diumenge, 26 de desembre de 2010

Circular per les Coves Freda, Gran i Codolosa de les Garrigoses

Al diumenge 12 de desembre he quedat amb els de "apeupermontserrat" a les 8:00 a la plaça de l'església, com que el diumenge hi ha mercat tradicional a Collbató, decideixo aparcar l'àrea d'esbarjo de l'ermita de Santa María de la Salut
Mentre anava caminant pel camí ben retolat a peu cap a Collbató vaig veure amb alegria com arribava amb la mateixa idea que jo el Roger Matas i ens vam trobar a la plaça per esperar a la resta d'integrants, entre ells l'Anton i l'Anna i així desprès de presentar-nos entre uns quants nous integrants comencem la caminada.
Resum
Des de Collbató anirem a trobar el torrent de la Salut que ens portarà a travessar el Pont de Ca N'Estruc, on trobarem les senyals per pujar pel camí del forat a la zona del Serrat dels Monjos, per seguir pel camí de les Feixades que agafarem en direcció a les Coves del Salnitre per anar a visitar la Cova Freda, La Cova Gran i la Cova de les Arnes o Codolosa a la regió de les Garrigoses, on seguirem el camí fent la circular que ens portarà a Collbató a trobar el Pujol en total 9,77Km. en unes 5 hores parades i esmorzar inclòs.
Comencem  a caminar des de l'església de Sant Corneli de Collbató en direcció a la Miranda de les Garrigoses sortejant el poble per la part del darrera, encara amb enllumenat de les faroles, passem pel costat d'una construcció antiga que no se ben bé que era. Poc després trobem  la carretera B-112 que creuarem per una senyal que indicava (Esparraguera-Barcelona).
Seguim per endinsar-nos per un camí durant una curta estona còmode des d'on vam veure l'ermita de Santa Maria de la Salut de lluny i les Garrigoses, amb el ressol del dia donant-li colors rogencs, anem serpentejant i trobem les restes precaries d'una altre construcció antiga que el Josep Mª. diu que era un pou de glaç.
Avancem per l'entortolligat camí en direcció a buscar el llit del torrent i ens trobem de cop amb la Font de les Bonetes, que estava molt entollada, seguim baixant zigzaguejant  fins trobar un pas amb molt fang que superem ajudats per cordes amb nusos fixes.
                          La Font de les Bonetes
El pas no te massa complicacions si segueixes els pasos pels troncs posats per facilitar el pas i t'aferres bé a la corda per no relliscar, en superar aquest petit pas ens trobem el mig del llit del Torrent de la Salut.
Torrent de la Salut
Aquí el camí es molt planer, ens adonem d'un rastre de sang i empremtes de senglar que ens acompanya durant tot el recorregut, entre mig dels camps gebrats donant-li els colors com d'una postal, el fred encara es fa de notar.
El torrent encara que nosaltres no notem res en especial canvia de nom per dir-se Torrent de Ca N'Estruc.
Caminant i sense adonar-nos arribem a la carretera B-113 a on es troba el Pont de Ca N'Estruc que travessem i trobem un rètol que ens indica al GR-6 per pujar a Montserrat al que seguim o Olesa de Montserrat.
Camí del Forat GR-6
Comencem a enfilar el GR-6 direcció al Monestir de Montserrat al que desprès d'unes quantes bufades i parades per anar retrobant el ritme cardíac ens anem acostant a la carretera antiga B-112, que trobem i travessem uns pocs metres més avall veiem l'indicador que ens dona el camí de continuació per salvar les grans tanques protectores de la muntanya.
Seguim pujant fins trobar un bon tram d'escales feixugues i dreteres que cap al seu final i veient el que em pujat de cop fa vertigen, veiem a la nostre dreta un bloc de conglomerat amb un bon forat que dona nom el camí GR-6 o del Forat, seguim pujant resseguint el caminal i ens anem apropant cada cop més als espadats de la Serrat dels Monjos fins trobar-nos el camí de les Feixadas.
Ara estem al Camí de les Feixades on trobem un pal indicador que diu (Monestir de Montserrat-Coves del Salnitre), al que seguim junt amb el GR-5, GR-6 i GR-172, en direcció a les Coves del Salnitre, aquest camí ja està molt ben detallat en article del bloc Circular Collbató pel camí de les Bateries i el Camí de les Feixades, que vam fer no fa massa.
                Esmorzant al Camí de les Feixades
Ara seguim i al cap de poc en un obert on toca el sol parem a esmorzar, des d'aquí podem veure Collbató, les masies de Ca N'Estruc i Can Paloma, l'ermita de Sant Salvador de les Espases i el Serrat Rodó i ben lluny però molt clar el platejat del mar i la torre de Collserola de Barcelona.
Desprès d'esmorzar seguim fins arribar al Pas de la Barra que segueix el torrent de Sant Joan, avui només ens acostem per xafardejar i el Josep Mª. i l'Oriol ens expliquen la seva experiència al repelar-lo, fem unes quantes fotos i seguim.
                          El Pas de la Barra
Un bon tram de camí i trobem la localització uns metres amunt (seguiu el warpoint, perquè no esta senyalat) i pujem a  una petita cavitat anomenada Cova Cabrafiguera, que la veritat no es gaire interessant però ja que estem aquí també la guaitem, més bé es un petit forat.
                       Cova Cabrafiguera
Tornem al camí principal i ara ja seguim fins passar per sota l'entrada de la Cova del Salnitre, (per aquí no la hagi visitat mai val la pena vindre expressament, es la de més recorregut de Catalunya i amb llegendes incloses), avui nosaltres no es el cas i seguim ara baixant per les escales fins trobar abans d'arribar a l'aparcament a peu de cova la desviació al caminal de ferradura que a la paret s'endevina una pintada que indica "cova freda"
La Cova Freda
Seguim el caminal que ens fa creuar una torrentera i uns metres més i agafem un trencall que puja a mà dreta i ens plantem a la porta de la cova, al seu costat mateix comença la Canal del Xacó.
                             Cova Freda
A l'entrada de la cavitat trobem que la porta d'accès està oberta on ens amunteguem i equipem disposats a entrar per començar tenim que superar un pas de baixada bastant estret i que desprès s'eixampla per tornar-se lliscos com el sabó, arribem a una sala que a l'entrada fa com la terrassa d'un balcó entrem per la seva esquerra i seguim també a l'esquerra per una lleixa aèria anomenat galeria de les finestres, amb l'esquena arrossegant-la per la paret.
Podem observar malauradament les estalactites malmeses i diverses formacions i pasos pintats i maltractats  que ens porta a un pas entortolligat que ens baixa a la galeria més profunda i més gran que farem avui, fent un gir a la dreta, superem uns rocs despresos entre mig d'alguna estalactita gegantesca i seca sobre una gatera, que ens torna a sortir fent una circular a la galeria de la terrassa d'un balcó, per tornar seguint els passos enrere, podem observar marques de pintura que senyalant altres petites gateres.
Historia i dades de la Cova Freda
La cova Freda fou estudiada per els prestigiosos N.LLopis Llado i José Mª Thomas Casajuana, en un treball titulat “Estudio hidrogeológico de la vertiente meridional de Montserrat (prov. De Barcelona), publicat a Speleon IV, núm 3-4, pàgs. 119-191 l’any 1955.


Segons aquests autors el recorregut de la cavitat es de 150 m amb una fondària màxima de -12 m. sota el nivell de l’entrada, amb una longitud màxima de 60 m i un punt de màxima alçada entre sostre i terra de 10 m.

En el repeu d'una roca i a la fondària de 80 centímetres, a la cova Freda, es posà al descobert un enterrament ibèric que havia estat intacte. L'esquelet, que hi era complet, estava estirat de boca per amunt, essent tot ell tapat per fragments d'àmfores ibèriques, tenint els trossos més grossos damunt el crani.
Entre l'esquelet i els fragments d'àmfora, hi havia vasets ibèrics i hel·lenístics d'ofrena, trencats pel pes de la terra, essent notable el fragment d'un vas en forma de cistella amb dibuix pintat de roig. Al costat d'aquest enterrament n'hi havia un altre d'idèntica forma, encara que força destruït, conservant-se la part del cap també Roberta amb testos, i al costat del coll, s'hi recollí una bífula de bronze.
Per l'abundància d'ossos humans escampats en la capa superior de tota la cambra, és de creure que serví de necròpolis de inhumació durant l'època neolítica, d'un poblat que en aquell temps s'aixecava no molt lluny de la cova.

Cova Gran
Seguim el caminal cada vegada més difícil de seguir, superant pedres, baixades i  girs, que mirant enrere veiem la Canal perfectament dissenyada al perfil de la paret que acabem de superar per seguir per  engorgats i travessant torrents amb passos molt aeris, fins arribar a La Cova Gran.
No es ni de bon tros una cavitat de grans dimensions, el seu recorregut és d'uns quaranta metres, segurament el seu nom fa referència a la seva amplia entrada, la que la seva grandària et deixa bocabadat.
Igualment la visitem buscant tot detall i observem alguna xapa a les parets i a sobre de l'entrada.
La cavitat en principi no te res d'interessant desprès de superar la primera impressió per les seves dimensions.
He trobat una pagina on explica molt bé l'historia dels ocupants de la Cova Gran d'aquesta regió de Montserrat.
La Cova Gran és un jaciment lleidatà on hi trobem ocupacions tant dels últims neandertals com dels primers moderns que van arribar a la peninsula, cosa que el fa ideal per estudiar aquest episodi tant important en l'evolució humana, i que tants llibres, pel·lícules i documentals ha motivat fer.
Si voleu saber-ne més segui aquest enllaç, que val la pena de llegir La Cova Gran i els Neandertals.
Ens fem unes fotos de grup i seguim el sender en direcció a la Codolosa i seguim per aquest caminal que cada vegada es torna més complicat i entortolligat fins que travessem la Canal de la Font Seca o Santa Caterina per sobre mateix de l'ermita de la Salut.
Seguim per aquest caminal que es va tornant més obert per anar pujant i resseguint les parets codoloses, podem veure per les parets de la dreta de la Codolosa grupets d'escaladors penjats per aquest petits espadats rocallosos, fins arribar a l'entrada de la Cova de les Arnes.
Cova de les Arnes o Codolosa
Petita cova (18 metres de recorregut) situada a 500 metres per sobre del nivell del mar, just davant de l'Ermita de la Salut i de l'Area d'Esplai.
Aquesta cova, també anomenada de l'Ermità (ocasionalment s'hi havia fet vida eremítica), rep el nom del seu ús tradicional com espai dedicat a l'apicultura.

A l'interior s'hi pot observar una cisterna i un sistema molt tradicional de recollida d'aigües pluvials. La cova a més, forma part d'un conjunt de cavitats, la cova Freda, la cova Gran i la cova del Salnitre.

Només arribar creuem per accedir al portal que hi ha just a l'entrada de la cova, tot i estar cobert de vegetació, el seu estat de conservació és força bo.

Desprès el que més crida l'atenció es la cisterna que recull l'aigua pluvial amb un sistema de recollida per mitjans de canelons fet de teules d'obra vella.
Cal destacar, la excel.lent vista que tenim del poble de Collbató des d'aquest punt de la muntanya.
Collbató
Ara només queda seguir el camí que ràpidament al allunyar-nos de la paret, es torna més ampla i obert  i ens porta a ajuntar-nos amb el que baixa de la Drecera dels Graus per arribar al Pujolet de Collbató.
Aquí a l'esquerra ja una paret preparada per a iniciar-se amb les tècniques i estris d'escalada on hi trobem gent, nosaltres ara seguim fins la plaça de l'església de Collbató punt d'inici i final d'aquesta caminada.

On tenim que acomiadar-nos de la resta d'integrants menys el Roger i  jo que continuarem fins l'àrea d'esplai de La Salut a on tenim els cotxes aparcats per anar a casa.
Siauuuuuuuuuuuu

1 comentari:

Cèsar Pasadas ha dit...

L'enllaç a la Cova Gran que cites és una altra, no és la de Montserrat.

Salutacions