Situació
Aquesta vegada us vull narrar la caminada d'aquest diumenge, 20 de juny de 2010.,
Aquest dia ens vam decidir a fer una volta de 14,09Km., i d'unes sis hores de durada, pels Pallers i la Cova de l'Arcada, passant pel Collet de Guirló, el Pas de la Portella, el Torrent dels Cirerers, Els Pallers, La Font d'En Xebret, Cova de l'Arcada, Canal Ampla, Coll d'Agulles i Can Maçana.
Es d'un gran esforç físic i resistència pels desnivells que assolim uns 730m., encara que no per la dificultat del seu recorregut.
Inici
Agafem el cotxe i pujem fins l'aparcament de Can Maçana, ens preparem, i a les 8:00 en punt comencem a caminar amb el sol de cara, pujant direcció al Collet de Guirló i el Pas de la Portella vertical i distret, que ja us he explicat en la sortida del Coll de Porc.
Un cop d'alt, seguim endavant direcció al refugi Vicenç Barbé, prenen el primer corriol a la dreta que baixa pel Torrent dels Cirerers, un recorregut agradable per la seva bellesa.
Anem baixant per la seva obaga d'alzines,marfulls, d'arítjols i lligabosc, fins a trobar l'Era dels Pallers 763m.,, just allà ens trobem cap a la dreta el camí que puja del Bruc.
Aquí ens trobem davant nostre tot un seguit de monòlits rocosos, uns dotze, esculpits pel temps capritxosament, amb formes exòtiques, que porten a volar a la imaginació, buscant imatges de formes conegudes per donar-lis un nom, quedant el massís conglomerat en ocasions barrejat també amb argila a sobre i l'estreta base d'argila vermellosa erosionada a sota i donant al conjunt d'una desfigurada forma realment única i abstracte.
A on la llegenda, que no pas història, explica:
Conten que, temps era temps, entre els homes hi havia una disbauxa i un lladronici, que res no estava segur enlloc. Aleshores, pels voltants dels Pouetons, vivien una família de gegants anomenats els Regira-rocs, que eren força agradats del que no era seu, i, com que eren tan forts i tan valents, tenien atemorits tots els veïnats de la rodalia. Un any es va escaure que els Regira-rocs van esguerrar la collita del blat, però no es van pas amoïnar. Van robar el blat de tots els camps propers, el van batre i, de la palla, en van fer uns pallers altíssims com mai no se n'hagin vistos d'altres de tan grans. Els seus veïns, desesperats, prou els van moure guerra diverses vegades; però, com que els gegantots eren tan forts, res no hi podien els pobres mortals. Però heus aquí que un dia, per un poder sobrenatural, els grans pallers van ésser tornats pedra i els Regira-rocs precipitats al fons de l'avenç dels Pouetons, en càstig de llurs malifetes i com a exemple per a tots que cada u era ben amo del seu i que calia respectar els béns d'altri.
Llegendes i Tradicions de Montserrat; Joan Amades
Desprès de gaudir des d'aquesta alçada de les vistes del Bruc, els seus camins de terra i els seus camps de oliveres, seguim ara per unes marques a vegades verdes o vermelles que es baixant atormentadament fins passar pel costat del Gerró 711m., curiosa formació que sembla que, si la mires quan passes pel seu costat, verdaderament la nansa d'un gerro, Seguim per una accidentada cinglera que es canalitza amb una torrentada a volta el Serrat de les Arnes, a on en el seu extrem arribem a un clar d'un bosquet i un camp d'oliveres, per ona l'esquerra comença el camí que ens a de portar a la Cova de l'Arcada.
Seguim ara el camí de la Cova de l'Arcada en paral·lel al Torrent del Porquer i en front nostre queden, Els Pallers i al fons Les Agulles i Els Frares Encantats,( frares que foren castigats per les seves males arts i que foren convertits en estàtues de pedra), veient aquesta muralla de conglomerats, monòlits, canals i espadats, no m'estranya que les tropes del general frances Joseph Chabran el 14 de juny de1808, desprès de la primera derrota a Can Maçana i a l'assalt d'una segona batalla quan varen sentir l'ensordidor ressò del retronar del timbal del noi amagat repicant, sortiren fugin cames ajudeu-me. (L'autoria del timbaler del bruc segons els cronistes de l'època s'atribueix a Isidre Lluçà i Casanoves de Santpedor, Bages 1791 - Santpedor, Bages 1809?)
Nosaltres seguim a trobar el Coll del Xincarró passant per davant de l'agulla del Castell 643m., i la Roca del Tambor 652m., al mig del torrent fàcil de veure, aquí ens trobem en Manel de Manresa i continuem plegats quasi tot el camí, seguim junts endavant fins trobar ben amagat entre bardisses a la dreta, amb un punt vermell de pintura al mig d'un tronc d'alzina com a senyal del corriol que tenim que seguir fins passar pel costat de la Font d'En Xebret, on parem per refrescan-se,i més tard, continuem esbufegant i ascendin, fins trobar un camí a la dreta que va a la Canal Roja i Ampla però que passem de llarg.
Seguim endavant per l'esquerra pujant en ziga-zagues pel mig dels alzinars fins que de sobte, s'obre un clar i ens trobem davant la Cova de l'Arcada.
Aquí observem un gran vuit en forma d'arcada gegantina als peus de les cingleres de l'espadat del Serrat del Cabrit, d'un cromatisme exuberant de colors grisos, ocres i vermellosos que pinten les parets per deixar-se veure de lluny.
Un cop hem captat aquests colors i cavitats en fotografíes, seguim endavant per un corriol estret i embardissat, en un principi pel llit del Torrent de les Grutes travessant per sobre d'uns blocs de pedra despresos del Serrat de les Soleres.
Ara canviem d'aires i torrentada, i anem direcció a les Agulles per seguir pujant pel Torrent del Lloro, seguint les marques blanques i grogues fins trobar el PR-C78 , camí principal que travessa des de Can Maçana fins la Vinya Nova.
Seguim per l'esquerra direcció al Refugi Vicenç Barbé fins trobar dins d'un revolt alzinat i obac, la part de dalt del torrent dels cirerers que canalitza pel seu curs la Canal Ampla, amb una durisima pendent vertical fins assolir el Coll d'Agulles o Portell Estret, quedant els Frares encantats a la dreta i les Agulles a l'esquerra, situats a l'altre cantó de la carena, baixem per una torrentada roquissada amb pedretes despreses , un camí relliscós, amb molta pendent que amb molta cura baixem fins ajuntar-nos amb el camí que ve del Coll de Port a trobar del camí de l'Arrel.
Amb un camí molt més planer i tot i així cansats, caminem sota el sol de migdia admirant La Cadireta i la Roca Foradada que vam pujar-hi la setmana passada, que xulu! , anem fins passar el Collet de Guirló on hem començat l'aventura i flanquegem les barreres, privan el pas fins tancar al camí a ciclistes i vehicles a motor, als vols de la zona de pícnic ens adonem de la ginesta florida per la seva olor dolça fins arribar al cotxe a Can Maçana. només de olorar-la i presenciar-la em recorda a aquell poema de Maragall:
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vimet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat de cara al mar...
M'he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a còrrer avall.
Fins un altre siauuuuuuuuuuuuuuu!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada