Cresta de Peguera

Aquest dilluns aprofitant que a la ciutat de Barcelona es festiu, hem aprofitat amb el Josep Sanchez (el Malagenyo) per anar a escalar la Cresta de Peguera i així coneixens una mica millor enfilats a la roca entre cordes i grimpades, desprès de saludar-nos tota la vida pel poble.(quines coses).

Aproximació:

Accedirem al punt de partida a través de la carretera C-26 de Berga a Guardiola de Berguedà. Poc després de passar el poblet de Cercs (central tèrmica), trobarem un trencall a mà esquerra que ens indica direcció Fígols. Prenem la desviació i continuem per bona carretera (BV4025) que comença a enfilar-se durant uns 10km fins a trobar un trencall a l’esquerra que ja ens indica Peguera, seguim uns metres més amunt fins trobar al marga dret de la carretera un espai suficient per aparcar el cotxe.

• Tipus de sortida: Escalada en cresta
• Lloc de sortida: Sant Miquel de Peguera
• Cordada: Josep Sanchez (El Malaguenyo) i Xarli
• Data: Dilluns 28-5-2012
• Distància: 3,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 160 m. metres
• Temps: 03:00 h.(+-)
• Dificultat: BD, dos trams de IV i IV+. La resta majoritàriament II i III
• Cartografia: Rasos de Peguera - Serra d'Ensija, Editorial Alpina (1:25.000)
• Sensació de dificultat: Fàcil-mitjana. Cresta curta i poc exposada. Segon ràpel una mica complicat. Un pas de IV+ entretingut. 

Al costat de l'idíl·lic poble abandonat de Peguera trobem el cingles del Griell, on hi ha una curta i fàcil cresta que es pot recórrer sense gaire complicació. Només en un parell de punts cal superar petits trams d'escalada de IV i IV+. Una activitat curta, fàcil i intensa.., ideal per iniciar-se inclús els més joves.

Un cop ja ens hem penjat tot el necessari ens posem els cascs i endavant, caminem escassos 20 metres, travessant la carretera cap a l’esquerra, (i abans d’un revol) i just aquí s’ha endevina entre boixos i pins negres un caminal que ens porta al principi de la Aresta.

Cal seguir-la d'est a oest, és a dir, de dreta a esquerra. En aquest primer tram que podem veure la cresta és suau, poc aèria i poc escarpada. Enfilem fins al fil de la cresta i comencem a caminar cap a l'esquerra.

El primer tram és fàcil, sense cap complicació. Només cal anar caminant pel fil de la cresta poc esmolada. Tot i això cal anar amb compte, ja que cap a la dreta sí que tenim un bon estimball en alguns punts. Anem avançant sense una perspectiva global de la cresta. Al cap d'uns minuts trobem un tram un xic més aeri en què hi ha algun parabolt, però en una zona gairebé planera.

Aviat hem de començar a utilitzar les mans i fer alguna grimpada poc difícil (II o màxim III), això sí, el terreny ja és més escarpat i aeri.

Durant quasi tot el recorregut podem apreciar al nostre derrera la Serra d’Ensija amb la Paret de les Roques Blanques per on vam baixar de la Gallina Pelada fa un temps.

i a la dreta per sobre del poble de Peguera els Rasos de Peguera, un espès i atapait bosc de pins preciós.

Després d'aquest petit tram de grimpada hem de baixar uns 10 metres, i es pot desgrimpar amb compte o baixar en ràpel, nosaltres baixem desgrimpant. Continuem per la cresta, més esmolada i més aèria. Avancem grimpant fàcilment i no tenim sensació de buit. Grimpem alguna agulla fàcil però entretinguda i entrem ja a la zona més aèria i bonica de la cresta.

Després d'una desgrimpada incòmoda i un xic bruta per la vegetació trobem el primer tram on s'ha d'escalar. Es tracta d'una curta xemeneia vertical però ben assegurada amb químics.

Preparem la corda i el Malaguenyo que ja la fet moltes vegades comença a pujar mentre li faig alguna que altre foto. En pocs minuts hem superat aquesta petita xemeneia, arribant fins a la còmoda reunió que hi ha al cap d'amunt d'aquest tram (no es veu des de baix).

Després d'aquest primer tram d'escalada ve pot-ser el tram que he trobat més difícil, un ràpel vertical d'uns 15 metres. La verticalitat del ràpel no és cap problema, però sí la sortida, ja que és incòmoda i exposada. Les anelles es trobem una mica desplaçades lateralment del punt on cal començar, de manera que un cop muntada la instal·lació, quan s'inicia el ràpel cal pràcticament llençar-se al buit i fer una mica de pèndol. Fer el pas costa, i realment impressiona. 

Superat aquest pas el ràpel és fàcil, vertical i directe. És important que el primer s'autoasseguri en cas de caiguda (machard, prúsik,...).

Després del ràpel ve el tram d'escalada més complicat. Cal superar un tram força vertical al costat d'una fissura. Al principi costa de trobar bons suports per a mans i peus, sobretot cap a l'esquerra. 

Aquí trobem la major dificultat de la via (IV+). Tot i això està molt ben assegurat, trèiem el pas sense complicacions. Superat el tram vertical s'arriba dalt d'una terrasseta i se’ns obre una avinguda de pedra calcarea i seca, on cal continuar uns metres més fins trobar cap a la dreta una sortida natural i senzilla. Encara queda un petit tram de cresta però es tant senzilla que decidim no fer-la, vosaltres mateixos.

Ara que li estavam agafant el fil s'acaba la cresta, just quan començàvem a divertir-nos. Des del petit replà al peu de la roca cal prendre un caminal poc definit que marxa cap a la dreta ens deixa en mig del prat verd intens, anem a voltar la Roca de Peguera i xafardegem les cases en ruïnes, un enclavament idíl·lic on fa molts anys hi havia hagut una pròspera comunitat minera.

Ara anem més a la dreta a trobar el cementiri amb una cruïlla de camins, nosaltres ens dirigim a trobar la pista on trobem la Font de Cal Coix amb un aigua molt freda i amb una pancarta reivindicativa de Salvem Paguera, que si consulteu aquest enllaç podreu entendre millor el problema que ara mateix pateixen.

Seguint la mateixa pista amunt la cruïlla a la carretera amb el retol de Peguera, ara només cal caminar per la carretera uns pocs metres fins trobar el cotxe més endavant.

Una activitat fàcil i emocionant ben a prop de casa, en un terreny molt agradable, envoltat d'extensos prats verds, al costat mateix del bonic poblet de Peguera.

Informació i agraïments als blogs: Engarrista i Sempre Amunt, les dades son aproximades ja que nosaltres no vam fer la travessa des del mateix inici encara que transcorre pels mateixos llocs, es pot fer per recorreguts alternatius.