dijous, 5 de novembre de 2009

SOMIEDO -Asturias- Una nova proposta

Situació
Un dia a la feina corria el mes de febrer i va vindre un comercial que no fa gaire que el conec, des de l'estiu del 2008, però la nostra relació és molt amigable; Va veure una foto que tinc de fons d'escriptori a l'ordinador que li va agradar molt, li vaig explicar d'on era aquella foto i que l'havia fet jo. I parlant dels llocs que ens agraden per anar de vacances, hem var recomanar visitar Somiedo -Asturias-, en va explicar que hi havia un càmping, que llogava unes "brañas" (cabanes), imitant les originals celtes, i que en general tot l'entorn era una meravella i no té gaire massificació de gent.
Em va convèncer tant, que li vaig comentar a la meva dona i vam buscar informació per Internet del lloc, ens va agradar tant el lloc i la idea d'anar-hi que vam trucar per si tenien "brañas" lliures i vam reservar-ne una.
Esperant i desesperant s'acostava el dia de marxar, fer l'equipatge, planejant el que faríem, el menjar que ens emportaríem, etc.


Primer dia, 3 d'agost de 2009
Dia de viatge -anada-

Ens llevem a les 5:00 del matí, a arribat l'hora de la veritat.
Vam deixar-ho casi bé tot preparat i carregat el dia abans, només faltava per carregar les coses personals, pugem al cotxe -Grandote- tots els components de l'aventura, la meva dona, les meves dues filles i el Turi, el nostre gat.


Desprès de vuit hores de viatge, per moltes carreteres arribem a Pola de Somiedo, i ens passem l'entrada del poble de llarg per nosaltres continuar fins el nostre destí, vam donar la volta a una rotonda i vam tornar enrere i allí estava l'entrada que vam passar pel seu costat i no vam saber veure.


Ver mapa más grande

Travessem el poble seguint les indicacions per anar al valle del lago, i comencen vuit kilòmetres d'una carretera que feia por tossir, la pujada, els revolts amb primera i els barrancs que hi han.
Només arribar al Lago del Valle a la dreta veiem un rètol que posa càmping, es l'únic que hi ha, ens trobem un camí que abans de posar-hi el cotxe, has de mirar si surt algú per l'altre cantó, només hi cap un cotxe molt just, si et trobes amb un altre cotxe que surt o entra, un dels dos a de fer marxa enrere, -des d'aquí ja es veuen les "brañas"- a l'entrada del Càmping Braña La Code, et trobes amb una barrera que pitjant un botó s'obra.

Arribem a la recepció i aparquem el cotxe. Molt amablement ens atenen, i ens donen la braña número 3 Los Verdios, i ens instal·lem i acomodem.
Estàvem tan cansats que només vam donar una volta pels volts del càmping i prou.

La "braña" era molt diferent al que nosaltres estàvem acostumats,-bungalous- però tenia l'encant de la pedra i el rústic dins del seu entorn, la muntanya.
Senties la humitat i la fredor en ple mes d'agost, però era molt acollidora, amb els serveis necessaris per passar uns dies.




Segon dia, 4 d'agost de 2009
Excursió al "Lago del Valle"

Ens llevem i fem un bon esmorzar, em vaig menjar un parell d'ous ferrat que feia anys que no en menjava, i preparem uns entrepans, begudes i tot el necessari per la sortida que havíem planejat fer, una bona caminada fins el "Lago del Valle".
Agafem un camí des del mateix càmping que també és per on passen els cavalls i tenint en compte que hi ha boira i que mes o menys plou pràcticament cada dia, hi ha trams del camí què es transformen en un autèntic fangar.
Fins que s'ajunta amb una pista que ve del poble, i es converteix en un camí forestal molt maco, anem caminant i anem trobant pel camí" brañas" -Somiedo és l'única regió d'Asturias a on es trobant les típiques brañas-, moltes vedelles en un paisatge envoltats de boixos fins que arribem al llac.
La primera impressió és molt maca perquè es un llac amb una mica de presa molt gran, envoltat de roques i muntanyes, aquí ja dinem observant i memoritzant el paisatge.
Un cop hem dinat decidim donar la volta al llac, ens trobem amb una font, amb una aigua molt freda i molt bona, de veritat, i dos homes, un d'ells d'un poble dels voltants, i parlant ens va fer cinc cèntims de l'entorn que estàvem veien i que mes endavant hi havia un brollador d'aigua entre les roques, que també vaig anar a veure, vam anar fent el volt fins arribar al punt on vam dinar, vam agafar el mateix camí de pujada i cap a la "braña", que ens estava esperant el Turi.






Tercer dia, 5 d'agost de 2009
Visita a "Pola de Somiedo"

Aquest matí el vam aprofitar per anar a visitar el poble de Pola de Somiedo i els seus "Orreos", i també poder fer les trucades a la família, perquè des del càmping i els seus voltants no hi ha cobertura de mòbil, també i comprar records.




Passejades per les Tardes

A la tarda va ploure i no vam anar en lloc, vam jugar al Trivial, el Remigi, etc., quan va deixar de ploure tant, com quasi totes les tardes jo i la meva dona anem a donar una volta pels voltants del càmping i del poble Valle del Lago, no ens cansem mai d'anar mirant les muntanyes d'aquest lloc, mentres les nenes jugant a la "Braña" o també donen un vol per dintre el càmping o prenent algun refresc.
Per dins del càmping passa el riu "Del Valle" amb uns gronxadors posats al seu marge, des d'on es veuen els cavalls i tot, molt maco.





Quart dia, 6 d'agost de 2009
Muntar a cavall a "Las Brañas de Sousas" i visitar Belmonte

Per aquest dia teníem encarregat muntar a cavall els quatre, quan van arribar les 11:00, vam anar al punt de reunió perquè ens assignessin un cavall a cadascun i conèixer el nostre guia.

Va ser molt divertit, ens van tocar uns cavalls molt macos, però a la meva filla gran li va tocar un de molt petit semblava un "pony" i ella medeix 1.73m, semblava que anés arrossegant els peus per terra una imatge molt còmica.



Al meu cavall era molt gran es deia "Cantero", i quan vaig pujar a sobre d'ell, encara amb va semblar més gran.
Em vaig quedar de cap de colla, obrint pas pel camí, sort que al cavall no havia que fer-li entendre res, ell solet o sabia fer tot, només calia anar en compte que no anés massa a prop del marge del camí.


Quan vam arribar a l'antic poblat celta de "Braña de Souses", els cavalls es van situar en un lloc assignat i es van parar, havíem arribat.
Descavalquem i com tot l'entorn el paisatge era preciós mig emboirat, humit i verd, el poblat era fred i reduït, però molt interessant per ser tant antic.



El guia abans de tornar a muntar ens va fer veure un "rebeco" de molt lluny, però si que ho era, muntem donem de veure als cavalls d'un rierol i comencem a baixar cap al càmping gaudint del paisatge, a traves d'un forat excavat pel vent entre les roques es veia un lloc anomenat  El Coto, en total vam estar unes dues hores a les 13:00 h., ja estàvem a la "Braña", per al cap d'una estona fer un bon aperitiu i dinar.

A la tarda, ens vam decidir anar a Belmonte a comprar carn de vedella a una carnisseria que ens van recomanar, que tenia vedella de la seva pròpia matança.




Cinquè dia, 7 d'agost de 2009.

Anem amb el cotxe direcció a la Carretera que porta a Belmonte com quasi totes les sortides i abans d'arribar a "Castro" a la dreta ja al trencall que porta a Saliencia, desprès d'uns quants kilòmetres arribem a l'alto de "La Farrapona" 1.708 metres, i aparquem el cotxe en uns aparcaments que hi han expressament pels que volem anar a visitar els llacs.



Ja molta boira i fa molt fred no podem veure gaire del paisatge la veritat i ens posem a caminar cap el llac de "La Cueva", "Lago Cerveris" i "Lago Calabazoses".

Arribant al llac de "La Cueva" ja una bauma impressionant i a l'esquerra sobre als nostres ulls el llac, molt maco i decidim continuar caminant cap als altres ja que venim a passar en principi tot el dia, però anem pujant i quan arribem a d'alt de tot de la carena on hauríem de veure el següent llac, resulta que no veiem res per culpa de la boira que es va tancant i decidim tornar enrere i anar a estar-nos al primer llac.



El senyor amb el que vam estar conversant al "Lago del Valle" ens va comentar que ja un sender que passa per tots aquests llacs i que es pot arribar caminant fins el mateix "Lago del Valle" i cap al càmping.



Però avui no es el nostre cas, tornem a baixar al "Lago de la Cueva" i aixoplugats afora d'un refugi i veien davant la bauma, i el llac, decidim dinar, n'acaba de dinar ja ens aixecavam per marxar la meva filla petita va rellisca i va caure de cul i va donar la nota còmica de la sortida, vam pujar al cotxe per tornar cap a Pola de Somiedo i al càmping.

A la tarda anem a fer la passejada amb la meva dona, com cada dia, i també com no fer jugar una estona al Turi.


Sisè dia, 8 d'agost de 2009

Avui anem en direcció a la carretera a Belmonte, però anem cap a l'esquerra quan arribem a "Aguasmestas", direcció a Villar de Vildas.
Quan arribem aparquem, i anem a reservar taula al restaurant La Pornacal i cap a munt, anem caminant per un camí molt maco ple de falgueres i aigua per tot arreu, a mida que anem pujant, -moltíssima pujada- com sempre comença posar-se la boira i arribem al poblat de "brañas", que no fa tant que encara i vivien, ara es patrimoni nacional, la veritat es que estan aquí et sembla que estàs en una altra època, el visitem i passem l'estona i com ja en fet la gana comencem a baixar cap al restaurant.



Arribem al restaurant, seiem tots, tot molt bé, i decidim demanar una "fabada", -que encara que es la tercera vegada que estem a Asturias, encara no n'hem menjat mai-, per cert la "fabada" de "fabula" molt potent, amb una morcilla i un xoriço de vaca i una cansalada!!! .

Agafem el cotxe amb la panxa ben contenta i tornem cap al càmping a fer la volta amb la meva dona.






Si us bé de gust podeu veureu per aquestes imatges:



Setè dia, 9 d'agost de 2009

Aquest cop anem a un lloc que e descobert a traves de la revista "Autodefinidos" de la que sóc aficionat, va anar tot rodat, va ser encarregar las vacances a Somiedo i relacionar la foto del darrere de la portada de la revista que aquest lloc estava a prop -"Teverga, la pequeña suiza","La senda del oso"-, les fotos amb van agradar molt i com jo de jove havia fet espele li vaig proposar a la meva dona incloure una visita a Cueva Huerta a les nostres vacances a Somiedo.

Avui anem per la carretera de Belmonte, fins que trobem una indicació a la dreta que porta a San Martín de Teverga, anem fent kilòmetres i comencem a pujar cap al port de "San Lorenzo" 1.349 metres., (el port de muntanya mes dur pels ciclistes), amb una pujada de por i una boira com mai m'havia trobat a la meva vida, anem pujant molt en conte, perquè de tant en tant s'hans anaven creuant vedelles, poltres, fins arribar al cim, que vam parar però no vam poder veure res, molt fred, boira i pluja, tornem a pujar al cotxe i continuem fins Fresnedo a on trobem el "Parque de la Prehistoria" ens informem, perquè nosaltres el que volíem veure era la cova i resulta que tot estava ven a prop, inclús es podia treure una entrada combinada.
Bé, ja que estem aquí visitem el parc i reservem per les 17:00 hores, entrades per la cova.
El parc es una replica de les coves mes conegudes amb art rupestre d'Espanya i França (Tito Bustillo, Altamira i unes quantes mes franceses que ara mateix no recordo).
Al marxar decidim anar a dinar a "Casa Manolo" al poble de Paramo, tot molt a prop, com que el dia abans havíem dinat una "Fabada" vam pensar a demanar algú no tan potent i vam demanar un "Pote de Berzas" pensant que eren verdures, si i ho son, però amb morcilla i xoriço de vaca; Va resulta ser tant o mes potent que la "Fabada".


Desprès del "Pote de Berzas", anem cap a la cova i ens trobem amb la "ruta de las pinturas rupestres de Fresnedo", tot un seguit d'abrics i covetes amb pintures, però com que estava tot molt mullat i era per camí de muntanya decidim no fer-ho i anar pels voltants de la cova a fer temps.
Un ramat de cabres ens va amenitzar l'espera, les vam seguir un tros per un pas entre muntanyes, excavat a la roca.
A les 17:00 hores molt puntuals una noia ens reuneix i reparteix cascos amb llums i ens condueix cap a l'entrada de la cova, pel recorregut, un camí mullat per la humitat degut al pas del riu San Pedro i que el terra era de fustes, jo vaig relliscar i vaig caure, em ves pogut fer molt mal, però no va ser res.


A l'entrada de la cova feia com una gran plaça, on la guia ens explica una mica la visita i entrem.
La cova es, mes que maca per les seves estalactites i estalagmites, espectacular per les seves cavitats interiors, on el pas del riu San Pedro que, far que encara sigui mes espectacular, ma agradat mol visitar-la i la manera d'arribar a veure-les no les oblidaré mai.
Agafem el cotxe i tornem cap al càmping, tornem a pujar el Puerto de San Lorenzo però de tornada, i parem perquè aquesta vegada si vam poder fer fotos del paisatge perquè no havia boira, ¡¡¡cosa maca, cosa maca!!!.,cavalls, poltres, vedelles, preciós.




Vuitè dia, 10 d'agost de 2009
Dia de Tornada

Aquest matí ens despertem, esmorzem bé i fem l'equipatge i mes o menys a les 10:00 hores ens acomiadem i marxem.
Agafem direcció al "Puerto de Somiedo" 1.848 metres., continuem travessant la comarca de Babia (on diuen els locals que els reis Lleonesos, anaven de vacances i quan els demanavant per una qüestió oficial deien que no podien despatxar perquè estaven en Babia), d'aquí la dita "estar en babia".
Com no volem que el viatge es faci llarg, tornem per autopista fins a casa i a la província de Saragossa quan travessàs per dins del símbol del Meridià de Greenwich, ja saps que falta poc per arribar