diumenge, 13 de maig de 2012

Via La que hi faltaven spits


Via: La que hi faltaven spits
Paret/Muntanya: Magadalena Inferior

Zona: Montserrat – Gorros
Primera ascensió: A. Cardona i A. Montesinos (maig 1990)
Dificultat: IV+ (D)
Dificultat obligada: IV+
Grau d’exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Llargària: 110 metres
Equipament: Parabolts pintats de color verd
Material: 14 cintes exprés
Orientació: Nord-est
Data: 13 de maig de 2012.

Aquest matí decidim trobar-nos ben d’hora a les barreres de Montserrat, a les 8:00 per estar sense preses per dinar a casa i anem a fer aquesta via que li he proposat jo, li vagi posar l’ull quan des del cim de la Gorra Marinera, vaig veure com la escalavan.

Aproximació:

Des del Monestir agafem el camí antic de Sant Jeroni. Anem guanyant alçada ràpidament escales amunt, travessem el pas dels Francesos i continuem caminant fins a trobar una bifurcació a mà esquerra,(ermita de Santa Anna), passat el trencall cap a Sant Benet. Trobareu un senyal de sender de petit recorregut (groc i blanc). Per caminet, avancem sense pèrdua, fins a sortir a un camí més ample perpendicularment (fita). Girem a l’esquerra i continuem fins a sortir al camí nou de Sant Jeroni, ben a prop de l’estació del funicular de Sant Joan.
Planegem còmodament direcció a Sant Jeroni, al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just a 1,5 metres abans d’un gran arbre.
Esta just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltaven spits”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical,  roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.


L1(IV+) 45 metres
El Francisco avui a portat la corda de fer Esportiva, per tant l’asseguro amb el Gri-gri i comença a tirar amunt, la via comença una mica tombada per anar-se posant vertical poc a poc. 
Als primers metres la roca es troba bastant polida, però va guanyant en qualitat a mida que la paret es va redreçant, fins trobar la primera reunió.
L2(IV+) 45 metres
Aquesta segona tirada també la fa el Francisco de primer i segueix la tònica de la primera, és completament vertical i observo en el company com para més atenció que abans, però ara la roca es torna excel·lent.
Hi ha moments que la via “toca” tant la Rataplan per la dreta com la Sebastià-Patinyo per l’esquerra. Ara només haurem d’anar seguint els parabolts verds, que no es trobem tant aprop com en el primer llarg.
L3(IV) 20 metres
Aquesta tirada més senzilla li pren el relleu jo i enfilo de primer.
Comença vertical i de pressa xapo dues vegades, tot i que de seguida es va tombant i no trobo cap més assegurança fins arribar al cim de l’agulla.

Descens 40 metres:

Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
Sense cap problema arribem al costat de l’ermita de la Magdalena, recuperem la corda i fem un mos.

Tornem baixant per les escales de Jacob i al mateix passar per la via que hem fet, les trobem ocupades, tant La que hi faltaven spits, com la Rataplan, amb uns nois molt agradables.
Nosaltres seguim i desfem el mateix camí de pujadai fins arribar a l’ermita de Santa Anna podem anar admirant les vies esportives que trobem pel camí, que son d’un grau prohibitiu.
Es una via que us la recomano del tot, sobre tot si sou bastant novells com jo, que encara no fa una parida que escalo.