació no es massa xafarder, però desprès d’esmorzar, li mostro els encaixos a la roca per recollir aigua de pluja i el diposit i a l’extrem per un caminet molt estret be el millor, unes vistes impressionant per sobre de la Basílica de Santa Maria.
I si alcem la vista podem veure, Els Flautats, la Tebaida i Tabor, es espectacular i vertiginós, desprès d’escoltar les campanes del Monestir.
Comencem a fer la baixada desfent i revivint els mateixos passos que hem fet a la pujada,  perquè encara li vull mostrar un parell de llocs més, encara que el principal ja a sigut molt interessant.
Ara un cop hem arribat un altre vegada al camí principal de Sant Joan ens dirigim a passar pel costat de l’ermita i en lloc de girar pel camí encimentat a la dreta que porta a les restes de les ermites antigues, que ja coneixem, de Sant Joan i Sant Onofre.
continuem endavant pel camí de terra, només en 2 metres veiem que comença un altre a l’esquerra, pel que entrem amb un petit salt de mig metre, el sender continuar zigzagegant durant 140 metres, pel mig d’un bon alzinar, una mica brut per aixó, fins que arribem a un coll molt rocallos, a l’altre extrem podem trobar el Bassal dels Corbs, a on comença la via La Torna III, nosaltres hem vingut fins aquí simplement perquè des d’aquest lloc tenim una vista privilegiada i única dels Frares Encantats i Agulles de Montserrat, es com una postal, el millor es viure aquest moment.
Ara seguim per l’esquerra pel caminal pedregós indicat amb fites i en menys de 130 metres trobem que tenim que flanquejar un esperonet de baixada punt de cruïlla entre l’ermita de Sant Pere i de Santa Caterina, a la dreta a Santa Caterina que i anirem desprès, ara seguim per l’esquerra endavant seguint les distanciades fites i en uns 210 metres arribem a la balma on trobem encastada les poques restes de l’ermita de Sant Pere, només algun fragment de mur de pedres mal apilades.
Existien notícies de les restes d'una ermita de Sant Pere situada molt a prop de les ruïnes de la de Santa Caterina, a la regió de Santa Magdalena o Tebes. Sense que se’n sàpiga de segur la localització.

Aquí reposem tots una estona, també per situar-nos en aquest emplaçament tant ocult i remot i al mateix temps tant proper de Sant Joan, amb la plana de la Anoia i el Bruc als nostres peus i una modesta creu feta amb dues branques al cap de la dreta.
Ara tornem segunt les nostres passes fins la cruïlla a sota l’esperonet que ara seguirem cap a la dreta durant 105 metres, en poc, quan entrem de ple a l’alzinar ja trobem el camí ben canalitzat amb cordes fixes de suport i barilles de ferro suportant els travesses fets de troncs que aguanten els esglaons guanyats al terra, fins als voltants de l’ermita on trobem un retol que ens situa a l’ermita de Santa Caterina i ens demana “Silenci”.

L’ermita de Santa Caterina pertany a la zona de Tebas. Es troba a 150 metres de l’ermita de Sant Joan vers el migjorn enfonsada sota una roca, molt a prop del Torrent de Santa Caterina. Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya, a l’extrem d’una vall assolellada i solitària. Era una ermita molt poc transitada i visitada ja que no quedava al peu de cap camí. Es va construir al segle XVII al costat de les runes de l’antiga ermita de Sant Pere, que va ser enderrocada l’any 1677. L’ermita de Santa Caterina era popularment coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que hi niaven a prop. La seva capella tenia la característica d’ésser coronada per una llanterna rodona. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.  
Actualment i podem observar diverses construccions obrades dins la balma.
Els habitacles en el seu interior son prou còmodes i equipades per poder pernoctar, es de les millors equipades que he vist de Montserrat.
A fora i podem veure com queda oculta per la vegetació de les mirades dels visitants de Sant Joan, he inadvertida inclús a pocs metres de distancia pel seu enclavament clau.
Les finestres de fora pintades de color blau cridaner fan contrast amb la verdor dels arbres i la llum tímida del resol.
Poden observar una hamaca segurament per la integració de l’ermita amb les seves becaines estiuenques i un trapezi modest per exercitar la musculació i no quedar adormit immers en aquesta pau.
Ara tenim que abandonar aquest lloc idilic i continuar durant 280 metres, per pujar pel camí que normalment es te d’arribada, un cop al camí principal ens trobem a 30 metres de l’ermita nova de Sant Joan.
Grimpada
Ara tornem a agafar el camí ampla fins arribar a la desviació d’abans per anar en direcció al bassal del Corb, però aquesta vegada seguirem rectes pel estret camí que se’ns obre davant, a la nostre dreta vorem esculpida a la roca unes canals, pujarem amb els peus per dins la canal i en quan encarem una pared de roca a la nostre dreta molt costeruda amunt durant uns 130 metres de magnifica i esgotadora grimpada que de ben segur posa a prova els bessons de tots, alguns quan van fer cim deien que ja tenien “trillizos” en lloc de bessons, hahahah.
Un cop a dalt reposem uns pocs minuts i per la nostre dreta encarem una baixada d’aquelles del cul a terra que ens porta a un coll entre canals agafem la de la dreta que amb paciencia i saltant algun que altre impressionant boj, anem baixant molt entretinguts i a la guait fins que es va tornant més planera per arribar a la cruïlla per anar cap amunt a l’esquerra a les Magdalenes, a la dreta  l’inici del camí de la travessa de les ermites de Sant Onofre i Sant Joan.
Les Escales
Nosaltres baixem per les escales per trobar el camí de Sant Joan en direcció ara cap al Pla de les Taràntules.
Ara des del pla agafem direcció al camí cimentat cap a l’ermita de Sant Miquel i passant de llarg la drecera a la bassa anem baixant sense preses i una mica cansats cap al Monestir a trobar els cotxes a l’aparcament.
Es una caminada moderada més que fàcil per les persones no acostumades a caminar, però crec que en nom de tots els que l’hem fet que val la pena fer la suada. Siauuuuuuuuuuuuuuuuuu