Aquest dissabte 2 de juny, entre el Antoni Muñoz i jo (Xarli) i aprofitant-nos de la bellesa de Montserrat, hem muntat una sortida “canyera” que ja teníem mig aparaulada, hem quedat a les 8:30 a la Casa Gallega a peu de Ctra. C-55 a Monistrol de Montserrat, per organitzar-nos i omplir cotxes, es pot aparcar millor en el Parc de l’Auvernia amb accés a un lateral al llarg de la C-55.
Aproximació:
des de la Ctra. C-55 agafem les indicacions per pujar al Monestir de Montserrat per la BP-1.121, quan arribem a la cruïlla davant les barreres de l’aparcament del Monestir girem a la dreta cap a la Ctra BP-1103 i en uns 150 metres trobem espai a la dreta (si no esta ple) per aparcar.
Des d’aquí creuant la carretera, a les escales a on comença el corriol que ens enllaça amb el camí dels Degotalls hi han 90 metres i pocs menys a trobar la Canal del Pou del Gat a la dreta del gir a l’esquerra del caminal principal, amb tot de marques de pintura indicant que no passem.
- Tipus de sortida: Travessa per Canals i Cims
- Lloc de sortida:Camí dels Degotalls a la Ctra BP 1103
- Data: Dissabte 2-6-2012
- Distància: 8,9 quilòmetres
- Alçada màxima: 1.138m.
- Alçada mínima: 633m.
- Desnivell positiu: 666 m. metres
- Temps: 05:30 h.(+-)
- Dificultat: Mitjana a la Canal del Cavall Bernat, Fàcil-Mitjana a la resta de Canal i cims.(grau II/III).
- Sensació de dificultat: Alta a la Canal del Cavall Bernat pel seu actiu desnivell, sobre tot si es te vertigen i a la pujada al Cap de Mort, el Serrat de les Onze Hores i al cim de la Roca de Sant Salvador per les caracteristiques del pas a superar.
Ara comencem una canal amb bastant desnivell en la que tenim que anar superant durant els seus 540 metres, trams de roques i algun petit tram equipat que ens ajuda a travessar una torrentada, entre giragonses anem escalfant i entre mig de autentiques parets rocoses plenes d’orella d'os esplèndidament florida.
Arribem al Camí de l’Arrel a on trobem un retol indicador per orientar-nos.
Nosaltres ara seguirem durant 1,2 Kms., pel camí de l’Arrel direcció a Can Maçana.
A molts pocs metres primer trobem la Canal Plana, desprès d’un quilometre trobem la Canal dels Arítjols i a uns 200 metres més endavant trobem a l’esquerra les marques per anar a la Canal del Cavall Bernat.
La meva primera sorpresa es trobar que han canviat la corda de l’inici, ara es gruixuda i de color blanc i que conviu amb les anterirors, encara que molt més còmoda i amorosa, comença primer l’impacient Antoni, que dona dinamisme i ràpidessa al grup, jo que ho tinc que controlar tot al detall, deixo passar davant meu a l’Anton, que li dona serenor i maduresa al grup, per pujar en paral·lel a ell i vigilar-lo, és la seva primera vegada.
Quina imatge en be al cap, quan penso en el que deu sentir, recordant la meva primera vegada.
Amb bastants nervis, calor i un xic engarrotat, va superant tots els trams dels 445 metres de recorregut.
La Mar de 11 anys em seguia darrera meu i per davant de la Rosa,(la seva mare), una nena molt eixerida, atrevida i simpàtica, que no es va arronsar ni un sol moment, com la Rosa.
El Alberto Ballesteros anava tancant files, dona confiança a la rereguarda
i fent fotos com un descosit, era la primera vegada que també la feia.
Un cop tots al coll del Cavall Bernat vam esmorzar i refrescar una miqueta.
Des d’aquí vam observar la paret dels diables del Serrat de les Onze i l’ermita a la que desprès aniriem.
Al Antoni va anar a la Miranda del Cavall per fer-nos fotos a tots des d’una altre perspectiva i nosaltres al mirar-lo a ell, li vam fer fotos i també a una preciosa visió dels Flautats i les Gorres.
Ara baixem rectes avall els 90 metres que ens separen del camí principal, que seguim per la dreta cap al Cap de Mort, en uns 200 metres arribem a una llengua de pedra que puja per la nostre dreta i en línia del principi del Cap de Mort.
Només son 100 metres senzills de grimpada de III grau, en la que també podem fer servir, si cal una corda fixa nuada, que va pel voral de l’esquerra, fins arribar a la cruïlla per la que desprès de visitar l’ermita de Sant Antoni agafarem per anar al cim del Cap de Mort.
Ara seguim quasi planejant els 90 metres pel mig d’un alzinar, i boixos fins arribar a l’ermita.
Encara que no es la primera vegada que volto per aquests indrets, no paro mai de sorprendrem i renovar al meu amor incondicional a aquesta muntanya.
Davant nostre el Cavall Bernat i la seva moreneta al cim, tot un repte que encarà tinc pendent, voltem per aquí, juguem jo una mica al trapezi i molt la Mar, que ja es veu que ho porta a la sang, ara marxem per anar a pujar el Cap de Mort.
