dimarts, 1 de maig de 2012

Circular pel Salt de la Nina, l'Hort del Malany, Agulla Lluís Estasen i Els Aurons


Nom: Circular Canal del Miracle, Salt de la Nina, Pas de l’Hort del Malany, Agulla Lluís Estasen, Roques dels Aurons, Coll de Porc.
Quilometres: aproximadament uns 16 Kms. (no vaig gravar el track) a la propera.
Temps: matinal de 4 hores i mitja contant el esmorzar i que la tornada pel PR fins Santa Cecília la fem corrent.
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Dificultat: Dificil
Alzada minima: 708 metres
Alzada Màxima: 1.209 metres, Agulla de Lluís Estasen
Participants: Antoni Muñóz, Pilar Fernandez, José, Francisco Martinez, Xarli
Data: dimarts 1 de maig de 2012
Llocs d’interès de pas: Creu Regató, Canal del Miracle, Font dels Aurons, Salt de la Nina, Pas de l’Hort de Malany, Canal de l’Hort de Malany, Agulla Lluís Estasen, Els Aurons, Miranda dels Aurons, Coll de l’Esfinx, Coll del Miracle, PR C-78, Coll de Porc, Coll d’Agulles, Camí de l’Arrel, BP 1.103 Aparcament Creu Regató.
Equipament: Casc, Arnes, Dissipador o una assegurança, opcional fifi.

Observacions: Ruta poc transitada i tranquil·la, amb passos equipats amb cordes fixes i cadenes, nosaltres desprès d’unes pluges primaverals hem trobat la Canal de l’Hort de Malany, bastant perillosa, per estar regalimant aigua, sobre tot el pas a dalt amb cadena vertical. La Resta de pasos lo habitual compte en no tirar-nos nosaltres mateixos pedres.


Aproximació:
Us deixo l’enllaç de Google Maps Destinació, que us deixara a l’aparcament de la Creu Regató de la BP-1.103 Can Maçana-Monestir de Montserrat.

Inici
Ens trobem tots a Monistrol de Montserrat i ens ajuntem en 2 cotxes, per estalviar en aquests temps de crisis i austeritat obligada, per anar junts fins l’aparcament de la Creu Regató a la Ctra. BP-1.103 de Montserrat.
Des d’aquí creuem la carretera i pugem uns graons que obren un camí cap a l’oest, (esquerra) que ens enllaça amb el GR-172 o Camí de l’Arrel el que seguirem per la dreta, en pocs metres trobarem la cruïlla del Canal del Miracle amb les indicacions a l’esquerra amunt.
Aquesta canal es molt frondosa i esbardissada pel que tenim que anar amb conta amb les enganxades i esgarrapades, anem resseguint pel seu peu el mur de monòlits conglomerats.
Des del principi hem començat amb un bon pas per una accentuada pujada que ens fa bufar de valent a tots, mentre pujem no escoltem gaires comentaris.
Uns 20 metres abans del Coll del Miracle a ma esquerra en diagonal comença el camí que ens portarà a tot de passos equipats.
En un balco obert al paisatge on toca el sol d’aquesta cara obaga de Montserrat rassarats per les parets conglomeritques, decidim esmorzar i equipar-nos.
Decidim seguir i al cap de poc sota les Roques dels Aurons fins trobar la canal que guia l’aigua de la Font del Aurons, dedicada al montserratinòfil Ramon Serra i Mollet, més endavant trobem una balma que passem de llarg, ara ja entrem de ple a la conca de l’Hort del Malany 1.125m.
Entrem en un tram de passos equipats per cordes fixes que els escaladors van obrir per anar a les diverses vies conegudes per la seva dificultat com la (Via Diedre Pericman 6a+, Via Esperó de l'Alba 6a+, Via Lola Vaqué V+, Via Arestá Fredi-Picazo i moltes més.
Aquest primer tram es va cremar tot sencer a l’any 1986 per això ara tenim que conviure amb els esbarzers.
Arribem al Salt de la Nina, aquí trobem una doble cadena per poder baixar comodament els 5 metres d’alçada, provocats per l’erosió de les pluges del 1987.
Ara tot seguit trobem un seguit de pasamans que ens ajudant a passar la base de la paret, dels Ecos, ara entrem el que es pròpiament el l’Hort del Malany.

Diuen que l'Hort del Malany era una zona on els pagesos de Marganell i Sant Cristòfol de principis del segle passat i plantaven les llavors de les patates, per tal de no tindre que fer llargs desplaçaments a altres comarques.

Quant arribem als últims trams de passamà podem observar a la roca nua, les marques d’on arribava la terra i el que les tormentes de l’any 2000 van arrossegar canviant el traçat del recorregut que abans continuava fins un collet entre el Camell dels Ecos i l’Eco Superior.

Ara trobem, un nou camí equipat que superant un primer tram de terres descompostes amb cordes fixes molt gruixudes de color verd, pel que es desprenen moltes pedres al nostre pas.
Encarem una canaleta de roca nua, rentada per les mateixes pluges de l’any 2000 i que ressegueix i puja per la paret de l’Agulla Lluís Estasen, gran part equipada amb cordes normals nuades.
Només a la part superior de la canaleta trobem un tram de uns 4 metres equipat amb cadena per salvar un tram completament vertical i molt suat, per tant rellisca com el sabó i a demés avui regalimava aigua per tot arreu, cosa que ens ho ha posat una mica més difícil a sigut el moment oportú per ajudar-nos amb el fifi, desprès a l’últim de cordes ja es més inclinat encara que molt descompost per arribar al Coll dels Ecos amb l’Agulla de Lluís Estasen.
Ara fem unes quantes fotos de l’agulla que es pot pujar quasi tota amb bastanta facilitat des d’aquí.
Ja l’oportunitat un cop aquí d’arrodonir i fer la pujada de l’agulla per la via aresta brucs, molt fàcil III i un pas de IV per superar el cap. Hi ha una reunió equipada al peu del cap i un parabolt amb mallon al cim per baixar-lo per la mateixa via (ràpel de 15m). L’escalada en si només presenta exposició a la desgrimpada.Però aquest no es el cas d’avui ja que no anem equipats.

Seguim baixant en direcció al Cilindre però abans d’arribar-hi marxem cap els Aurons, passant uns quants flanquejos que a més d’un els fa suar de valent al trobar-los ben xops.
Trevessem els Aurons i pugem al seu Mirador des d’on tenim una increïble vista de les agulles i que tots volem aprofitar per fer-nos fotos. Es preciós.
Ara ens dirigim al Coll de l’Esfinx que desgrimpem i seguim per algun altre pas fins trobar el PR C-78 al Coll del Miracle, nosaltres com ja l’hem fet de pujada i trobem que avui esta el terreny molt perillós, 
Decidim anar a buscar el Coll de Porc i baixar fins trobar el Coll d’Agulles tranquilament per un camí més fàcil i còmoda, un cop a aquesta cruïlla només queda desfer el camí seguint el Camí de l’Arrel fins trobar el retol de la Creu Regató, aquest curt corriols ens baixa a la Ctra. BP-1.103 a l’aparcament on tenim els cotxes.