dimarts, 3 d’abril de 2012

Moles del Corb i Sant Honorat -Peramola-


Aquest dissabte 24-03-12, hem quedat amb el Roger, que a convocat aquesta caminada i l’Anton, la Txell i el Xarli, per fer una interessant volta circular que ens porta a una zona molt accidentada i plena d'al·licients al sud de l'Alt Urgell, i a l’Oest del riu Segre, prop d'Oliana, dins del municipi de Peramola. Un itinerari que ens permet accedir, en un sol circuit, per terreny abrupte de tipus montserratí amb 837 metres de desnivell i que ens permet conèixer espectaculars panoràmiques, vertiginoses cingleres, coves troglodítiques, l'ermita més petita de Catalunya i una presó de les guerres carlines dalt d'un penjat. Un recorregut molt bonic i variat amb constants punts d'interès que capten la nostra atenció.













Aproximació:

Accés: C-14, pujant de Ponts o per Solsona o baixant de la Seu d’Urgell, fins a una desviació al pont de Peramola, on agafem l’LV-5118, que duu a aquesta bonica població. No hi arribem, ja que la deixem a la dreta per anar a l'Hotel Can Boix.


Dificultat:

Grimpada fàcil però amb un pas exposat (Iº) a la mola del Corb. A partir del coll de Mu el camí passa per cornises aèries (cable en una d’elles, pot fer impressió a persones no massa acostumades o amb vertigen).


Inici Can Boix

Sortim de Can Boix (580 m) per un camí que va a la Mola de Sant Honorat, que farem de baixada. Als 180m, el deixem a la dreta i seguim endavant per un sender que puja al grau de Porta, pas entre roques. Desprès d’uns 2,3Km., trobem un sender senyalitzat que ve de Peramola. i desprès d’uns 2,5 Km,. més per un tram empedrat arribem a Quatre Camins, cruïlla a la carena. Seguim de pujada i acalorats per una pista estreta. Al cap de 1 Km., trobem a l’esquerra l’avenc del forat del Corb, ben senyalitzat.

L’Avenc del Forat del Corb
L'avenc de la Roca del Corb, tot hi que és una cavitat poc visitada és una de les més característiques de la comarca de l'Alt Urgell, la seva situació es:
N 42º 04' 25''  E 1º 15' 49,6'' Alt: 866 m.
L'avenc també es conegut com Forat del Corb o Forat de Nerola
Esmentada per Faura i Sans al 1909, la primera visita de la que es té notícia va ser efectuada, a finals dels anys 60 del segle passat, per un grup de joves de Peramola, que van arribar a uns 20 metres de profunditat amb l’ajuda d’una corda.
La primera exploració i topografia (inèdita) total de la cavitat es va dur a terme el 22 de novembre de 1970 per part de varis membres del Grup Espeleològic Pedraforca i d’alguns dels joves de Peramola que la visitaren els 60. Al 1977 uns espeleòlegs de la SIE del CEA van fer diverses visites i van aixecar una nova topografia que fins ara era l’única publicada.
 
Les tres últimes fotos i la topografia foren realitzades al 1970
La cavitat té una profunditat de 53 metres i l'estretor de la boca del primer pou actua de selector d'espeleòlegs.
i destaca davant nostre l’agulla del mateix nom. La voltem a l’esquerra per un corriol fins desprès de mig Km., arribar a la curiosa casa del Corb.
La Casa del Corb (890 m)
Es tracta d'un antic habitatge troglodític que aprofitava una gran balma natural. Una paret d’argila ben conservada tanca un espai de considerables dimensions. També es conserva encara la porta de fusta. A dins es poden veure les diferents estances de l'habitatge, tant els estables per als animals com la part per a les persones. Es conserva intacte el forn de pa. És un lloc realment curiós i ben conservat.
Sortim fora i continuem sota la cinglera. Primer intentem seguir una petita repisa molt estreta, però veiem que just a sota hi ha un camí molt més fàcil i marcat, seguim per aquest camí vorejant encara la base de les parets, aviat arribem al Corral del Corb, una altra construcció molt més modesta que també aprofitava una gran balma, i que sembla destinada al bestiar.
Encara seguim una estona més vorejant la roca per l'oest, fins a trobar una pista que veiem sobre el mapa que voreja tota la roca, totes les vistes mirem a on mirem son impressionants, amb formes remarcades per l’erosió.
La seguim fins trobar desprès de 1,5 Km., a la nostre dreta el camí que ens puja a l’ermita de Sant Salvador del Corb.
Ermita de Sant Salvador del Corb (950 m)
Les restes dalt la carena de la que va ser la capella romànica de Sant Salvador, la més petita de Catalunya en aquest art, cosa que et deixà molt sorprès quant entres dins per primera vegada: interiorment mesura més o menys 3,35 metres d'ample per 5,30 de llarg, amb l'absis a llevant i la porta d'entrada al nord, a causa del barranc que té al costat mateix de la paret de migdia. En el camp de la mitologia, la creença popular compte que un escurçó guardava la capella tot l'any de lladres i malfactors, excepte el dia de Nadal, data en què aquest rèptil es tornava inofensiu i no picava.
En l'àmbit eclesiàstic, la capella de Sant Salvador depenia, quan es practicava el culte, de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Peramola, encara que va ser «erigida per la Universitat (comunitat veïnal) de Peramola i la mateixa Universitat té cura d'ella», segons consta en el Llibre de Visita , de l'any 1758, de la diòcesi d'Urgell. També llegim, en aquest document diocesà, que «totes les esmentades Capelles (amb referència a quatre més que depenien de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel) estan amb decència, amb els ornaments necessaris i tancats amb clau».
A mitjan segle XVIII, el poble de Peramola celebrava missa en la capella de Sant Salvador cada 6 d'agost, dia del sant, com consta en un plec de setze fulls d'un «Llibre de Comptes», l'Ajuntament de Peramola, l'any 1754: «Dia 6 de Agost, d'antiga costum, va el poble a la capella de Sant Salvador a dir missa el rector». Un acte de culte, doncs, que provenia de temps remots com posa de manifest la frase «d'antiga costum» i que es practicava sistemàticament cada any. No és estrany, d'altra banda, que la citació s'extregui del document d'operacions comptables abans esmentat: en aquells dies, el consistori Peramola lliurava 6 sous al rector de la parròquia de Sant Miquel Arcàngel per compensar les molèsties que li suposava el desplaçament a la enfilada capella de Sant Salvador.
Excepte aquesta síntesi, no sabem res més de la petita capella de Sant Salvador, si no és que va ser construïda cap a finals del segle XI, segons mostren les arcuacions llombardes que conserva a la façana absidal, amb una finestra doble. Sí que sabem molt bé, en canvi, que hauria de refer-se, a partir de les parets actuals, si no volem que d'aquí uns anys no quedi cap resta de la capella.
El Roger i jo voltem l’ermita i ens enfilem per un esperó que dona pas a un estret pas,que ens permet fer un modest però xafarder cim i gaudin des d’un altre angle de l’ermita.
Tornem a la pista, que volta la roca del Corb per la dreta i es dirigeix al coll de Mu 960 m i agafem un camí a la dreta que voreja la Roca Llarga (cable) per una cornisa aèria.
El sender, de gran bellesa, creua canals i contraforts fins que enllaça desprès de 2,5 Km., amb el camí de Can Boix a Sant Honorat. Deixant la Roca de la Presó a la dreta, el seguim 1,5 Km., per pujar a l’ermita de Sant Honorat.
Ermita de Sant Honorat (s.XVIII)
Edifici de planta rectangular, sense capçalera diferenciada, amb la volta esfondrada i pràcticament enderrocada, conserva encara el portal amb el llinda adovellada i la data de 1729.
De baixada ens dediquem una estona a guitar els voltants i l’ermita fent algunes fotos de la colla de record.
Continuem amunt i comencem a notar el cansament, arribem a l’altiplà que culmina la mola homònima.
Altiplà de Sant Honorat 1.061 m.
Amb un panorama detallat de la vall del Segre, les serres prepirinenques i el pla d’Oliana, aquí trobem un calaix metàl·lic amb un llibre i un boli per signar, fem tot el protocol i aquí en aquest meravellós entorn decidim dinar, sense fer massa el ronsu i ens agafin les mandres, encarem cap avall.
Tornada
Baixem fins trobar un altre cop els rètols de Mirador1 i Mirador2, quedem temptats i anem fins el Mirador2, desprès d’una baixada que et deixa atonit només de pensar que la farem de tornada de pujada, arribem al mirador i ens trobem en un lloc privilegiat, amb  Peramola i els seus voltants als nostres peus.
Tornem enrere i tornem a prendre el camí en direcció a Can Boix, a on anem gaudin d’una llarga i recompensada baixada fins trobar el retol de la Font Viva, que anem a visitar, la font obrada i canalitzada en el seu recorregut fins a una bassa a prop de Can Boix a perdut quasi tot interès, (ús passo l'enllaç, Fonts de Peramola, que m'ha passat un amic de muntanya) tornem enrere i en pocs metres arribem a Can Boix, a on en el seu aparcament tenim els cotxes. Agafem i ens anem a Peramola en el únic restaurant-bar que hi ha al mateix carrer d’entrar i fem una birra i cap a casa que ens queda una hora i mitja de cami, fins la propera. Siauuuuuuuuuuuuuu



2 comentaris:

Sergi C ha dit...

Mira que n'és de cridaner aquest conglomerat argilós fosc enmig d'un entorn calcari, clar i lluent.
I tan crida l'atenció que hi he anat tres o quatre cops, dos a caminar i dos a escalar, i els que em queden.
Però encara veig que hi ha racons per a veure, com el corral del Corb, al qual no hi vaig arribar, i la Fontviva.
Parlant de fonts, aquí deuen sortir-hi totes: http://fontsdeperamola.wordpress.com/
Espero amb ànsia la calor forta per anar a fer la fresca via Núria a la cara nord, i potser també algun altre dia la roca del Corb.

Anònim ha dit...

Ostres, aquesta sortida la vam fer fa alguns anys i estàvem sols, és molt xula i traquila, un bon record, felicitats.