Ara tornem enrere pel caminal que hem pujat fins trobar ara a la dreta (125m.), el vial que ens porta a trobar en pocs metres les instal·lacions de cable de vida, per anar a voltar el Cap de Mort, nosaltres en aquest ocasió no ho fem i anem directes al encaix entre roques (35m.), a on trobem la corda fixa a l’esquera, per pujar al cimall del Cap de Mort, també si voleu podeu consultar aquest enllaç per conèixer La Llegenda del Cap de Mort.
Des d’aquí continuem tenint unes vistes impressionants que van voltant sobre la mateixa zona de avui la Tebaida.
Anem baixant per la mateixa corda que hem pujat a on la màxima dificultat es, no fer-se mal quan arribem a l’alçada de l’encaix entre roques.
Ara un cop superat l’encaix seguim a la dreta a on veiem un forat a la roca que ens encurioseix per buscar la foto excepcional.
Ara seguirem durant 230 m., flanquejant cap a la dreta per trams rocallosos sense camí però en molts trams equipat amb cable de vida i cordes, fins trobar una aresta d’alzinar que ens porta a un coll des d’on ens dirigirem directament amb una grimpada senzilla al cim del Serrat de les Onze Hores.
Un altre vegada torno a quedar meravellat de les vistes que podeu seguir a les fotos des d’aquest cim, en la que podem veure d’una manera especial el Cavall Bernat i Els Flautats i Les Gorres en una sola visió i un angle d’alçada impressionant.
També podem veure l’ermita de Sant Antoni des de sobre i agafar esgarrifances només de pensar que estem a sobre de la Paret del Diable.
Ara anem desgrimpant aquest petit pas de III i baixem els passos rocosos per passar de llarg l’inici de la Canal dels Avellaners i fins arribar al camí principal, per encarar la travessar del Serrat de les Lluernes, tornant a passar per davant del Cavall i de la Canal dels Arínjols, la Canal Plana i el Pas dels Flautats fins pujar amb gir a l’esquerra al clatell de la Prenyada.
Roca de Sant Salvador (l'Elefant)
Aquí a l’esquerra trobem una discreta fita que ens marca el caminal que ens puja molt de pressa als peus de l’elefant, tenint que superar un parell de grimpades, un flanqueig i un petit i estret romenage que en superar-lo ens deixa entra la Roca de Sant Salvador i l’Elefant, caminant fem cim a l’esquerra a la Roca.
Aquí podem observar el darrera de la Mòmia i la Cadira del Diable, etc.
Tornem a desfer el camí baixant per l’encaix i desgrimpant fins arribar al coll a on a ma esquerra s’intueix el camí que va a l’ermita de Sant Salvador.
ubicada en una balma obrada i tancada, encaixada a sota l’elefant i que no esta condicionada, no té cap equipament bàsic de res i és molt rusticà d'uns 2m quadrats i amb un aljub d'aigües pluvials a l'exterior, des d’on podem veure La Mòmia.
Segons m’han dit sembla que ara i viu l’últim ermita de Sant Antoni, que si ha traslladat.
Ara anem baixant direcció a Sant Benet, pel camí se’ns ajunta una escaladora que sembla que a agafat un cop de calor i a deixat la cordada per esperar-se al refugi, sembla que no coneix gaire aquests voltants i l’acompanyem fins al davant mateix.
Nosaltres seguim fins enllaçar el Camí de l’Arrel fins trobar la cruïlla del Pla de Santa Anna, per seguir baixant ara ja corrent per les ganes d’arribar i la sed per les escales superant el Pas dels Francesos, aquests trams estant molt concorreguts.
Arribem a la Font del Miracle ubicada a l’arribada al conjunt monàstic de Montserrat i a la plaça davant El Portal, us deixo un enllaç de la seva Llegenda de la Font del Miracle o del Portal, mentre nosaltres fem una filera al llarg dels seus brolladors, semblem camells omplin el diposit, hahahahah.
Un cop saciats de sed, seguim per anar a saludar com no, al meu amic Poli, el venedor de mató i altres delícies.
Davant del Restaurant nou, podem veure un pas zebra, que ens obre pas a l’inici del Camí dels Degotalls
Comencem a pujar uns esglaons i arribem al Magnificat, amb una placeta amb un petit llac artificial amb nenúfars, be ara aquest espai esta bastant descuidat.
I a l'esquerra, una sortida pel darrera del Monestir, (per on porten els monjos al seu cementiri, que trobarem més endavant), on s'ajunten els dos accessos i ens situa a l'alçada del camí que a continuació recorrem observant el sentit dels valors d’aquest camí dels Artistes i de les Majòliques Marianes fins arribar desprès d’un quilometre a la primera decrecera a la dreta que ens baixara en 420 metres a la carretera i a l’aparcament.
Es una volta molt recomanable a on també us facilito el seu track, només us demano que si la feu us ho passeu tant be com nosaltres i ens ho feu saber.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada