dimecres, 6 d’abril de 2011

Ferrada del Tossal de Mirabet


Aquest dissabte hem quedat a Tremp per esmorzar i ajuntar-nos el grup que formarem aquesta sortida organitzada per Vias Ferratas del Rafa Montoliu, aquesta vegada serem 24 ferrateros il·lusionats i amb ganes de divertir-nos i passar plegats una bona experiència.
Els he conegut a traves del meu amic Josep (Esgarrapacrestes), i junt amb l’Anna, els tres hem viatjat fins aquí plegats, esmorzant. També hem conegut gent que porta altres grups, això es molt habitual, tot un plegat d’integrants de diversos grups de barranquisme, senderisme, escalada, etc., cohesionats per un altre sortida, el cas es anar a la muntanya i passar-ho bé.
Agafem el cotxe tots en fila india i desprès d’uns 51Kms., arribem a El Pont de Suert, creuem el riu Noguera Ribagorçana i seguim per la dreta vora el riu pel conegut Camí de l'Aigua.
Davant nostre trobem un aparcament al costat d’un veïnat de cases noves a l’estil de l’alta muntanya, aquí ens posem els estris necessaris per la sortida, dissipador, arnés, alguna baga o cinta exprés, quick fix, descensor, corda, politja per la tirolìna i sobre tot casc i guants,aprofitem i fem la foto de rigor de tot el grup.
FITXA TÈCNICA
Dificultat: Difícil
Nombre de Persones: 24
Tipus: Via Ferrada
Desnivell de pujada: 200 metres
Desnivell de baixada: 200 metres
Distància: 470 metres
Temps d'aproximació: 00:10
Equipament de la via:
Equipada amb grapes, nombrosos despenjats per ràpel, cua de porc per passar la corda en cas d’encordar, tirolina i cable de vida. Està en perfecte estat.
Dificultats a superar: Desploms, passos d'escalada, 2 ponts nepalesos i una Tirolina.
Observacions: La via està a 15 minuts del centre del Pont de Suert caminant.
Inici
I comencem a caminar pel camí de l’aigua  i passem vora l'edifici de l'Escola de Muntanya, seguim avançant fins que trobem un pont peatonal sobre el riu, a la dreta, i un altre camí a l'esquerra on trobem un pal indicador senyalant la via ferrada. Trobarem marques grogues de pintura fins al principi de la via. Agafem e
l camí de l'esquerra que comença a pujar vora una canonada d'aigua.
Fa un parell de giragonses per guanyar alçada i fer-nos més amable la forta pujada, al final la pista  s'introdueix per un viarany a la dreta, atenció fites, que va planejant trobant marques grogues VF i punts grogs, fins que al final del sender trobem un altre placa amb explicacions i instruccions.
Hi ha 3 trams de via principals. Comencem a pujar pel costat del cable passamà i ja trobem les primeres clavilles.
Primer tram els ponts nepalesos
En el primer tram els dos ponts nepalesos s'encarreguen de posar emoció a l'assumpte, un de 10 metres i l’altre de 8 metres, un a sobre de l’altre, separats per unes 10 grapes.
Aquests ponts estan construïts amb 3 cables d’acer, un pels peus, un per les mans i l’altre pel dissipador, encara que són opcionals, jo per exemple no estava convençut i no els vaig fer i vaig continuar pujant en vertical fins el final del primer tram.
(si opteu per passar els ponts nepalesos tornareu a la mateixa agulla que jo he seguit amunt),  una petita agulla amb molt bones vistes al Pont de Suert.
El segon tram:
Sense ser complicat potser trobem els passos més aeris de la via, sempre amb bones preses, abans d’arribar al desplom trobem una via d’escapada a l’esquerra amb la marca E pintada de blau, seguim i arribem al cim d'un esperó.
Tercer tram:
Aquí encarem el tram més llarg i exigent que podriem dividir en varis subtrams, ara seguim pujant verticalment per la paret fins arribar al capdamunt d'una penya rocosa, lloc on trobem un lloc per descansar, aquí hi ha una nova via d'escapada.
Després de donar temps per descansar i distanciar-nos, perquè degut al grup tant nombrós ens hem tingut que dividir en petits grups i nivells i com la progressió de la mateixa ferrada et demana que deixis com a mínim un tram entre parabols o cues de porc, de distancia (per no arresogar un altre persona que es trobi en el mateix tram de la persona que pugues caure), seguim ara per un tram bastant curt però aquí les grapes estan més separades.
Aquí s'ha d'improvisar alguns passos, ja un primer tram com si li faltessin dues grapes seguim per 4 grapes més i tornem a trobar un tram com si faltessin 5 grapes més, tenim que triar molt bé on posem els peus i escollir les preses per les mans, per tal d'anar pujant, son passos dels que es requereix una essència d’escalador, els creadors d’aquesta ferrada, l’han muntada molt bé i trobo que esta interessant predeterminar aquests passos, anant incrementant la dificultat a mida que la vas superant.
Ara seguim pujant per les grapes de la paret vertical , més amunt hi ha un flanqueix horitzontal cap a l'esquerra, on haurem de triar molt bé on posem els peus, és entretingut i molt divertit, tornem a pujar verticalment fins arribar a l'última pujada, la més difícil.
Es tracta d'un tram desplomat d'uns 5 o 6 metres on la roca surt cap a fora i hem de suportar tot el pes del nostre cos. Hi ha moments que ens tenim que quedar penjats d'una sola mà ja que ens toca canviar el mosquetó, cosa que provoca que els braços es carreguin molt.
La clau d'aquest tram és pujar-lo el més de pressa possible per tal de que no perdem la força als braços. Superat aquest exigent tram, que la veritat vaig superar amb als ànims i els consells del Miquel, ja estem a dalt de tot, al final de la via ferrada, mentre gaudim de les vistes a la vall de Boí, al Pont de Suert i la Noguera Ribagorçana, i una panoràmica general del Pirineu encara ben nevat.
Tirolina
Opcionalment podem agafar la via d'escapada cap a la dreta i començar a baixar fins al riu.

L'altra possibilitat és passar a l'altre costat de roca per una tirolina gairabé horitzontal d'uns 25 metres de llargada que salva un precipici d'uns 30 metres, (politja de cable i guants obligatoris i depenent de la colla per anar recuperant la politja es necessaria una corda d’uns 40 metres.
Nosaltres ja que hi som, anem passant tots per la tirolina, el tram final s'ha de fer en lleugera pujada amb l'ajuda de les mans, els fills d’un matrimoni la passen varies vegades i nosaltres ens ho hem passat com ells, “com nens”.
Inclús jo que no les tenia totes i que quasi hem
tiren, hem van anar convencent perquè m’acostés al cable i ja que hi era avall, m’ho vaig passar “pipa”.
Retorn
Finalment, i amb tots a l'altra banda, iniciem el descens. Trobem una fletxa groga a la dreta i comencem un llarg i vertical descens tot seguint les marques circulars de pintura groga, per la nostre esquerra veiem els Escapes de la ferrada.
Per qüestions d’habilitat ens anem separant i la Aelina, queda sola i indecisa baixant pels trams més verticals, relliscosos i compromesos que ajudats amb el cable de vida anem superant a poc a poc i amb paciència, arribem de nou al camí de les Aigües i en un petit passeig arribem els cotxes.
Aquí hem torno a retrobar amb el Josep i l’Anna, ens traiem els estris i degut a l’hora (les 17:00 hores), ens acomiadem per anar a dinar alguna cosa al poble i canviar experiències i impressions i anar tirant cap a casa. Siauuuuuuu



Equipadors
Escola de Muntanya ECEM
Any de construcció: 2009
Contacte: 973 690 830

1 comentari:

Anònim ha dit...

Llegint la teva descripció de la ferrada...puc garantir-te que la he tornat a viure!!! i en forces ocasions amb un somriure generós als meus llavis.....Fantàstic!! Felicitats Josep Maria!!
Eva