dijous, 12 de novembre de 2009

Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni


Diumenge, 10 de maig de 2009

Caminada de Monistrol de Montserrat a Sant Jeroni

Avui fa un dia de primavera molt maco, i ja tenim planejat fer una bona caminada i ens portem uns entrepans i begudes i vinga!!!! a caminar.

També podeu arribar al punt de sortida amb els FCG línia Barcelona-Manresa, o amb cotxe per la carretera C-55 des de Barcelona o C-58 per Terrassa i aparcar al Parc de la Alvèrnia o al aparcament gratuït de l'estació del cremallera de Montserrat.

Sortim de casa ben aviat, a les 7:00 del matí i creuem el poble i passem de llarg la plaça de la Font Gran i anem per un camí que va pujant fins arribar a l'entrada del poliesportiu i just davant a l'esquerra acaba de pujar el camí fins trobar la carretera BP-1121, que va a Montserrat.

Enllaços d'intères:

Breu explicació
Tots aquests camins que ara aniran sortint en aquesta descripció son variants del Camí de les Canals fins arribar al Camí de la Santa Cova-
Tots són vàlids, però avui us explico la drecera dels Boixos, una variant poc coneguda.
Las variants mes conegudes son tres:

1-Camí de la Bestorre
Aparcar el cotxe a l'esquerra de la Trinitat desprès de l'entrada a Monistrol de Montserrat(BP-1121) ja una sobtada pujada amb un camp per poder aparcar i pujar pel Camí de la Bestorre fins trobar el Camí de les Canals(GR5).

2- Corriol camp de futbol local
Aparcar el cotxe a l'esquerra enfront de l'entrada al camp de futbol i pujar per rere de les taules i zona de descans al camí principal per un corriol.
Perquè l'entrada principal al camí es troba desprès del camp de futbol a l'esquerra de sobta comença la pista forestal, nomes hi ha lloc per dos o tres cotxes.

3-Camí de l'aigua o del Tubo
Arribar a l'estació inferior de l'Aeri amb els FCG, travessar el pont i pujar per la carretera C-55 fins travessar per vorejar unes cases just havans i enfront de la Colònia Gomis, on pujarem pel dret pel Camí del Tubo fins trobar el Camí de les Canals GR.5.

Durant el recorregut del Camí de les Canals esta prohibit que circulin cotxes a motor que no estiguin autoritzats.

Camí de les Canals GR-5

Tot just arribar a la carretera la creuem i passem al marge esquerra, per davant d'un senyal que posa Monistrol de Montserrat seguit d'un brollador de aigua de pluja "mentirosa" i pugem enfilant una pedra d'un mig metre d'alçada i si esteu prou boixos és on comença la drecera dels boixos, que no està senyalada, que puja vertiginosament per una torrentera fins uns graons, fem una petita grimpada fins arribar a d'alt d'un turó en el que trobem un corriol que ens porta al Camí de les Canals, es una pista forestal molt ample i còmode de caminar, anem caminant i trobem primer a l'esquerra un camí que puja de la Bestorre que des de aquí la podem veure.


(Torre medieval de defensa i senyals que presideix la vila i havia format part d'una xarxa de torres de guaita en època de terres de frontera. Durant la Guerra de Successió, l'abat Manuel Marrón la va fer volar temorós de què els partidaris de Carles d'Austria s'hi fessin forts. L'estat actual de la Bestorre, un colós repenjat, sobre el mur, és la conseqüència d'aquesta voladura) i anem caminant cap a la carena i borejam la clotada del torrent de la Valentina i mes endavant a la dreta una drecera.

El Camí dels 3/4 (GR96), que s'enfila cap al Coll Cabiró que és mes curt però puja mes vertical, nosaltres seguim endavant fins travessar el Torrent de la Font del Boix, que esta cimentat i als pocs metres a l'esquerra el Pla de Sant Bernat de Menton a l'extrem del pla de la carena hi ha un petit oratori, continuem endavant fins travessar el torrent del Soldat i pujem per la pista fins travessar el torrent de l'erola i mes amunt amb una forta pendent a l'esquerra trobem el Camí de l'aigua o també localment conegut com el Tubo, que puja pel dret des de la Colònia Gomis i per fi arribem, fem un revolt feixuc a la dreta i trobem la caseta de l'estació elevadora de les aigues de Montserrat, on està la bomba que ajuda a pujar l'aigua del riu Llobregat pel Camí del Tubo cap al Monestir.
Aquí fem un descans perquè ara continuarem per un tram d'escales que pugen sobtadament per la canal que fan vertigen només de mirar-les, arribem a trobar-nos on s'ajunta el Camí dels 3/4(GR96) amb el nostre (GR5) i ara ja si, no hi ha mes camins fins arribar a d'alt, i un cop superada la Roca dels Corbs.


Camí de la Cova
Trobem un corriol que ens porta a enllaçar amb el Camí de la Santa Cova seguirem cap a munt pel torrent de Santa Maria, per uns graons d'obra molt amples i amb una forta pendent, passem per davant de l'estació superior de l'aeri de Montserrat fins arribar a la plaça de la Creu on està l'estació del cremallera de Montserrat, ara si ja hem arribat al Santuari 724 m.


Camí de les Ermites
Continuem caminant seguint les indicacions, per l'esquerra de la plaça de l'Abat Oliba o localment coneguda com la plaça de les pageses pel Camí de les Ermites cap a Sant Miquel, on primer trobarem el mirador de la Creu de Sant Miquel amb unes vistes molt espectaculars i arribem a l'ermita de Sant Miquel on trobem una petita ermita i mes endavant una bassa a on fem parada i esmorzem.

(Ermita de construcció contemporània, és considerada per molts historiadors com la primera de totes en antiguitat. Durant la guerra amb França el 17 de maig de 1810, l'enginyer coronel Rey, governador militar de Montserrat, amb la missió de preparar la defensa de la muntanya l'enderrocà del tot perquè no poguessin fortificar-s'hi els enemics. El dia 29 de setembre de 1870, diada de Sant Miquel, va ser novament erigida damunt dels antics fonaments.)

Aquí anem mirant i animant als participants de la cursa de l'Alba, que a partir d'ara anirem trobant pràcticament durant tot el recorregut.
una mica mes amunt arribem al Pla dels Soldats, una cruïlla de camins, per l'esquerra el camí de la Santa Cova i Collbató. Davant, el camí vell de Collbató al Monestir. Nosaltres anirem per la dreta el Camí de les Ermites

Després d'una mitja hora, anem pel mateix camí fins trobar el pla de les Taràntules 976 m. amb l'estació superior del Funicular de Sant Joan, (el primer pis es pot visitar l'exposició del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat)


Camí de Sant Jeroni
Trava-sem i continuem, passem pels voltants de molts pics enfront les roques de Sant Salvador i al cap d'uns dotze minuts vorejam la Gorra Frígia preciosos al fons Sant Jeroni i el Cavall Bernat, ens aturem un moment en un mirador des del qual es veu la Vinya Nova; Passem pel costat dret del camí vell, que ve del pas dels Francesos i continuem fins l'ermita de Sant Jeroni, decidim que ja que hem arribat fins aquí, pujar al mirador i així ho fem, després d'un seguit d'esglaons, uns dos-cents arribem al punt mes alt de Sant Jeroni 1.236 m. Una taula orientativa ens indica del que estem veien al nostre entorn, els Pirineus, Els Ports, Mallorca, que maco, quines imatges, quines vistes, estàs als núvols pràcticament al cel.
Ara ja volem dinar i per estar mes a gust decidim baixar i dinar pels volts de l'ermita a sota els arbres i a l'ombra, desprès de dinar i fer una mica de mandres, recollim i cap a vall que ara ve tot de cara.

(Aquesta capella es troba al coll entre les cims de Sant Jeroni i el del Moro . Va ser construïda l'any 1891 en substitució de l'ermita que, situada una mica més amunt, fou enderrocada durant la Guerra del Francès i solia residir-hi l'ermita més jove).


Camí Vell i Pas dels Francesos (GR172-4)
Comencem a baixar fins trobar ara a l'esquerra el Camí Vell, baixem i deixem a l'esquerra el camí que ens portaria a sota el Cavall Bernat, seguint la torrentera pel mig d'un bosquet de pins, alzines i boixos.

(arribem a una cruïlla de camins i just a la nostre esquerra, un petit monòlit, erigit per l'Institut Agrícola de Sant Isidre l'any 1922, reprodueix en llatí, un fragment del Llibre de Daniel: Beneiu, tots els ocells, el Senyor del cel. Estem al Pla dels Ocells).

Passem pel pla dels ocells i deixem a l'esquerra el camí que porta a Sant Benet i continuem fins trobar el pas dels Francesos, un tram d'esgraons i escales per un lloc molt estret i vertical, que ens portarà per la escala dels Pobres a la mateixa plaça de l'Abat Oliba un cop hem arribat al Monestir de Montserrat.

(Abans de la guerra del Francès, aquest indret era conegut com a estret de Gibraltar. El nom actual és deu ha que és per on arribaren una part de les tropes napoleòniques que ocuparen el Monestir el 25 de juliol de 1811).
<


Aquest dia com ja portem molt caminat decidim baixar fins Monistrol amb el cremallera, on si voleu també es pot agafar els FCG, línia Manresa-Martorell-Barcelona.
També podeu baixar a peu pel mateix camí que hem fet de pujada fins Monistrol de Montserrat, amb la variant per fer-ho diferent de baixar pels 3/4. Molt xulu!!!!.


Enllaços d'Intères: