dijous, 14 de juny de 2012

Via Carles + Mompart a la Gorra Frigia


Via: Del Carles + Mompart 190m.
  • Zona: Montserrat -Gorros-
  • Dificultat: IV+
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Aperturistes Via Carles: A. Cardona, el 5 d'abril de 1987 Re-equipada al 2010.
  • Aperturistes Via Mompart : A. Mompart i Antònia Caparrós, el 18 de setembre de 1955.Re-equipada per Jordi Brasil al 2008.
  • Material: Cintes Expres
  • Orientació: Est
  • 2 Cordades: Salva, Xarli i Manel, Santi
  • Data: 9 de juny de 2012 


    Aproximació:

    Per arribar fins la Gorra Frígia ho fem amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.

    Des d’allí només hem de prendre el camí nou de Sant Jeroni i direcció cap a la Gorra.


    Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular (parabolts verds visibles des del mateix camí de Sant Jeroni).







    L1(IV+)35m
    La primera tirada l’encapçala el Salva com de moment tota la via, fins que jo no agafi una mica més de veterània, la via no té cap més secret que el d’anar seguint el recorregut que ens marquen les xapes de color verd. Encara que nosaltres com ja trobem la via ocupada anem uns metres a la dreta sense assegurances, només una cinta a la creu de ferro i fer diagonal fins la primera R1.
    Es tracta d’una rampa inclinada amb la roca típica de Gorros i amb algun tram puntual lleugerament menys fàcil que la resta. En aquesta R1, ens juntem amb un altre noi d’un altre cordada i el Manel, mentre jo asseguro al Salva, ara surto jo i deixo al Manel que esperi al Santi.




    L2(IV+)30m
    Aquesta segona tirada continua amb la mateixa tònica de la primera, tot i que trobarem un tram lleugerament més vertical, però de seguida es torna ajeure. Malgrat això, la presa és tant bona i cantelluda que ni ens adonarem.
    Jo aquest tram de via es la segona vegada que la faig i potser, com que ja he fet unes quantes vies més, la disfruto més i no pateixo gens. Aquesta R2 per mi i els meus peus la trobo més còmode que l’anterior, la visió ara ja comença a ser espectacular.


    L3 Flanqueix de la R2 de la Carles fins la R2 de la Mompart (IV). 30m.
    Segueixo assegurant jo al Salva i ell comença el flanqueix d’enllaç, sent el nostre L3, travessant les cordes d’una colla que estan fent l’Adria.
    i seguint a trobar un llaví una mica més complicat i entrar en un forat a on trobem la R2 de la Mompart, que per nosaltres es la nostre R3.


    L4 IV 35m.
    Des d’aquesta R3 asseguro al Salva mentre arriba al Manel, la tirada comença seguint el llaví cap a la dreta fins trobar un Marlet que ens encara per una espectacular aresta cap amunt, un pas molt espectacular.
    La resta dins de que es vertical ja un bon cantell, a l’arribar al Water una coveta que com que el Salva la troba plena munta una reunió apart un metre i mig per sota a la dreta la R4, per no creuar cordes, ni incomodar a ningú.


    L5 IV 30m.
    Fem una altre tirada amb un festival de preses encara que s’ha d’anar igualment amb compte, perquè no deixa de ser vertical en els seus primers metres fins trobar la R5 ja en una posició molt inclinada i còmoda. Aquesta es una reunió compartida amb altres vies, ja que la majoria parteixen d’aquí al cim amb alguna petita variant.


    L6 III-II 30m. al cim
    Fa estona que no veig al Manel i el Santi, amb les altres cordades s’ha hauran endarrerit, el Salva a tirat cap al cim per una esquerda diagonal que s’esfum per l’esquerra del nas. Els de l’Adria van un metre abans del nas cap a munt.
    Jo segueixo al Salva i al cim trobem la cordada de “Les Puputs”  la Trini i la Rosa i amb nois d’altres cordades que ja se’n van per deixar lloc a totes les cordades que venen al darrera impressionant el reguitxell d’escaladors.
    Pujant els companys de via de l’Adria i la fem peta, mentre arribant el Manel i desprès el Santi.
    Entre les colles ens fem la foto finish del cim i baixem per la Normal.
    Ha sigut un matí fantàstic amb el que m’he trobat escalant molt be i comode, hem fet pinya i amics, que més es pot demanar d’un matí montserratí.


    També podeu consultar aquesta sortida en el blog de la Trini i Salva Via Carles + Mompart i la escalada de Les Puputs a la Via Joan Marc