- Via: Del Davant
- Paret/Agulla:Gorra Marinera
- Zona: Montserrat
- Dificultat: IV
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 130 metres
- Aperturista:
- Grau d’exposició: Mig
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Est
- Cordada: Salva Angelet, Manel Liza, Santi Herrero, Josep Ma. Guitart (Xarli).
- Data: 5 de maig de 2012
Aquest dissabte per fi vaig anar, per primera vegada, amb la Trini i el Salva, que ens anavam seguint a traves del facebook i dels nostres respectius blogs, trini-salva, natura100, gràcies a això, també he conegut altres amics d’ells, tots escaladors o alpinistes veterans, amb els que em puc sentir ben segur i aprendre molt d’ells, com ara fer servir el nus dinàmic, en lloc del reverse.
Anavam a fer la Via Infidel de l’Agulla Cara de Mico, però a causa de la forta tempesta del dia abans creiem que no estaria en bones condicions per escalar, ja que es una paret on no i toca el sol i decidim, esmorzant a la Cafeteria de Montserrat, anar a fer la Via del Davant de la Gorra Marinera.
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Marinera aquesta vegada agafem el Funicular de Sant Joan, amb el Carnet de la FEEC/FEDAC 7,20€ anada i tornada, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.
També i podem arribar a peu seguint el camí de l’estació del funicular amunt en direcció a l’ermita de Sant Miquel i fins l’estació superior del funicular de Sant Joan (Pla de les Taràntules).
Ara sortint de l’estació anem a ma dreta en direcció a Sant Jeroni, podem fotografiar encara part de la pedregada d’ahir en els marges del camí, en els trams més obacs, fins trobar quant comença una barana el peu de la Gorra Marinera.
Quant arribem davant de la Gorra Marinera ens acomiadem de les respectives mullers, que se’n van a fer una caminada fins a la Miranda de Sant Jeroni, mentre nosaltres escalem.
Com que som quatre el Salva proposa dividirnos en dues cordades i així o fem, primera cordada el Salva i el Santi, segona cordada el Manel i jo.
Primer llarg V, IV+ 35 mts. i 5 parabolts i 5 o 6 spits
Com es un caos d'itineraris, el Salva i el Santi s’anticipen i comencem pel bell mig de la roca a on, ataquen per unes vies esportives fins uns vint metres del terra, el Manel i jo anem el darrere, els seguim però anem paral·lels per l’esquerra d’ells, per un altre de les moltes vies, però tots per l’esquerra d’un bon forat.
El primer pas es vertical i la roca està molt polida, segurament per la quantitat de gent que hi puja i això la converteix en un V.
Desprès, amb tendència a la dreta, fins una panxeta i tot seguit, ara a l'esquerra, fins la base d'un mur vertical de IV, segueix per l'esquerra de una reunió, que no fem, per uns spits a on, amb trams mes o menys verticals sempre de IV, vas fent sense massa dificultat fins un altre panxeta, on t'has de mirar una mica el pas d'entrada a la reunió que es un IV+ i aquí muntem la primera reunió.
Segon llarg III 45 mts y uns 6 o 7 parabolts
Ara surto jo de primer i el llarg que se'm presenta no te cap dificultat rellevant, tot una rampa de III fins la feixa de l'antiga ermita de Sant Jaume, on en un còmode replà, monto la segona reunió, Aquesta a sigut per mi una oportunitat per anar salvant les pors i abusant de la paciència dels companys i fer efectiva la practica dels nusos.
Tercer llarg III IV 40 mts i 8 parabolts
Aquest podríem dir que es el primer llarg de la via Del Davant, on antigament pujavant caminant fins l'ermita i atacavem la via des d'aquí.
Surt el Manel jo sense dificultat, trobant força borils, seguim en flanqueig ascendent fins que torna vertical, amb un passos espectaculars per la verticalitat però amb una roca fantàstica, on al cap d'uns trenta metres el Salva a establert una reunió ideal per veure'ns i sentir-nos.
Quart llarg IV- III 10 mts 2 parabolts
Ara torno a agafar el protagonisme i surto jo de prime. Sense massa dificultat vaig pujant fins dalt del cim a on ja m’espera el Salva i el Santi al meu darrera puja per últim el Manel.
Tots gaudim d'una vista espectacular i de la gent a la creu del Gorro Frigi i per la via La que hi faltava de la Magdalena inferior i si ens i anem fixant per tot arreu.
Ara ja només ens queda desgrimpar i fer un petit ràpel per la normal.
Aquí des del Coll de les Escales de Jacob baixem fins el Camí nou de Sant Jeroni i anem en direcció al Funicular de Sant Joan a on ens esperen les parelles (d’ells).
i fins el cotxe. Siauuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada