Aquesta vegada us vull explicar una caminada de 15,11Km. i d'una durada aproximada de 4hores i mitja incloent-hi l'esmorzar i les parades, que vam fer aquest diumenge amb alguns trams que ja coneixeu d'altres vegades, però amb alguns racons inèdits per nosaltres i força interessants per a qui com jo fins ara no coneixia, el turístic i replet Monestir de Santa Cecília i les desconegudes i oblidades Coves de Santa Cecília.
Inici Basílica de Montserrat
Farem el recorregut començant com es habitual des de la Basílica de Montserrat, enfilarem la pujada d'accés al Camí dels Degotalls a on Esmorzem i podem observar com passant per sota nostre els carruatges tirats per cavalls participants en els tres toms, per continuar baixant per la Baixada dels Geperuts i per la carretera BP-1.103, desprès d'un llarg tram pel voral de la carretera, passant de llarg el camí de la Baixada dels Matxos i salvant el túnel de Sant Jeroni arribem al Monestir de Santa Cecília
Quan arribem a aquesta àrea d'esbarjo sota i al llarg del serrat de Sant Jeroni amb aparcament, primer trobem una cruïlla retolada amb les indicacions des d'aquest punt dels diferents camins i des d'aqui trobem un bar, i el refugi de "Bartomeu Puiggròs i a uns 50 metres el Monestir de Santa Cecília, que pertany al municipi de Marganell
"El nom de Bartomeu Puiggròs és en memòria d'aquest muntanyenc perdut en accident de muntanya el 1975.06.22. Edifici cedit per la comunitat de monjos de Montserrat i habilitat com a refugi pel CCR de la FEEC amb aportacions de la família Puiggròs i de la Generalitat de Catalunya"
Donem un tom pels voltants visitant totes les edificacions i observem l'aparcament complert de cotxes i unes quantes colles de muntanyencs i les vistes panoràmiques des del Mirador, com sempre els cims de l'entorn i les valls no ens deceben i podem fer un munt de fotos, val la pena, Montserrat sempre val la pena, encara que sigui un lloc tant conegut com aquest.
Historia
El castell Marro fou un antic castell del municipi de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni. Documentat el 942 a través de la donació al monestir, del qual havia esdevingut un mas el1330, pel comte Sunyer I de Barcelona, a instàncies de la seva muller Riquilda, actualment està desaparegut.
Diuen que Santa Cecília fou eregida el 945 en lloc del Castell Marro o pels seus voltants per l'abat Cesari, que entre el 966 i el 981 pretengué ser l'arquebisbe de la Tarraconense. El 951, Cesari va obtenir un precepte del rei Lluís IV de França, que li confirmava la dotació inicial assignada pels comtes Sunyer I i la seva esposa Riquilda, els seus protectors.
El 956 fou sotmesa canònicament al bisbat de Vic. El 1023 va estar a punt de ser sotmès pel monestir de Ripoll, que fundà tot seguit el veí priorat de Santa Maria de Montserrat. Fou cedida al monestir de Sant Cugat el 1058, per separar-se'n 50 anys més tard. El 1143, la parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic.
Al segle XIV entrà en decadència, i aviat es convertí en un lloc d'hostalatge per als pelegrins de Santa Maria de Montserrat, entrant en la seva òrbita el 1410, i annexat el 1539. Els abats de Santa Maria tingueren cura des d'aleshores de la casa, on hi residia només un prevere i els seus servents.
En va sortir malmesa pel pas dels francesos del 1811-1812, fou reparada per l'abat Muntadas entre el 1862-1866, i definitivament restaurada per Puig i Cadafalch el 1928.
l'Edificació
Santa Cecília és un interessant temple de tres naus, de planta diferent l’una de l’altra i capçades amb tres absis. Sembla que el cos de les naus és romanalla d’una construcció preromànica, del segle X, de la qual fou modificada la capçalera cent anys després amb un gran absis central i dues absidioles decorades a la manera llombarda, amb arquets i lesenes. L’espai interior de la petita basílica és ara cobert amb voltes de canó i presenta l’originalitat dels dos grans arcs que comuniquen la nau principal amb les col•laterals, cosa que permet de suposar que aquestes foren afegides a la nau única preexistent, a l’hora de la reforma del segle XI en un estil perfectament romànic. El pas del temps, amb reformes, afegits i destruccions, alterà notablement el conjunt i els detalls de l’església. Per aquesta raó ha hagut d’ésser sotmesa a diverses restauracions, entre les quals destaca la que es féu al principi de la segona meitat del segle XIX, promoguda per l’abat Muntadas, de Montserrat, i dirigida per l’arquitecte Villar i Carmona, i la realitzada entre el 1928 i el 1931 per Puig i Cadafalch, sota els auspicis de l’abat Marcet i el patrocini de Joan Pich i Pon.
Ara continuem avall pels GR-4 i el PR-C19, que ara marxen tots dos junts, primer travessem el torrent de les Coves i també el torrent de la Font del Moro seguit de la Font del Moro a l'esquerra del camí, continuem i quan ens trobem el camí de Can Martorell a la nostre esquerra amb senyals de prohibit el pas, a pocs metres a l'alçada d'una torre de llum per on continua el camí, surt per la dreta un camí no senyalitzat, que torna cap a enrere, el camí el marca el trepitjat, una mica brut, amb bardisses que ens porta a les Coves de Santa Cecília, amb menys de 5 minuts ja veiem de lluny un amuntegament de roques grans que, vorejant el torrent tenim que envoltar per la dreta, i anirem trobant una rere l'altra les diferents obertures.
Aquestes roques despreses en temps geològics de la paret de Sant Jeroni, en els seus espais intermedis foren aprofitades pel home prehistòric com habitacles.L'investigador Josep Colomines que les explorà, troba fragments lítics i ceràmica, alguns d'aquests, decorats amb incisions o cordons amb impressions digitals, així com ossos de cérvol, cabra i senglar.Colomines classifica els materials trobats com a neolítics, però sembla que són d'època posterior, també he trobat una adreça que parla d'altres investigacions de la Roca del Moro, molt interessant.
En total trobem tres petites cavitats, que només tenen uns pocs metres, i un munt d'escletxes, però que no vam poder estudiar en profunditat perquè no portàvem frontals, en un altre ocasió farem una tasca més exhaustiva.
Vam poder gaudir d'un respir aprofitant l'ombra de les coves dins l'obaga del torrent, tot plegat molt refrescant i humit.
PR-C19 La Calsina-Monistrol de Montserrat
Desprès només ens queda tornar enrere a trobar el camí i anar seguint les senyals del PR, grogues i blanques, passant per La Calsina i enfilant cap a la Font de l'Avenc de la Dona Morta i la Font i Masia del Piteu, baixant pel torrent de les Escometes pel costat de la Font de l'Esclaterada i la del Baldiri, passant de llarg el Cementiri Municipal i arribem a l'Estació del Cremallera o continuem fins arribar a la vila de Monistrol, tot el camí molt ben senyalitzat, sense cap possibilitat de perdre-s'hi.
Aquesta caminada l'única dificultat que té, es que has d'estar acostumat a caminar, per tant tenint en compte la calor que puguem patir, cal dur entrepans i aigua encara que anirem trobant diverses fonts durant el recorregut.
Els nens també podent vindre, que a les coves i el torrent, ho passaran bé.
fins un altre, siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
2 comentaris:
Hola Xarli,
Encantado de conocerte. Soy Manu, el webmaster de "unbonsaienlamochila". Acabo de conocer tu web, y sobretodo tu historia.
Me hace gracia pensar que hemos seguido la misma trayectoria, ya que yo también comencé en este famoso garden de Manresa y más tarde fui con Berch.
Siempre es un placer encontrar compañeros de afición, y antiguos compañeros de escuela.
Un abrazo, aquí tienes un amigo.
Hola, yo si que he visitado tu blog en alguna ocasión, ahora puedes ver per el tema que trato, que siguo con los bonsais, però en un segundo plano más privado.
Y en un primer plano me dedico junto a mi mujer Marga a trotar por los senderos.
Me ha gustado que hallas contactado conmigo,
un saludo
Publica un comentari a l'entrada