Aquesta vegada us vull explicar una caminada que ja vaig publicar l'hivern passat la qual la vam fer amb un fred i una gelada de por i amb uns immensos caramells amb el títol Camí de l'Arrel, però avui l'hem fet en un diumenge on hem patit la primera calorada forta d'aquest any (23º).
Ens preparem, i com quasi sempre amb el cremallera de les 8:48h pugem a la Basilíca a fer la volta de costum, i un cop hem sentit el repicar de campanes de les 9:20h. anem cap a esmorzar per preparar-nos a sofrir una caminada de 11 Km. amb una constant pujada que tardarem en recorre en total unes 3h30' aproximadament amb un pas còmode i suau, per un recorregut que no té cap complicació i amb unes espectaculars panoràmiques des dels peus de les parets dels cims de la Tebaida.
Ara enfilem cap al camí dels Degotalls, per recuperar-nos de tant esforç aquí parem en un banc de pedra a esmorzar.
Un cop hem esmorzat i xafardejat una estona sempre abans de les 10:00 en punt, continuem caminant pel camí del Magnificat fins trobar la segona sortida, la Baixada dels Geperuts, avui aquí se'ns a creuat un escurçó que feia molt de temps que no hem veiem cap, i fins arribar cap al final a passar per davant del camí del Canal del Pou del Gat i ara al tombar a la dreta trobem les escales que ens deixen a la carretera BP 1103 de Can Maçana a Montserrat.
Carretera BP-1103-Monestir de Santa Cecilía
Que resseguirem pel costat del voral del marge dret, direcció Can Maçana passant pel costat de l'inici del camí de la Baixada dels Matxos, que passarem de llarg i després passant pel costat del Túnel de Sant Jeroni arribant al Monestir de Santa Cecília, just a l'altre cantó de carretera la qual tenim que creuar en compte, comença un corriol que ens enllaça amb el PR-C19
També dit Camí de l'Arrel, el que tenim que anar seguint direcció a l'esquerra al Monestir de Montserrat.
Anirem fent per un camí en constant i tossuda pujada per sota la Canal de Sant Jeroni. Caminarem resseguint el Serrat del Montcau, superant l'enderrocada de Santa Cecília i la Paret del Migdia, per sota la Canal del Moro i desprès entre una vegetació atapeïda i bastant esbardissada , continuant per la permanent pujada passarem entre Els Patriarques i el Serrat de les Onze pel costat del Canal dels Avellaners (que deixem pendent per un altre sortida), continuem resseguint per sota ara de la Paret dels Diables, ara ja entre mig d'alzinars i boixos i desprès per sota el Cavall Bernat (estava ple d'escaladors), a continuació superem el Canal del Cavall i desprès el Torrent del Balaguer continuem passant per sota el Serrat de les Barretines i el Serrat del Vent fins trobar a la nostre dreta la Canal Plana i a 200 metres a l'esquerra el Canal del Pou del Gat els que superem i continuem endavant observant la regió de Sant Salvador i Els Flautats, fins arribar al Pla de la Trinitat, (vam poder observar escaladors a la trompa de l'elefant).
A on ens creua un camí que a la dreta senyalitzat va cap al Refugi i ruines de l'ermita de la Santissima Trinitat i a l'esquerra sense indicar a l'ermita de Sant Dimes.
Ara nosaltres anem a visitar a la dreta la Santissima Trinitat que només queden restes de parts dels murs, tot seguit d'un refugi nou, fem les fotos de rigor i desfem el camí fins arribar a l'Arrel i continuem a l'esquerra per anar a observar l'ermita de Sant Dimes sense arribar-nos del tot,
sens feia tard i vam decidir tornar un altre vegada expressament si cal.
Continuem pel camí de l'Arrel travessant el Pla de la Trinitat fins trobar l'indicador del camí que porta a l'ermita de Sant Benet i l'ermita de Sant Salvador, continuem passant de llarg fins trobar a l'esquerra el camí dels Totxos ven remarcat sense senyalitzar i que porta directament a l'ermita de la Santa Creu i de Sant Dimes, seguidament trobem a la nostre esquerra la Miranda dels Ermitans, un espectacular i privilegiat balcó, que domina el camí dels pobres i les plaçes, camins, i la Basílica de Montserrat, no oblideu de fer-hi fotos.
En un no res arribem a la cruïlla i plaça de Santa Anna on acaba el Camí de l'Arrel des d'on fem unes fotos impressionants de Les Gorres, a la Gorra Frígia ja no hi cabia més gent escalant i la creu del cim també estava a rebentar, a pocs metres es troben les restes de l'ermita de Santa Anna, ara dividida pel camí que porta a Sant Joan.
Les Escales dels Pobres
-el nom prové del fet que, en segles passats, prop d'aquest indret hi havia una casa on eren acollits els pobres i els rodamons-
Aqui s'inicia un camí a trams pedregós i altres d'obra per on trobem al cap de poc el Pas dels Francesos, embut natural on segurament timdrem que fer tanda per passar-hi, continuem fent trams d'escales vertiginoses i recargolades plenes de gent que van resseguint el torrent de Santa Maria fins arribar a la Plaça i refrescar-nos si voleu a la Font del Miracle.
Final
Aquí fem temps prenent uns refrescos abans d'agafar el cremallera de les 13:35,¡ i cap avall!, també us deixo un vídeo amb les millors imatges i el track de la ruta per si us animeu a fer-la fins un altre! Siauuuuuuuuuuuuu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada