Circular pel Grau dels tres esglaons

Nom: Circular pel grau dels 3 graons

Quilometres: 10,47 Kms.

Temps: sortida de tot el dia amb dinar inclós, de les 10.00 fins les 17:00h. aprox.

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

Dificultat: Moderada pels passos dels 3 graons, la resta es fàcil.

Desnivell acumulat pujant i baixant: 585

Alzada Màxima: 1.163 metres, Roca Corbatera

Participants: Grup Cargols per muntanya.

Data: diumenge, 6 de maig de 2012.

Llocs d’interès de pas: Ermita de Sant Joan del Codolar, Grau dels tres Esglaons, Roca Corbatera, Serra Major, El Pas del Gat, Font del Manyano, Barranc de les Pletes, Barranc de la Bruixa, Cova del Serret, Cova Abelló, El Cap de Gos, El Crist de la Sang, Abric del Moloner, La Cova Santa,  Grau del Tomaset o del Montsant i aparcament de l’Ermita de Sant Joan del Codolar.

Observacions: Graus del Montsant

La singularitat de la serra de Montsant resideix en l'originalitat del seu relleu que s'aixeca com un bloc abrupte i aparentmentinaccessible. La majoria dels accessos a la Serra Major es realitzen a través del que es coneix com "graus", llocs on cal superar el desnivell passant per una mena d'esglaó o pas ambdificultat.

Accedint a la Serra Major podrem visitar llocs emblemàtics,caminar per barrancs i fondals sorprenents i gaudir de la flora, la fauna i les formacions geològiques que caracteritzen el Montsant.

Molts d'aquests "graus" formen part dels itineraris que espromocionen des del Parc Natural i el seu punt de partida són elspobles que es troben al peu del massís (entre parèntesis s'indica elnivell de dificultat):

- Grau del Llop, Ulldemolins (molt alt)

- Grau del Pi de la Carabasseta, Ulldemolins (baix)

- Grau Gran, Albarca (baix)

- Grau del Tomaset o del Montsant, Cornudella (baix)

- Grau dels Tres esglaons, Cornudella (mig)

- Grau del Carbassal, la Morera de Montsant (molt alt)

- Grau del Carrasclet, la Morera de Montsant (molt alt)

- Grau dels Barrots, la Morera de Montsant (alt)

- Grau de l'Agnet, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de l'Espinós, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de la Grallera, la Morera de Montsant (baix)

- Grau de Salfores, la Morera de Montsant (mig)

- Grau de l'Escletxa, la Morera de Montsant (alt)

- Grau de la Guineu, la Vilella Alta (alt)

- Grau de la Vilella Alta o de l'Ardèvol, la Vilella Alta (baix)

- Grau dels Bous o del Caragol, la Vilella Baixa (baix)

- Grau de l'Enderrocada, la Morera de Montsant (mig)

- Grau del Caixer, la Morera de Montsant (baix)

La Serra de Montsant constitueix un gran bloc de conglomerats calcaris d’uns 135 quilòmetres quadrats d’extensió. Presenta una disposició en V tombada amb el vèrtex al pla del Grau i dos braços ben diferenciats. El braç principal és el meridional, anomenat serra Major, presenta una longitud de 17 Km amb tres vèrtexs geodèsics importants, d’est a oest: la roca Corbatera (1163 m.) el cim més elevat de la serra, el piló dels Senyalets (1109 m.) i la Cogulla (1063 m.). El braç de serra més curt o septentrional arrenca del pla del Grau i te una longitud d’uns 7 Km i vèrtexs geodèsics d’ordre menor on destaquen la punta del Peret (1106 m.) i la punta dels Pins Carrassers (1059 m.). A partir d’aquest últim cim la carena es precipita ràpidament cap el riu Montsant a través del cingle dels Ventadors. Des de la punta del Peret arrenca un serret que acaba amb alguns cims destacats com la punta Pericana (1049 m.) i la Mola (985 m.).

Aproximació: Us deixo l’enllaç de Google Maps destinació, que us deixara a l’aparcament de l’Ermita de Sant Joan del Codolar. La carretera es molt estreta i costeruda teniu que anar amb compte mirant a lo lluny de no trobau-se amb un altre cotxe, perquè no passareu.

Iniciem el camí des de l’aparcament en direcció a l’Ermita de Sant Joan de Codolar i passem per l’interior de la construcció per un pas que creua aquest complexe d’una forma estranya i original, que al mateix temps ens deixa observar aquest preciós racó.

El camí continua i en pocs metres s’enfila de valent, seguint les marques de pintura grogues i blaves i bufant fort, ja podem si ens donem la volta, admirar tot el complexe eremític i els seus gegantins xiprers.

Els tres Esglaons

Anem superant pocs metres un gran desnivell fins trobar el primer esglaó.

Senzill i molt plàstic el superem sense més problemes, i amb un pas cada vegada més tranquil arribem al segon esglaó.

Que ens obliga a fer alguna peripècia més que l’anterior, però sense problemes, continuem més a poc a poc, perquè el desnivell cada cop es més accentuat i arribem al tercer i últim esglaó.

Que ens obliga fer alguna filigrana més i es el més treballós.

Un cop superat arribem a una esplanada que fa de cruïlla de camins i mostra un gran balcó que aprofitem per fer fotos, al mateix temps tenim l’oportunitat de poder fotografiar uns curiosos núvols-ovnis o el que cadascú i volgui veure.

Seguim les mateixes marques de pintura i en 150 metres arribem al punt més al de la caminada d’avui en poc més de 1,100 Km. em guanyant un desnivell de 580 metres.

La Roca Corbatera

La Roca Corbatera és una muntanya de 1.163,1 metres que es troba al municipi de la Morera de Montsant a la comarca del Priorat. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 258131001 de l'ICC).

es un balcó excel·lent a l'embassamen de Siurana, a la Mola de Colldejou, a la Serra de Llaberia, i a la mateixa serra del Montsant. Les vies d'accés a Roca Corbatera són diverses.

El nostre amic Roger, es fa la foto oficial com de costum sempre que fa un cim, el ritual de posar-se un nas de paiaso, no se de que li ve exactament, el que si que us puc dir, es que es molt fidel a la simpàtica tradició.

Aprofitem i també fem foto de grup cargols per muntanya.

Pas del Gat

Ara seguint les indicacions ens anem de dret a la fissura del Pas del Gat, un lloc angost amb cable de vida per ajudar-te a col·locar  i a on les dones tenen algun que altre mal de cap per passar, inclús tenim que treure’ns les motxilles.

Si més no, serveix per arrancar alguna broma i d’altres somriures.

Font del Malanyo

Ara per un caminal més esbardissat i humit arribem a la Font del Malanyo, una covitat obrada, que protegeix la font en la que l’aigua a estat canalitzada per uns trons a mode de abeuradors.

Ara seguim per aquest caminet que desemboca a una pista més amplia i còmoda, que podem seguir a un bon pas durant 3,4 Kms. fins arribar a la Cova del Serret.

Cova del Serret

Es una gran balma amb forma de cunya obrada per passar-hi la nit.

Es ben curiosa la font que origina una estalactita entre mig del regalimar del seu verdet, penjant i una bona oportunitat per omplir les cantimplores.

continuem i en uns 370 metres arribem a la Cova Abello.

Cova Abelló

La Cova Abelló, es un immens balmat obrat pels seus boltants de corrals pel bestia, fins arribar a la part més perfilada a on al fons trobem l’entrada de la cova, la Isabel si posa primer i jo com no segons, però ella ja només pot treure el cap tot just, reculem i ens posem com uns marranos, esta tot molt enfangat, això ens passa per xafarders.

Seguim i en uns 570 metres passem per sota el Cap de Gos, una muntanya de 1.002 metres, que superem sense gaire be adonar-nos.

Continuem i en només 470 metres més arribem a un turó anomenat Sang de Crist.

El Crist de la Sang

En aquest turó a 1.080 metres d’alçada trobem un monument dedicat al Crist de la Sang, en commemoració del centenari de l'excursionisme català.

El peu del monument i trobem una taula d’orientació que ens pot ser de gran ajuda.

Des d’aquí i en orientació sud ja podem veure El Pla Moloner, ens possem en camí i la baixada es converteix en un espectacle al anar observant la aproximació a aquest indret.

L’Abric del Moloner

En un no res arribem a aquest abric, clarament obrat per protegir la ramaderia, avui ens i col·loquem nosaltres per dinar.

Al menys i donem utilitat a aquest vell espai, per recuperar forces i canviar impressions, ja qui no s’ha estat de portar cava i elaborar aigua de valència i compartir xocolata i fruits secs i algun que altre aprofitar per fer algun lleuger ronc.

Desprès d’una bona estona aturats decidim continuar per la esquerra marcada de la torrentada i oposada d’on abans hem baixat.

En només 415 metres ja trobem l’indicador de la Cova Santa.

La Cova Santa

Aquesta cova es troba a 1.076 metres sobre el nivell del mar, te un desnivell d’uns 15 metres i 200 metres de recorregut, la seva litologia es clarament de conglomerat.

Té signes d’haver estat molt visitada i molt maltractad,a perquè el seu estat és precari.

A estat una cirereta a la ruta d’avui en la que hem pogut gaudir una bona estona de la foscor d’aquesta cova.

Ara seguim el camí durant 411 metres fins trobar el Grau del Tomaset.

Grau del Tomaset o del Montsant

El Grau del Tomaset tal com és conegut popularment es un camí ampla i bastant còmode, marcat amb pintura de GR, blanc i vermell, que en els seus nombrosos giravolts ens va sorprenent amb panoràmiques de racons molt bells.

A mesura que anem baixant arriba un punt en el que podem observar tot sencer el Grau dels tres esglaons que hem fet de pujada i que amb aquesta perspectiva no ens estranya que ens així fet bufar, deu ni do, el traçat, el desnivell, uffff. preciós.

Quasi a la part més baixa del grau al cap de 1,4 Kms. a l’esquerra trobem diguem una font, més be sembla una canalització amb tubàries que li han donat obertura per aflorar un semblant a font, el que s’agraeix molt, encara que no sigui natural.

En escadocers 130 metres, compte perquè trobem una cruïlla amb unes fites i un camí en principi discret que tenim que agafar a l’esquerra i que en uns 200 metres, ens porta a l’aparcament. Si continuem rectes avall, que es el que tothom te tendència, acabes al poble de Cornudella de Montsant, a uns 4 Km. dels cotxes.