Circular Can Maçana-Coll de Port

Resum

Aquest Diumenge ens hem decidit tornar a veure les agulles perquè l'última vegada va ser de pas quan vam anar a fer la circular Can Maçana-Montgròs, impressionant; Així que fem una circular des de Can Maçana, el Coll de Guirló passant per el Pas de la Portella,  les agulles, el Coll de Port  i els frares i per La Foradada i el Castell de la Guardia. Recorrent en total uns 8 Km., en unes 3 hores, Fàcil i apta per tots els públics.(Només heu de tenir una mica de cura amb els nens en el Pas de la Portella i la pujada a La Foradada).

Inici

Aquesta vegada com anem fins l'aparcament de Can Maçana amb el cotxe, no cal que ens llevem gaire d'hora, i quan estem llestos agafem el cotxe i cap amunt, arribem relativament aviat i l'aparcament i deu ni do, lo ple que ja esta.

Encenc el GPS perquè es vagi posicionant mentre hem poso les botes de muntanya i un cop ens hem equipat amb tots els estris, tanquem bé i endavant comencem, son tres quarts de nou del mati i en aquests moments està ennuvolat.

Coll de Guirló

L'inici de la caminada comença des del mateix aparcament molt ben senyalitzat i amb panells informatius sobre la regulació de l'escalada, vies ferrades i les canals equipades de la zona i el que ens podem trobar amb una mica de sort, en quan a la flora i fauna del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, Falcóns, Aguila cuabarrada, Xoriguer, Duc, Roquerol, Merla Blava, Còlit negre i el Ballester, en quan a la flora entre tota la tradicional durant tot el recorregut va destacar el té de roca, la corona de la reina, la flor de sant joan, la dent de lleó entre etc.,  i deprés d'aquesta informació situada a la zona d'esbarjo i pic-nic, el camí comença a enfilar-se per una pista de terra confortable, fàcil i ampla.

Quan anem pujant a poc a poc comencem a veure les agulles i la zona de les Portelles i més endavant La Cadireta i La Roca Foradada fins arribar al Coll de Guirló a 797m., a on trobem les indicacions que ens portaran al Refugi Vicenç Barbé.

Pas de La Portella

Seguim ara per el PR-C78, un camí estret i marcat amb marques blanques i grogues que les  ressegueixen i envoltent les roques i les torrentades del camí fins arribar a tocar la pedra de la Portella Petita i encarant-nos al Pas de la Portella entre mig les Portelles.

Ara ens trobem davant d'una canal vertical a on i tindrem que fer servir mans, peus i dents,per salvar els 30m., de desnivell i que ens donara força distracció fins assolir el Coll de la Portella al damunt de tot.

Refugi Agulles Vicenç Barbé

A partir d'ara el camí es torna més ferèstec endinsant-nos per alzinars i boixedes espesses i podem observar a estones l'esquena de les agulles d'abans, seguim fins trobar a la nostre dreta un camí que baixa a trobar Els Pallers que deixem enrere  i en un recorregut força breu ens trobem el Refugi Agulles Vicens Barbé 900m., una edificació petita emblanquinada i en dues plantes que es deixa veure de ben lluny, inaugurat al gener del 1961, actualment equipat amb tots els serveis bàsics desprès de ser reparat recentment i amb guarda.

Pas del Príncep

Seguim pel camí fins trobar-nos per la nostre esquerra la Canal Ample que ve del Portell Estret, nosaltres seguim i al  travessar el Torrent del Lloro, baixa un altre camí per la nostre dreta que porta a la Cova de l'Arcada, que deixem per seguir fins el Pas del Princep al travessar pel mig de les dues agulles, la petita de 992m., i la gran de 1.055 m., seguim fins trobar-nos la Font de l'Esllavissada dins d'una balma, amb unes roques despreses al davant que sembla que facin guàrdia, ara ja només queda seguir pel mig de l'alzinar fins pujar al Coll de Port 974m.

Coll de Port o de Porc

En aquesta cruïlla el camí continua endavant cap al Montgros, (no hi ha cap ròtul que ho digui, però jo li fet) nosaltres tombem el coll cap al Canal de les Aligues pel que baixarem fins trobar la Font del Coll de Port a la nostre esquerra i a peu del camí estret i rocallós per continuar resseguint les parets pels peus dels Frares Encantats, amb una imatge des de sota espectacular amb una visió de gegant molt diferent, anem baixant fins a l'alçada de la Boleta Foradada 1.080m., a on ens trobarem el camí que ve de les agulles pel Portell Estret i juns ara baixant fins trobar el GR-172 o Camí de l'Arrel, una pista de terra còmode i ample .

La Cadireta i la Roca Foradada

Anem caminant per aquesta pista en principi amb la Roca Foradada davant nostre i tot just passem per sota La Cadireta a uns 100m., trobem a l'esquerra un corriol petit estret i enfiladis que puja envoltant i pel darrere a traves d'un torrentet i plaques de roca fins el mateix forat de la Foradada 930m, impressiona l'amplitud i la grandària del forat amb la panoràmic que ofereig des d'aquí dalt tot resseguint la balma excavada a la pedra que acompanya al forat del que diu la llegenda diu que va ser el diable, perseguit per la Verge, qui d'un cop de cap va foradar la roca obrint un camí cap al infern. La natura, la densitat dels materials i els segles van fer la resta de la feina.

Sant Pau Vell i Castell de La Guàrdia

Seguim caminant per la pista principal i com anem bé de temps desprès de passar el Coll de Guirlo, trobem a la nostre esquerra les indicacions per anar a Sant Pau Vell per on seguim, en només 5 minuts per una curta pendent arribem a l'església de Sant Pau Vell.

Església documentada l'any 1.084; A on és creu podria haver estat la capella del castell al segle X, que s'alçava d'alt d'un turó. 

Al segle XII i XIV, constava d'una nau central, coberta amb una volta de pedra apuntada i d'una capella lateral, acabada amb una volta rebaixada;S'hi entrava per la part de migdia i tenia 3 altars: el major dedicat a Sant Pau i format per un grup escultòric; i dos de secundaris amb sengles retaules consagrats al Roser i al Sant Crucifix.El 1593 es basti una rectoria, que podria correspondre's amb les restes que hi ha al davant.El culte fou traslladat l'any 1743 al nou temple del costat de Can Elies, al Bruc.Les Excavacions i la consolidació de les restes que es van fer l'any 2004.

Final

Ara ja només queda seguir el camí, travesar les tanques que fant de barrera perquè els ciclistes i vehicles a motor no passin dins el Parc Natural i fins arribar al punt de sortida.

Només queda animar-vos a fer aquesta petita volta, molt gratificant per les vistes i per lo fàcil de fer.