Via del Carles V+ (D+) El Gorro Frigi

• Via: Del Carles
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: V+ (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 155 metres
• Aperturista: Agustí Cardona
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts de color verd. Re-equipada el 2010
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Est
• Cordada: Francisco i Xarli
• Data: 14 d’abril de 2012

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer varies maneres:

Primera: amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior.

Segona enfilar el camí en direcció a l’ermita de Sant Miquel i amunt fins l’estació superior del funicular de Sant Joan.

Tercera: Des de la font del Miracle agafem les escales dels pobres i passem pel pas del francesos i l’ermita de Santa Anna a on agafem el camí en direcció a l’estació superior, trencant amunt a la dreta fent drecera fins el camí nou de Sant Jeroni.

Des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra.

Un cop estiguem al peu de la Gorra Frígia hem de localitzar una creu de ferro que hi ha a una desena de metres del terra. La via s’inicia uns metres a l’esquerra de la seva perpendicular (parabolts verds visibles des del mateix camí de Sant Jeroni)

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

La via s’inicia al mateix camí nou de Sant Jeroni. La primera tirada la encapçala el Francisco com de moment tota la via, fins que jo no agafi una mica més de veterania i normalitat amb els nusos i els estris i sobre tot tingui el cap tranquil, la via no té cap més secret que el d’anar seguint el recorregut que ens marquenles xapes de color verd. Es tracta d’una rampa inclinada amb la roca típica de Gorros i amb algun tram puntual lleugerament menys fàcil que la resta. 35 metres. Des de aquesta primera R1 veig com un altre parell d’escaladors es disposen a fer la mateixa via que nosaltres.

L2(IV+)

Aquesta segona tirada continua amb la mateixa tònica de la primera, tot i que trobarem un tram lleugerament més vertical, però de seguida es torna ajeure. Malgrat això, la presa és tant bona i cantelluda que ni ens adonarem. 30 metres. Aquesta R2 per mi i els meus peus la trobo més còmode que l’anterior i aquí ens juntem amb el primer de l’altre cordada i veig un altre parell d’escaladors darrera d’aquests, la visió ara ja comença a ser espectacular.

L3(V+)

Als pocs metres d’iniciar la tirada superem un llaví que en el Francisco sobre tot li porta una mica de feina, jo de segon el supero una mica més tranquil.

Escalem uns pocs metres inclinats i ens plantem davant un curt mur vertical molt maco. Abans del re-equipament la via anava més a la dreta i es trobava força rentada. Ara, amb el nou traçat trobem la mateixa verticalitat d’abans però amb una roca excel·lent. El tram és curt i vertical, amb presa de primera, cantelluda i evident. Un cop superat aquest curt tram la paret torna a prendre la inclinació dominant per arribar a la reunió relaxadament. 20 metres.

L4(IV)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. En aquest llarg la presa és especialment generosa, amb grans còdols de totes les formes i textures. Anirem seguint les assegurances, que ens menaran fent ziga-zagues fins la següent reunió. 40 metres.

L5(IV+)

Sortim de la reunió per terreny fàcil fins que ens situem al costat del nas de la Gorra. Per pujar-hi tenim un pas molt bonic, aprofitant les preses i els forats que ens regala la roca. Un cop sobre el nas, només restaran uns quants metres de fàcil grimpada per arribar al cim. Muntem la darrera reunió a la mateixa creu. 35 metres.

Des d'aquí admirant els voltants en tots els seus 380º o algun més sembla impossible saber per a on hem pujat a aquest indret.

Aquesta es en total la tercera vegada que hi he pujat, dues per la via normal a aquest cim que em te el cor robat, però mai amb la sensació d'avui, desprès d'haver-lo escalat per la vessant més llarga.

Descens:

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap al coll on a l’esquerra comença la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni, aquesta variant últimament s’ha esta evitant bastant perquè a la part final te un pas amb cadenes molt relliscós i perillós per superar al torrent que surt al camí de Sant Jeroni.

També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argollas.

Nosaltres des del coll baixem la canal per la dreta i avall a buscar el refugi de San Martí i veure com els amics que venien darrera de la nostre cordada estavan a punt d’iniciar la Via Gam amb xapes blaves.

Tot i que ens hi han convidat decidim anar cap a casa, anem a buscar la canal que ens puja a la Miranda de la Magdalena i a la seva ermita i d’aquí passem pel costat de la Via Dokpass i baixem per les escales que comencen al costat de les baranes del pas de l’ermita de Sant Onofre, un cop al camí de Sant Joan anem direcció al Pla de les Tarnatules i a buscar la drecera de la Bassa de Sant Miquel per anar cap al Monestir de Montserrat.

Donar les gràcies als col·legues del blog escalatroncs, per facilitar-nos unes resenyes tant ben fetes, a la que només he tingut que afegir la meva propia vivencia, i alguna petita variant.