- Via: Acrómion
- Paret/Agulla:Magdalena Superior
- Zona: Montserrat
- Dificultat: V (Ae)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 120 metres
- Aperturista:Guillem Arias, novembre 2008
- Grau d’exposició: Mig
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Cordada:
- Via Acrómion: Salva Angelet, Josep Ma. Guitart (Xarli),
- Via Doctor Anton Reñe: Manel Liza, Santi Herrero.
- Data:Dissabte, 26 de maig de 2012
Aproximació:
Per arribar fins la part del darrera de la Magdalena Superior ho podem fer varies maneres:
Primera: amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.
Segona enfilar el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel i amunt fins l’estació superior del funicular de Sant Joan.
Tercera: Des de la font del Miracle agafem les escales dels pobres i passem pel pas del francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant amunt a la dreta fent drecera fins el camí nou de Sant Jeroni.
Ara en qualsevol de les 3 opcions anem a prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra Frígia.
Agafem just al torrent al costat de la Gorra Frígia amunt com si anéssim a buscar l’inici de la via normal per passar-la de llarg a trobar el refugi de San Martí, ara seguim per l’esquerra un tram curt de camí espès que s’obre a la pedra que seguim fins trobar primer la via del Doctor Anton Reñe i desprès la nostre, la via Acrómion.
via acrómion
1 Llarg III 30 metres
El Salva inicia aquest senzill llarg de 30 metres que en cap moment supera el grau III, un llarg per terreny fàcil amb tendència en els seus últims metres cap a l’esquerra fins a la primera reunió.
Un cop ben assegurat el segueixo jo recollint el material i gaudin d’aquest tram i del xivarri dels nostres col·legues de la via del costat.
2 LLarg V (Ae) 30 metres
El Salva surt primer per recorre aquests propers 30 metres i durant tota la via fent imperar la seva seguretat i saviesa, que en aquest segon llarg ja m’he esta bé.
Jo cada vegada estic més tranquil assegurant-lo, esperó que ell també, des d’aquí apart dels companys de la via del costat, també començo a poder veure i escoltar al Jordi donant-li instruccions a la Maria Rosa a la via Joan Marc.
Mentre he de parar atenció perquè el Salva comença a flanquejar suaument cap a l’esquerra per sota d’un sostre per anar a buscar el camí més lògic i el més vertical, el diedre que fent servir la tècnica de la cigonya supera en artificial, Ae, uns 6 passos d’estreps aproximadament, per sortir finalment en lliure fins a la reunió.
Ara jo el segueixo en el punt algit del flanqueig veig a sota meu al Manel i al Santi, ara molt aprop, jo vaig a lo meu i en concentro en posar i treure estreps, escolto com em critiquen, però jo sense gaire estil i menys el de la cigonya, també vaig superant, entre estreps i entrebancs.
La Trini des de la Miranda de la Magdalena en va encoratjant i fen fotos, encara que sembli mentida això dona moral, començo a sortir de l’artificial i em vaig enganxant amb tots els estreps que me’ls passo tots a la vegada per sobre l’espatlla i amunt fins la reunió, a on puc respirar.
3 Llarg IV+ 30 metres
Aquest llarg es força cantallut i no presenta masses problemes un cop al Salva arriba a la tercera reunió el segueixo sense complicacions.
En aquesta reunió estem en un lloc força pla i ampla que ens permet sense estar ancorats aproximar-nos molt a la via del costat, per increpar als nostres amics i caram, des de la nostre perspectiva la via es veu força vertical i molt xula, ells també van fent.
4 Llarg IV 30 metres
De la reunió el Salva surt caminant per l’ampla terrassa per anar a buscar, a mà esquerra, un pas entre la vegetació que ens permeti enfilar-nos a l’agulla principal, a mi la veritat aquest tram tot i que es molt senzill de fer, aquest arbustat que trobem li dona a la tirada una sensació estranya en cas de caiguda, a la meva opinió la reunió donaria més seguretat si estigues a sota l’inici a buscar la agulla principal de la Magdalena Superior.
Aquí ens felicitem per haver conquerit una altre via i ens esperem als companys.
Des d’aquí dalt gaudirem d’un primer pla del Gorro Frigi,on ja tot un formigueig de gent escalant i baixant per la via clàssica, a la llunyania Sant Jeroni i el Cavall Bernat i davant nostre la zona de Sant Benet, la Prenyada, Sant Salvador i L’Elefant, la Mòmia i la Momieta.
Quan ja ens anavam, per l’altre costat, per la via 98 octanos van pujar dos nois molt simpàtics del Baix Penedes, amb els que vam fer la xarradeta al reconèixer ells al Salva, i aprofitant la benentesa els hi demanem ens facin la foto de grup.
.jpg)
Descens:
Uns metres a la dreta de la darrera reunió localitzarem una bona instal·lació de ràpel amb parabolts que ens deixa a la terrassa d’on veníem i continuarem davallant per la cara est en busca d’una altra instal·lació més rústica però fiable, des d’on fem un segon ràpel, fins toca terra a on ens esperant la Trini i la Rosa, el Jordi i la Ma. Rosa ja han anat cap al funicular de Sant Joan a on ens esperant.
Des d’aquí baixem per el caminal fins la Miranda de les Magdalenes pel que seguirem baixant fins trobar l’ermita de la Santa Magdalena i seguim fins el coll de les Magdalenes a on comencen les Escales de Jacob, que baixem i en breu ens trobem al camí nou de Sant Jeroni. Ara només queda desfer el camí fins el Pla de les Taràntules a on agafem el Funicular de l’estació superior de Sant Joan, saludo al meu amic matoner Poli i als cotxes, que ja es hora de dinar. Siauuuuuuuuuuuuu
Podeu trobar més informació sobre aquesta escalada en el blog Trini i Salva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada