dimecres, 21 de març de 2012

Via L'esperó del Silenci-Pical del Xel-Valldan


  • Via: Esperó del Silenci
  • Zona: La Valldan
  • Primera ascensió: Josep Mula i Laura Piferrer, l’abril de 2009
  • Dificultat: 6a/Ae (MD-)
  • Dificultat obligada: (V+/Ae)
  • Llargària: 160 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 12 cintes express variades (curtes i llargues), bagues, estreps, reunions, casc i 2 cordes de 60m. Portàvem també un petit joc d'aliens i friends però no els vam utilitzar.
  • Orientació: Sud

Itinerari i Aproximació:

Com arribar-hi (itinerari al Google Maps)
Un cop sortim d’Oliana direcció a La Seu prenem un desviament a mà dreta, a l’alçada dels bombers, que ens duu fins al càmping de La Valldan.


Introducció

Aquest dissabte 17 de març, desprès de contactar a traves del facebook amb la Silvia i el Sergi, quedem d’anar plegats a fer una via, jo com sempre m’hi apunto, sense saber, gaire be, que anàvem a fer.

A les 9:00 en recollén a Monistrol de Montserrat i recorrem els 90Km. fins a Oliana, a on parem a esmorzar i agafar forces ja que no sabem quant dinarem.


Inici i aproximació a la via


És pot aparcar el cotxe al mateix càmping, nosaltres en aquesta ocasió aparquem una mica més amunt, a un costat de la pista abans de començar el filat on trobem un semblant a unes marques de porta i continuem per una pista direcció a les parets. Al cap d’una estona arribem a  una bassa. Continuem cap a l’est i quant som més o menys a l’alçada de l’esperó enfilem per l’alzinar amb intuïció fins a peu de via.


L1(IV+) 40 metres

La via s’inicia just a l’alçada del gran sostre triangular.
Son les 11:30 hores, aquest llarg l’inicia la Sílvia, per un contrafort amb un curt pas de diedre a mig camí i una placa senzilla per sortir a una terrassa on fem la reunió.
L2(V+/Ae) 15 metres
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos al peu del mur on s’inicia la segona tirada.
Aquest segon llarg artifo l’obre el Sergi, el segueix la Sílvia i el tanco jo.
Escalem en lliure fins l’alçada de la tercera expansió per continuar amb uns passos d’artificial per superar una planxa totalment llisa i un sostret, fem servir un parell de streps.
Un cop guanyat aquest, enfilem una bonica xemeneia, amb bona ganga, que ens permet escalar-la bastant enfora. Atenció a no saltar-nos la reunió, tot just sortint de la xemeneia.
L3(V+) 15 metres
En aquest 3 llarg la Sílvia torna a prendre el protagonisme marxant primera, cap a l’esquerra en flanqueig pràcticament horitzontal que va guanyant ambient a mida que ens allunyem de la reunió.

El pas clau el trobem per superar una mena de llavi amb uns passos més tècnics. En aquesta tirada hem trobat que les xapes quedaven un pèl baixes. Atenció als segons poc escaladors, donat que en aquest llarg escalen igual el primer i el segon de corda, que m’ho diguin a mi, que vaig suar lo meu.
L4(V+) 40 metres
Aquí el Sergi agafa el relleu per obrir el 4 llarg, sortint de la reunió per la dreta i després de continuar un xic amunt iniciem una nova travessa a esquerres, aèria i amb bona roca, que va buscant atènyer el fil de l’esperó.
Trobem el pas clau a la darrera part del llarg, on ens haurem d’anar col·locant per guanyar metres sense presses, en el tram més complicat del recorregut el Sergi posa un tricam que quant l’agafo jo se’m surt de cop, no tenint més importància.

L5(V+) 30 metres
Aquí la Sílvia inicia el 5 llarg, s’inicia fàcil esquivant per l’esquerra un tram amb roca trencada per de seguida tornar a la dreta i atènyer el mateix fil de l’esperó. En aquest punt l’escalada esdevé aèria i vertical fins que entrem a la reunió, còmoda en un petit relleix.
L6(IV+) 20 metres
El 6 i últim tram el resol al Sergi, ja només resta una curta i senzilla tirada per sortir al cimall de l’esperó, on als darrers metres es va intuint les sorprenents vistes que ens esperen al sortir de la paret.
Arribem a dalt el cim del Pical del Xel, quasi a les 17:00 hores en punt tenim una bona panoràmica de 360º que impressiona per la seva bellesa, la serra de Turp  i el Congost dels Espluvins,  el massís de Sant Honorat i les Serres de les Canals, d'Oliana, i d'Aubenç els contrastos de roques molt diferents, vermelles i conglomerades, amb un to fosc i la vall que predomina els voltants d’Oliana, on intuïm el pantà i observem al riu Segre.

Descens:

Marxem cap a l’oest fins al segon coll on trobem una instal·lació de ràpel (fita). Fem un primer ràpel fins un replà (45 metres) i marxem un xic a la dreta per trobar una segona instal·lació, que amb un curt ràpel, (20 metres), ens mena a la base de les parets. Des d’aquest punt baixem amb intuïció fins desfer el camí d’anada, aixecant una mica de polseguera degut a la sequedat que estem patint.

Per mi a estat una experiència extraordinaria i una ocasió única, haver escalat una via llarga amb una mica de grau, amb la Sílvia i el Sergi, espero no haver sigut massa “patos” i hagin guardat paciència per poder comptar amb ells en properes ocasions i així continuar aprenent i evolucionant en aquest mon tan apassionant. Siauuuuuuuuuuu