Aquest diumenge 27 de març de 2011, desprès de parlar-ho durant dues setmanes, ens decidim a fer la caminada Manresa-Montserrat-Monistrol de Montserrat, sortim de Monistrol el Roger, La Marga i jo per anar junts a trobar-nos amb l’Anton i l’Anna a Manresa, en total 5 integrants amics de Natura100, en aquesta sortida, però la sorpresa és que esta plovent i bastant, la gran pregunta és, son les 7 del matí, tots equipats amb l’entrepà i tot els estris preparats, que fem?, anem o no anem?, ens plaurà tot el matí o ens la juguem?.
Prenem un cafè i endavant decidim jugar-nos-la, sortim amb l’esperança de que amainarà.
Inici -Manresa-
Baixem plegats pel carrer de Sant Marc fins passar pel davant l’ermita de Sant Marc, petita senzilla amb un campanar d’espadanya, des d’on donem per iniciada la caminada, en pocs metres en girar a l’esquerra agafem el Passeig del Riu, per la cera, veiem a la paret una marca rodona de pintura blanca amb un punt central blau cel, que indica els colors que anirem seguint i l’inici oficial de la caminada, tot seguit passem per sota el Pont Vell de l’època medieval del riu El Cardener, tot Il·luminat destacant la seva gran bellesa, del que també s’explica la Llegenda
del Pont Vell.
del Pont Vell.
Creuem la carretera C-55a per continuar caminant pel marge dret, a on trobem l’indicador Castellgalí-Montserrat amb les marques del Camí de Sant Jaume .
Nosaltres en lloc d’anar a travessar el barri de Sant Pau, com es va indicant des de fa temps, anirem per un altre camí guiats per l’Anton, agafarem un sender que ens baixa al marge esquerra de la riba del Cardener.
El que anem seguint quan de cop se’ns posa a ploure més fort i ens podem aixoplugar a sota una balma uns minuts, mentre esperem que afluixi el xàfec, seguim i després de 1,100Km., a mà esquerra trobem La Font de Sant Pau o del Llop, com li deien antigament.
Seguim caminant sota la constant pluja superant el Barri de Sant Pau i desprès d’un altre km., trobem una cruïlla de camins des d’on veiem de lluny la depuradora, la fabrica tèxtil de La Farinera.
I la Posada de Can Poc Oli, al peu de la C-55 Manresa-Barcelona i la embocadura de la Riera de Rajadell amb El Cardener, aquesta antiga Hostal/Posada, se li han donat diverses ocupacions, actualment en bastant mal estat i en venda.
Ara seguim de front de pujada pel camí superior, paral·lels a les vies del FCG, fins trobar-nos més endavant per la nostre esquerra, amb el camí que baixa de Bufalvent.
Els Paperers
Ara seguim avall pel costat de la planta de reciclatge de Mal Balç, per seguir junts per la pista travessant la zona de Paperers, ara entre prats de color verd intens direcció a Can Font.
Desprès d’uns uns 4 Km., trobem la cruïlla que porta a un Mas molt gran on trobem un arbre molt vell, mig vuit i atormentat per les inclemències i els anys, però d’una gran bellesa, que aprofitem per retratar, sobre tot al Roger, fent de les seves.
Pocs metres més endavant trobem el Raval de can Font: Està format per cases de pagès antigues, les quals estàn ubicades a l'altre vessant del riu Cardener, cosa que antigament dificultava la seva comunicació amb la resta del poble degut a les crescudes del riu. El Raval de Can Font era l’antiga quadra de Cirerencs que era propietat d’un senyor.
Ara passem per sobre un pas sobre el riu, en el que retrato uns ànecs jugant, tot just abans de creuar la carretera C-55, (pas en el que tenim que anar amb molt de compte perquè es una carretera molt transitada i ràpida).
Un cop hem creuat pugem pel carrer que ens porta a travessar Castellgalí, seguint les marques de pintura blanca, blava, blanca, com si el disseny sigues d’un esperit de “periquito”.
Caminant pels carrers del poble veig un tractor molt vell de color blau, al que li faig una foto i que suposo que funciona perquè estava enganxat.
Més endavant al centre del poble trobem un bar, com ja eren aproximada-ment les 10 del mati, parem a esmorzar reserats de la pluja, mentre esmorzem acomodats amb cafè inclòs, (una mitja hora) i sense adonar-nos deixa de plourà fet que fa que comencem a guardar capellines i altres impermeables, per continuar més còmodament ara pel carrer Camí de Montserrat.
Desprès d’haver travessat Castellgalí i El Mas Planoi, seguim per una pista forestal, ara entre mig de boscos de pins i alzines on trobo una granota xafada al terra, pobreta, quina pena que em fa.
També uns indicadors del Centre Excursionista del Bages, bastant malmesos i que ja costen de llegir, que diu que per Montserrat falten encara 3 hores, seguim a bon pas alternant també amb terres de vinyes de vi, amb una gran col·lecció de barraques de pedra seca, que anem observant i xafardejant.
Riera de Castellet
Sense adonar-nos ens trobem al mig de la Riera de Castellet, travessant entre blocs retallats de pedra per recòrrer i visitar aquest bonic emplaçament, amb un salts d’aigua corrent petits per acabar fent un gran salt per on se’ns perd la vista, amb el vertigen a sota els nostres peus.
Riera de Castellet
Can Pere Vila
Anem a trobar el camí per seguir xerran fins arribar a Can Pere Vila, a on veiem dos cavalls de color foc, xulescos i elegants, preciosos, harmonitzant l’entorn, voltem la Masia per la seva esquerra i mentre passem pel darrere podem veure entre velles tanques la palla apilada.
Desprès d’una estona arribem als voltants de l’ermita de Sant Pere de Vilamarics i per hipersemblant que sigui, ens trobem en terme municipal de Monistrol de Montserrat, tal com ens descriu l’historia el Quim, si seguiu l’enllaç, com l’Anton coneixia el seu enclavament, ens desviem pocs metres del camí per pujar d’alt d’un pujol on trobem l’enclavament de les restes maltractades, cremades i quasi desaparegudes i oblidades de l’ermita de Sant Pere de Vilamarics, amagada entre bardissars.
Aquí podem veure les pedres que constituïen la porta d’entrada tirades a terra, l’ermita sense sostre i amb els forats als murs de les bigues de fusta cremades i el campanar pràcticament desaparegut, una verdadera llàstima, l’estat tant precari en el que trobem aquest patrimoni, que de ben segur avui dia desconegut per la majoria.
Ara continuem caminant per uns camps de verd magnètic, perquè el color es tant intens que t’atrau, i en el que també retrato un vell ametller amb formes capritxoses que l’embelleixant més, fins trobar-nos amb l’asfaltat de la carretera de Marganell que seguim al llarg de la Riera de Marganell, durant uns breus metres, fins que travessem a la dreta.
Font de Cal Domingo
Tot seguit trobem un revolt pronunciat a l’esquerra i un camí que surt tot seguit a la dreta i en el seu començar a la dreta de la suau pujada trobem l’antiga Font de Cal Domingo, avui dia tancada i obrada en benefici de l’empresa d’aigües Sorea.
Font de Cal Domingo
Cal Jepet
Ara tot seguit passem per davant del Restaurant Cal Jepet de Sant Cristòfol i seguim per la seva dreta a on trobo una casa amb una majòlica a la seva façana que fa referència als escolanets cantant a la Verge de Montserrat.
San Cristòfol de Castellet
Seguim ara les nostres marques del camí i també les del GR-4, per camp obert travessant el Pla de Masroig seguit de la urbanització de Mas Enric, per travessar sense adonar-nos del nucli dispers de masies i ermites de Sant Cristòfol de Castellbell.
Seguim ara travessant la urbanització de Can Prat, rectes amb suau pujada pel seu carrer central amb la muralla d’agulles ja al nostre davant.
Per fi tenim una imatge magnifica de tota la serralada de Montserrat, entre núvols trencats i resols, que ens deixen apreciar el Morral, La Roca Foradada, Les Agulles i Els Frares Encantats amb un núvol jugant amb el Lloro.
La Serra dels Aurons i la resta dels Ecos i més endavant tot el detall de la Canal de Sant Jeroni i el Pas del Migdia, amb les Talaies al mig, tot un plaer pels ulls i un regla pel record.
Serrat de la Calcina
Els indicadors ens diuen que falten 2 h.45’, pel Monestir de Montserrat, nosaltres amb paciència i dissimulant ja el cansament enfilem direcció al Serrat de la Calcina, amb força pujada i filigranes fins d’alt el Pla de Les Pinasses, per ajuntar-nos amb el camí que bé del veïnat de La Calsina.
Ara els dos camins segueixen junts direcció a Santa Cecília, més endavant també passem pel costat del corriol que porta paral·lel al nostre a les Coves de Santa Cecília, que fa poc us vaig detallar.
Nosaltres avui seguim ara ja fins trobar al marge dret cimentat del camí la Font del Moro, a on el Roger no pot resistir la temptació d’apropar-se i prova l’aigua i pocs metres desprès arribem pel darrere del Monestir de Santa Cecília i el Refugi Bartomeu Puiggros, a on per problemes amb l’hora, aproximadament la una del migdia, ens ajuda a desistir de continuar fins el Monestir i decidim anar baixant.
Baixada dels Matxos
Agafem la carretera BP-1.103 amb suau baixada fins trobar la Baixada dels Matxos, que seguim serpentejant el sender guïtan els arboços i trepitjant la pinassa del tancat bosquet que surt a la carretera BP- , continuem pel costat de la carretera passant de llarg, la Colònia Puig, el Monestir benedictí de Sant Benet, més avall al costat esquerra de la carretera, la Font dels Monjos i fins el Revolt de la Paella.
Camí del Piteu
Aquí decidim seguir pel Camí del Piteu, primer pel mig del Bosc del Barça i un bon mareig de giravoltes que ens portant de la vessant del Torrent del Tortuguer a la vessant del costat del Torrent de les Escometes.
er un caminal estret i distret, passant pel costat del caminal que baixa a l’Avenc de la Dona Morta i més avall, fins arribar a voltà la mateixa masia, El Piteu que va ser hosta dels pastorets que segons la llegenda i l’historia van trobar la moraneta a la cova.
Bassa de l'Ullal
Torrent de les Escometes
Torrent de les Escometes
Seguim ara per unes dreceres que conèc, no indicades per dins el llit del torrent de les Escometes, us aconsello seguir caminant per la pista ampla que més avall es tornen ajuntar per seguir fins passar pel costat de la bassa de l'Ullal, que segons el seu propietari actual de la vinya, s'ompla d'aigua quan plou a Igualada i al mig del torrent a pocs metres la Font de l'Esclaterada i una mica més avall pel costat de la Font del Baldiri, que compte amb un ampli esplai de jeure, si el voleu aprofitar.
Ara ja passem per les afores, pel costat del cementiri municipal de Monistrol de Montserrat, poc desprès travessem l’estació del Cremallera i seguim pel carrer Julian Fuch, seguit del Carrer Manresa i la Plaça del Bo-Bo a on girem de forta pendent per l’esquerra pel carrer del Pont, aquí a la Plaça Virrey Amat trobem un pas inferior de vianants que surt al principi del pont gòtic sobre el riu Llobregat, en direcció al Barri de l’Altre Banda, per girar a la dreta al Carrer del Pla fins trobar el Restaurant-Braseria-Can-Ibars, on nosaltres avui hem quedat per dinar plegats i així poder pensar i planejar amb futures sortides de les que ja us anirem informant.
En total hem caminant 25,830 Km., de Manresa a Santa Cecília i Monistrol de Montserrat i li hem dedicat 7 hores i mitja inclosos els descansos i l’esmorzar.
Ha estat una caminada molt interessant, perquè encara que he recorregut aquest trajecte moltes vegades per la carretera C-55, ara m’adono que no coneixia quasi gens aquests paratges, amb historia i tant pròxims a nosaltres i m’ha ajudat molt fer el recorregut a peu per veure i conèixer millor les Masies, El Cardener, les rieres (Rajadell, Castellet, Marganell), i els enclavaments més emblemàtics i hipersemblants com l’ermita de Sant Pere de Vilamarics.
Siauuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada