Quilometres: 22,410
Temps: 6 hores 57 minuts amb el dinar i el plan de passar el dia.
Finalitza al punt de partida (circular): Sí
Dificultat: fàcil
Alzada Màxima: 744 metres Turó de Clivelleres
Altitud mínim: 285 metres, màxim: 736 metres
Desnivell acumulat pujant: 590 metres, baixant: 590 metres
Participants: Roger Matas, Xavier Matas, Xarli
Data: diumenge 22 d’abril de 2012
Llocs d’interès de pas: Les Deus, Castell de Mediona, Font dels Capellans, Turó de Clivilleres, Casa Clivelleres, Pas del Lladre, Agulla de Vandellós, Masia de Pereres, Ermita de Sant Salvador de Pereres, Ca l’Oliver, Sant Quinti de Mediona.
Observacions: Ruta tranquil·la i senzilla en que s’acumula la pujada de cop, per arribar al Turó de Clivelleres, la resta ja es baixant i planejant per les vinyes.
coordenades 41.464354,1.655856
Aparquem a l’altre extrem d’entrada al poble de Sant Quinti de Mediona, davant del camp de futbol i a l’entrada del complexa Les Deus Aventura, entrem i anem seguint la ruta a peu fins arribar a les Fonts de les Deus on un espectacle de 23 brocs brollant un gran caudal d’aigua, provinent de la Riera de Mediona ens deixa bocabadats.
Per seguir al seu curs abocant l’aigua al riu Mediona.
Anem admirant aquestes formacions calcaries fins que al cap d’uns 2,3 Km. arribem a la zona d’escalada d’on he trobat bastant i fidel informació del detall en aquest enllaç Zona d'Escalada de Sant Quinti de Mediona.
Amb més de 120 víes, les primeres vies van ser equipades l’any 1989 per Eduard Rafecas i Judith Ramallets i posteriorment hi col·labora Josep Bertran. Les vies no tenen una continuïtat per l’amplada de la paret perquè hi ha trams de roca mediocre i seria perillós escalar-hi.
Així la zona està formada per petits sectors amb nuclis de vies. L’escalada és molt variada. Hi predominen les vies de sisè grau.
Ara anem seguint i en uns 470 arribem al llinda d’entrada al Castell de Mediona.
Des del Turó Fundacional del segle X, probablement fortificat abans pels sarraïns, fins a la Torre Grossa, edificada al segle XV pel duc de Cardona, tot passant per la construcció templera del XIII o la capella romànica del XII i la posterior ampliació gòtica del XIII-XIV, el Castell de Mediona ha anat aplegant la seva història, que ara es pot seguir amb visites guiades.
Nosaltres des de la perspectiva de visitant per els seus voltants no podem gaudir de quasi be res del seus detalls i història, cosa que es una llàstima, aprofitem aquest paratge per seure i esmorzar abans no sigui més tard.
Ara ens acostarem a la Font dels Capellans indicada amb un rotul gran i ben llampant, desprès d’uns escasos 500 metres arribem a un petit i modest espai des d’on raja la font de la que només se que a estat recuperada a l’any 1989 i recentment desbrossat el seu entorn.
Al Roger ara pot gaudir d'aquest plaer que sent en provar l'aigua de totes les fonts que troba
Ara tornem els 120 metres de corriol exprés per arribar a la font desfent el camí enrere i seguir per la nostre esquerra quant trobem la cruïlla del camí que hem pujat (al de la dreta).
Desprès de 2,2 Km. trobem la prorecopera cruïlla i seguim el camí de l’esquerra en una bona pendent per recorre la muntanya del Marquès i que desprès d’aquesta cruïlla, aquesta pendent es fa més insistent i costeruda el que ens fa suar a tots de valent, mentre anem admirant aquest boscos ufanosos de pins amb algunes zones reduïdes d’alzinars, degut a la seva sobreexplotació carbonera en el passat, que quasi provoca la seva eradicació d’aquests indrets, desprès d’uns 950 metres de bon calvari arribem al Turó de Clivelleres 744 metres.
Que es el cim més alt del municipi de Mediona, amb el seu punt geodèsic i des d’on podem gaudir d’una bona panoràmica de la comarca i Montserrat de lluny.
Aquí ens fem unes fotos i el Roger fa el seu ritual de sempre que conquereix un cim, ni que sigui petit i modest com aquest, es transforma en pallasso, suposo que per respondre a la seva honestedat i senzillesa.
Ara seguim per recorre més tranquil·la ment els 625 metres que planejant amb tendència de baixada ens separa de la Casa de les Clivelleres.
Aquesta casa en estat actualment ruïnós hi podem apreciar les diferents remodelacions i intents de rehabilitació que no han portat en lloc, quedant abandonada i desolada, admirem els voltants des d’una esplèndida terrassa revestida de obra recent de pedra.
Ara anem seguint els indicadors i desprès de 1,7 Km. arribem a la Cova de Bolet.
Avui sabent que visitaríem aquesta cova hem portat frontals, encara que senzills, son suficients per aquesta cova en la que trobareu el detall extens de informació en aquest enllaç Cova de Bolet.
A mi que des de jove el mon de la espeologia m’apassiona m’endinso primer, seguit dels meus companys, amb ganes de colar-me per totes les gateres que trobo i poder fotografiar les estalactites i estalagmites que ens regala amb aquesta demostració de bellesa en tots els seus racons i jugant amb les diferents opcions de forats de sortida.
La cova de Bolet de Font-rubí és una de les més populars de la comarca i un dels indrets més llegendaris. Disposa d’un parell d’entrades que permeten accedir a una gran sala que havia estat habitada pels nostres avantpassats com constaten els arqueòlegs que ja van començar a investigar-la a finals del segle XIX. Els que hi vivien vuit mil anys abans de Crist caçaven cérvols i conills, i collien fruites dels alzinars i cargols. Posteriorment (4.000aC) els seus estadants ja coneixien l’agricultura i tenien ramats d’ovelles. La cova també es va utilitzar durant l’edat de bronze i, fins i tot, s’han trobat restes
De les Coves de Bolet podem trobar varies llegendes, faules i histories de fullets, la llegenda del Mon nou fou transcrita per Joan Amades l’any 1935, a partir del relat de Pere Feliu. Segons el folklorista aquesta llegenda vindria a ser una de les moltes versions de la tradició d’Ulisses i Polifem.
Pere Feliu era un marxant de robes, de Vilafranca del Penedès, que amb el seu farcell al coll recorria totes les poblacions de la contrada. De les converses als hostals en els que s’hostatjava i del tracte amb la clientela, va arribar a conèixer un gran nombre de llegendes i rondalles, que podreu trobar en aquest enllaç Llegendes de la Cova de Bolet.
Desprès de 1,1 kms. trobem una cruïlla en la que podem observar a distancia la Casa del Bolet.
Desprès de 450 metres trobem el Pas de l’esquirol o del Lladre, una esquerda a la roca calcaria d’una singlera,amb formes encuriosides en forma de passadís, que ajudats en el seu últim tram per una vaga nuada en forma de corda ens obra pas cap a l’agulla de Valldellós.
A primer cop d’ull per la seva forma desafinat i erèctil amb 18 metres d’alçada sobre surt del bosc de pins, també i podem observa alguna via d’escalada, ens deixa absorts, el camí segueix a peu d’agulla
Desprès d’anar descendint durant 1,8 Kms. arribem a la Masia de les Pereres 475m.
És un agrupament situat al S del terme, als vessants de Montpedrós (547 m); és un lloc documentat el 1143. Hom sap que l'any 1338 era una quadra de senyoria de Ramon de Barberà. Hi havia una casa fortificada, ja derrocada.
Decidim abans de tornar-hi per dinar recorre els escasos 150 metres per anar a visitar la capelleta dedicada a Sant Salvador de les Pereres, coneguda des del 1596 i que esta sobre un tossal
En un tossal proper hi ha una capelleta dedicada a sant Salvador, coneguda des del 1596.
Petita capella de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Consta d’una sola nau i d’un absis semicircular que presenta una finestra cegada d’arc de mig punt. S’hi accedeix per un portal de pedra carejada i llinda plana, sobre el qual hi ha el campanar d’espadanya. L’interior té el sostre amb volta de canó que comença sobre una motllura horitzontal.
Desprès de la petita volta a la capella tornem a la Masia de Les Pereres a on seiem uns metres al davant la porta principal, com no veiem cap lloc més maco, dinem aquí mateix.
Mentre estem dinant ens visita l’avi de la Masia, molt amable i podem veure tot d’ulls que ens observant per les finestres, deu ser que no tenen gaires visites.
Seguim entre els torrents de la Font Fresca i de les Maioles el descens a la plana creuant tot de conreus de vinya i sobre tot casi en exclusiva de ceps de vi, recordem que estem en terres del Penedes, de sol i de vins.
Desprès de 5,9 Kms. amb un paissatge semblant arribem a Ca l’Oliver
Tot seguit fem una volta per les afores del Molí paperer de Ca l’Oliver, observant la xemeneia testimonial d’una gran epoca.
Fins al segle XIX, amb l’abolició del règim feudal, els castlans de Mediona pagaven les rendes al priorat benedictí. A partir del segle XIX, però, van adquirir les terres i, a més d’incrementar l’activitat agrària, van fomentar la creació de molins paperers i fàbriques tèxtils. N’és un clar exemple el molí paperer de ca l’Oliver, que es dedicava a l’elaboració de paper i productes tèxtils (a partir de 1871) gràcies a la força de l’aigua del riu Bitlles. De tota manera el molí ja funcionava des de principis del segle XVIII.
Fem una volta pel Jardí dels voltants de les edificacions abandonades i ruïnoses, amb uns preciosos i colossals plàtans i alguna voluminosa Tamara i del petit nucli adossat abans d’arribar al Centre Urbà de Sant Quinti de Mediona, que travessem fins arribar als cotxes.
Siauuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada