dijous, 23 de desembre de 2010

El Montsant, La Serra Major pel Grau dels Barrots i El Clot del Cirer

El dissabte 11 de desembre hem quedat amb la colla de Senderismo GM Vertical,  els participants de la sortida que som de fora de Barcelona, hem quedat en un punt a prop de Cornudella de Montsant que es diu La Venta d'En Puvill. a les 9:00. 
Com que no coneixem aquesta zona nosaltres hem sortit de casa amb temps suficient i arribem una mica aviat a les 8:30, amb una gelada i un fred -3º, que fa por. 
Aparquem davant la Venta mateix, però fins les 9:00 no obren al públic, així que no ens queda més remei que fer temps i anar esperant companys de fatigues, el proper en arribar es el Roger Matas i a punt d'obrir la resta.
Ens acomodem al menjador, amb la llar de foc encesa i amb aquest caliu de Masia reformada i ambient rural ens ajuntem per fer el cafè o menjar, el pitjor va ser l'hora de marxar, amb lo bé que s'estava!
Per fi ens decidim anar al punt d'inici de l'esdeveniment a l'aparcament de La Morera de Montsant.
Resum
Farem el pas del Grau dels Barrots, i el Balcó del Priorat, per pujar a la Serra Major i anar cap al Piló dels Senyalets i al Pi d'En Cugat a on baixarem al Clot del Cirer a dinar.
Tornarem pel Coll de Salfores per seguir pel Grau de Salfores i a La Morera de Montsant.
Inici
Aquesta caminada esta ubicada a la comarca del Priorat província de Tarragona i m'agradaria que abans de llegir aquesta sortida per situar-vos vegèssiu el vídeo que va emetre TV3 sobre la comarca del Priorat per poder entendre tot aquest entorn de Catalunya, 




Des de l'aparcament de La Morera de Montsant 700m., encarem un camí en principi encimentat fins trobar la biforcació a l'esquerra per anar al Grau de les Salfores, per on tornarem, ara nosaltres continuem per la dreta i al poc el camí es torna un sender, a  mesura que anem avançant ens adonem de la muralla de pedra que tenim el davant, El Grau de l'Agnet, La Roca Falconera, La Roca de les Onze, El Grau dels Barrots, el Grau del Carrasclet, La Roca del Xullat, Grau del Carabassal i que hem de superar per arribar a la Serra Major.
Als 5 minuts trobem la cruïlla de camins a l'esquerra porta al Grau de la Grallera nosaltres seguim per la dreta cap als Graus dels Barrots, potser perquè estem a l'inici notem la constant però feixuga pujada, que ens fa bufar a tots plegats, els engranatges encara no estan a punt.
Seguim per aquest camí de Ferradura amb marques de GR i fites  passant per davant la modesta cova Cabrera, una senzilla balma mal tancada amb una fila de pedres, ara continuem fins trobar la següent cruïlla que a la dreta porta al Grau de Carrasclet, nosaltres agafarem per l'esquerra al Grau dels Barrots el camí va resseguint el cingle.
                               Cova Cabrera
Anem seguint el PR amb marques grogues i blanques i també punts vermelles de pintura, fem una petita grimpadeta i de seguida trobem una bifurcació i prenem al de l'esquerra amb marques de PR, que ens endinsa a El Grau dels Barrots.
El Grau dels Barrots
Ens endinsem per un badall que s'obre vertiginós desprès de la cinglera que ens porta a través d'un túnel del temps a trobar els primer pas de barrots clavats a la roca de la paret.
Per on pujarem i arribarem a una lleixa que mirant enrere dominem els dos nivells i la roca encastada sembla que estiguem dins una pel·licula de "Indiana Jones", i tot no s'ha acaba aquí.
Seguim per la dreta de la lleixa superior i trobem que tenim que seguir per l'esquerra, travessant per sobre d'una roca, com de pont.
Esta equipada també amb barrots clavats que ens ajuden a agafar-nos amb les mans, per passar a l'altre banda i que corona per sobre de tot el que hem superat.
Des de aquí tenim la visió privilegiada dels que van pujant darrere nostre, ara seguim per sortir d'aquest engorgat encisador per seguir el PR resseguint la cinglera a mig aire, per arribar al Balcó del Priorat.
El Balcó del Priorat
Arribem a una agulla que s'obre damunt l'estimball, al que per accedir només tenim que superar un patit pas molt aeri per sobre d'un roc encastat, només es fer una passa amb la guia d'una barana -que val més no tocar- del que penja el rètol del balcó del Priorat.
Des d'on podem gaudir d'una magnífica i dilatada vista des d'aquest mirador natural, no apte per a persones amb vertigen, des d’on podrem contemplar una gran panoràmica del Priorat, de la Serra de la Gritella i de la Serra de Llaberia, l'Ebre i Beceit, amb el petit inconvenient de que tenim el sol de cara.
Desprès seguim vorejant la cinglera per uns petits passos exposats horitzontals, senzills i equipats amb cables, del que el més significatiu es la impressió que fa veure la caiguda de la cinglera constantment als teus peus, ara arribem a una gran balma, un pal indicador ens situa, som al final del grau.
Sortim per l'esquerra seguint les marques que s'endinsen a la clotada tot grimpant la roca i passant per l'encaix amb filigranes i contorsions que ens te preparats.
Serra Major
Seguim fins arribar a un pal indicador (Espinos-Agnet-Serra Major), hem pujat per un faldar i ara seguim pel llom cap al camí  que recórrer tota la àrida explanada del Montsant, aquí aprofitem el solet per treurens capes de roba i seguir amb samarreta.
Seguim pel GR-171 fins trobar un altre indicador que porta a la dreta al Toll de l'Ou, nosaltres seguirem per l'esquera el Camí de Capçada caminant pels lloms dels petits pujols secs i àrids de matolls recremats fins arribar a un altre pal indicador, (El Piló dels Senyalets-Grau de La Grallera).
Seguim de front recorrent encara una bona estona aquest paisatge agressiu i sec, descobert a les pluges i  escombrat pel vent fins arribar a El Piló dels Senyalets.
El Piló dels Senyalets 1.109,2m.
Una gran cruïlla de camins encapçalada per una gran fita quadrangular de dos pisos fet de pedres i d'obra de 2 metres d'alt aguanta un vèrtex geodèsic (referència 257131001).
Un pal indicador i un pessebre l'acompanyen i des d'aquest paratge fem fotos i podem observar tot el Pirineu sencer ben nevat, fet que ens deixa ben parats.
El Pi del Cugat
Seguim el Camí de Capçada recorrent per la carena un altre tram fins trobar un singular pi de l'espècie Pinassa (Pinus Nigra ssp. Salzmannii).
Es centenari i acull sota la seva capçada i dintre d'una immensa ombra un ramat d'anyells i aprofitem el conjunt per fer-nos unes fotos simpàtiques i boniques, a la seva dreta baixa un corriol cap al Clot del Cirer.
El Clot del Cirer
Desprès de recórrer la torrentada pel mig del llit arribem a un ressalt de pedra que dóna al buit i que domina el Clot del Cirer i per una Sabina que ens fa de graó baixem al clot per dinar.
És veritablement un oasi verd al mig de l'àrida Serra Major (muntanya), ja que sol haver-hi aigua aquí tot l'any. Com el seu nom ho indica, es troba enmig d'un buit, però en lloc d'un cirerer, que ambiciona una noguera. Aquest arbre va ser plantat allà fa uns anys, quan el cirerer original es va morir. Aquest arbre floreix molt bé durant els mesos de feberer i març.  
En temps antics, els pastors van prendre els seus ramats a aquest lloc per beure i encara hi ha restes d'alguns abeuradors aquí.
Al primer que hem de fer tots es  tornar a posar-nos roba, perquè aquí a l'obaga de la clotada tot està ben gebrat.
Davant de tota la colla que estem dinant i amagat en un petit forat entre unes pedres veiem un petit pessebre, tot coquetó.
Desprès donem una volta per tota la clotada per conèixer els seus racons i podem veure els degotalls de l'aigua conduits fins un antic abeurador que en temps antics  els pastors van prendre pels seus animals, avui amb els caramells dels últims regalims abans de congelar-se.
Ens agrupem i fem les fotos de grup de rigor per deixar constància impressa de la nostre emprenta per aquest entorn.
Sortim per la sortida natural de la clotada, enfront d'on hem arribat i trobem el barranc que seguim a l'esquerre, està senyalitzat amb pintura, i comencem a pujar suaument i constantment i quan el barranc es bifurca seguim pel ramal de l'esquerre i pugem per la depressió amb bon desnivell al llom del Coll de Salfores.
                          Coll de Salfores
Grau de Salfores
Aquí tornem a tenir solet i caloreta bona creuem perpendicularment i seguim ara baixant per la vessant contraria.
Anem baixant pel mig de la torrentada a trams bastant embardissats i giravoltant raconades ven gebrades i sense adonar-nos ens trobem al Racó de Missa.
Un lloc d'una bellesa natural impressionant que un cop més et sorprèn i et captiva.Continuem resseguin bocabadats l'impressionant espadat i les senyals que ens porta pel fressat camí.
Som sobre la cinglera, entrem al grau de Salfores tot gaudint amb l'ampla panoràmica, ara veiem el poble de La Morera del Montsant al fons mentre planegem.
Estem molt arrecerats a la cinglera, ara el camí fa un tomb molt tancat a la dreta i comença a baixar molt fort.
La Morera de Montsant
Un cop abaix seguint pel camí estret amb entrebancs i entretingut passem per uns blocs de pedra amb xapes i una parella que l'acaba de fer i en poca estona ens trobem als voltants de les vinyes del poble on comença la pista cimentada que hem fet a l'inci i ens porta a l'aparcament.
Els 19 participants hem passat tot un dia meravellós per aquest entorn encisador que jo us recomano per recòrrer en total 12,19 Km., del que m'ha copsat i de ben segur que hi tornaré per conèixer una mica més els seus racons, encants i llegendes i la resta de Graus.
Ara agafem els cotxes i parem a Escaladei a prendre quelcom i visitar una bodega per qui vulgui pugui comprar vi del Priorat o Oli de les Masies de les contrades, abans d'anar-nos-en.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuuu