Via GAM a la Portella Petita

Via:Via GAM

Paret/Agulla: La Roca Petita de la Portella

Zona: d’Agulles de Montserrat

Dificultat: 6a+ (D+)

Dificultat obligada:  V/Ao

Grau d’exposició: Baix

Compromís: Baix

Llargària: 100 metres

La Via:son 3 Llargs de 35+25+40 = 100 metres

Orientació: Sud

Equipament: Equipada amb parabolts

Material: 8 cintes els passos en més grau els en fet amb A0, però si voleu els podeu salvar amb un estrep.

Ràpel: 1 ràpel, d’uns 25 metres

Cordada: Manel Solis, Ramón Raich i Xarli.

Data:Dissabte, 28 de juliol de 2012

Informació segons Escalatroncs i Ressenya.net

“La GAM de la Portella Petita és un altre petit clàssic d’Agulles. Tot i que en lliure té un pas de 6a i un altre de 6a+, si la fem en artificial ens queda una via homogènia i recomanable per prendre contacte amb vies de tall clàssic montserratí.”

Aproximació:

Després de deixar el cotxe a Can Massana prenem la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll agafem direcció al Pas de la Portella o Refugi Vicenç Barbe i abans d’arribar passarem pel peu de la Portella Petita i es on comença la via, vigileu perquè no es veuen parabolts de referència.

Aproximació amb Google-Maps

L1(III+) 35 m.

Aquest primer llarg el comença el Ramón i el seguim el Manel i jo a la vegada,  és una senzilla rampa de tercer grau molt cantelluda que porta fins la primera reunió. Hi ha una assegurança a mitat de tirada, que no fem servir.

Si us dona la sensació com a mi de que aquesta via no ens aportara res, us equivoqueu.

L2(6a o V/Ao) 25 metres i 5 parabolts

Aquest segon llarg el comença el Manel que treu el pas de 6a, Després segueix per una placa vertical amb bones preses de V+, fins arribar a la segona reunió, que la fem dins una balmeta, aquí ja veiem que aquesta via ens portarà feina i que te la seva tècnica i que te un bon nivell.

L3(6a+ o IV/Ao)40 metres 3 parabolts i un clau

Aquí continua el Manel de primer anant per l’esquerrra de la balma per intenta sortir en lliure i superar el 6a+, però avui no pot, acaba fent-ho en A0. Aquesta sortida està protegida per un parabolt i un clau. Si no volem fer el 6a+, que és un pas de bloc bastant sobat, podem sortir en artificial, nosaltres dos el seguim fent-ho amb A0. Un cop superat aquest punt continuem i anem pujant per l’aresta, primer més vertical en V i enseguida suavitzant-se a VI fins al cim.

Aquí parem poca estona per gaudir de les vistes, ara ja sabem que acabem de fer un Viote, amb un gran nivell que no decepcionara al més entès, però ara marxem ràpid fugint d’un esgotador i radiant sol, que ens ofega.

Descens:

El descens el fem amb un curt ràpel per la cara est… La millor manera d’entrar a la  regió d’Agulles.

Escalada Esportiva Sector Esquerra del Pinotxo

Aquest dimecres 25 de juliol dia de Sant Jaume, Santis, Quims i Anna’s, a traves del Grup Natura100 hem quedat per tornar a fer Escalada Esportiva a Collbató.

A estat tot un èxit i els companys no han fallat a la cita, encara que com es normal, no han pogut vindre tots els que volien per problemes quotidians varis i personals.

En aquesta ocasió ens han acompanat el Carles So An, Bruixa Blanca (Maite), Ninfa Nereida (Sara), Carmen Medina, Jessica Jess, Pilar Fernandez, Rosa Farras, Mercè Guitart, Alex Godmir, Enric Kikperic, Gerhard Llenas, Francisco Martinez i Xarli, en veritat em sigut els justos i necessaris per passar-ho bé.

En principi volíem anar al Sector Pell-Roja, però per culpa del sol i de que havia alguna via ocupada, ens hem anat desplaçant fins trobar lloc còmodament al Sector Esquerra del Pinotxo i com encara faltava espai també hem envaït més a l’esquerra al Sector A la Dreta de l'Oskar.

La meva filla Mercè i jo hem començat més tard per problemes de organització, al ser tants, dons uns que es perden, altres que venen més tard i no coneixen el sector, així que simplement nosaltres vam procurar atendre a tothom el millor possible.

De totes formes crec que tots em pogut gaudir com a mínim de dues vies i si ja algú que no ha pogut escalar-ne més per col·laborar assegurant als companys, ja el compensarem la propera vegada.

Hem pogut escalar pràcticament totes les vies i jo en particular he muntat de primer la via número 6 sense nom de 5b, segons la ressenya del Kpujo i la via número 1, Farigola 4b.

Mentre escalavam vam poder observar uns nois amb Parapents, volant per sobre nostre una bona estona, un espectacle que va culminar la tarda.

Una tarda per xerrar, assegurar, progressar pels més nous i de iniciació, també de retrobada pels que ja ens coneixíem en el món del senderisme o la ferrada amb el que, qui més qui menys hem anat derivant i progressant un rere l’altre al món de l’escalada, entre bromes de companys, en especial l’Àlex Godmir, que ens va captivar amb el seu espectacle en plena roca, eh batman?.

Un bon motiu per fer caliu humà i passar-ho bé. Només agraïr a tothom la paciència i el bon afer.

Siauuuuuuuu

Via: Aresta Brucs

Paret/Agulla: La Saca Gran

Zona: d’Agulles de Montserrat

Dificultat: IV+

Dificultat obligada: IV+

Llargària: 90 metres

La Via:son 3 Llargs de 30+30+30 = 90 metres

Aperturista: Cerdà II, Riera, 07.09.1958  

Orientació: Sud

Equipament: parabolts i algún pitó

Material: 5 Cintes i bagues per a reunions (ull portar una cinta llarga per el pitó de dins del forat del segon llarg)

Ràpel: 1 ràpel, de 25 metres per la cara Oest a un coll que en descens,mirant l’agulla a la dreta, ens porta al punt d’inici de l’escalada.

Cordada: Manel Liza , Josep Ma. Guitart (Xarli).

Data:Diumenge, 22 de juliol de 2012

Informació segons madteam i Ressenya

Roca bona en general. Ideal per iniciar-se en l’ambient Montserratí, pitons i parabolts ben rovellats i passejades entre assegurances. Reunions equipades per repelar. No cal portar tascons o friends. Es pot fer amb una sola corda de 60, nosaltres o fem amb dues cordes de 60 x 8,6m/m. 

Aproximació: 

Deixarem el cotxe a Can Massana i seguirem el camí en direcció al Refugi d’Agulles Vicenç Barbé, un cop a dalt del coll de la Portella prendrem el camí tècnic d’agulles amb marques de pintura vermelles, anirem seguint les marques passant pel peu de la Portella Petita i l’agulla del Capdemunt.

Més endavant envoltats d'espadats i a l'ombra del alzinar trobem una família de cabres, les que ens entretenen una bona estona per culpa de la bellesa del moment, més endavant trobem un tram equipat amb cordes fixes fins al peu de la Saca Gran.

Inici

L1- IV 2- Parabolts 2- Pitons

Aquest llarg el comença el Manel,és una mica delicat perquè la roca rellisca, un cop hem xapat el primer parabolt anem cap a la dreta fins a situar-nos sobre l'alzina, que es estrategicament perfecte i al peu de la diedre, que seguirem fins que s'acaba, un petit i fàcil flanqueig ens deixarà en un llavi on es munta la reunió.

L2- IV 3-Parabolts 2 -Pitons

La idea era que jo fés aquest llarg, però el coco i la por de no saber seguir la via, em van fer renunciar i el Manel tot solet va anar obrint tots els llargs, esta fet un crack, ara ho penso i me’n empenedeixo, però tindré que esperar a la propera vegada per intentar-ho jo.

Aquest llarg te la sortida una mica fineta, tenint que superar un forat i passar-lo uns metres per sobre  on la roca es tomba i anem cap a la dreta per on haurem de seguir fins a trobar una esquerda i en bavaresa arribar a xapar un pitó i pujar pel mig de la placa (parabolt) amb tendència a l'esquerra fins a trobar una magnífica reunió, totes les reunions són còmodes.

L3- IV+ 3 - Parabolts

Flanqueig fàcil a l'esquerra per una gran lleixa, quan s'acaba trobem un parabot per xapar i seguir amunt per a l'esquerda. Llarg curt, però amb molt de patir.

Un cop al cim ens felicitem per tenir al sac un altre via i aprofito quan ja he localitzat la instal·lació del ràpel, per fer unes fotos mentre el munta el Manel.

Descens:

Primer baixa el Manel un ràpel de 25 metres per la cara oest amb una instal·lació cutre que no inspira gaire tranquil·litat, sort que el ràpel es poc exposat i breu, el segueixo jo.

Tornada:

Un cop situats al coll pleguem les cordes i mirant cap a La Saca Gran veiem a la dreta el principi de la canal per on tenim que baixar, compte perquè la canal es molt vertical, terrosa i s’ha arrancat una sabina clau, que ajudava a baixar amb més còmoditat, a trams curts podem baixar la part més rocosa en romenage, fins arribar al peu d’agulla del principi, ara només queda seguir el camí tècnic d’agulles cap a La Portella.

Quan passem per la base de l’agulla del Capdemunt veiem a dalt de tot una parella que jo ja havia vist com progresavant.

Més endavant veiem un altre noi arribant al cap de munt de la Portella Petita i dirigint-lo com no al Josep “El Malagueño”, amb el que vam saludar i xerrar una estona.

Ara si ja cap al Pas de la Portella, Coll de Guirló i al cotxe a Can Massana. Siauuuuuuuuuuuu

El Punyalet

• Via: Club Alpí Sabadell - CAS
• Paret/Roca/Agulla: El Punyalet (+El Sabre)
• • Zona: Montserrat – Agulles

Aperturistes: Joan Miquel Dalmau (Lucky) i Josep Fígols

Data: 9 de setembre de 1973.

• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 55 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via poc equipada amb pitons, spits i burins.
• Material: alguna cinta exprés,  Camalot,  tricam i alguna baga llarga.
• Orientació: Oest
• Cordada: Sergi Casals, Sílvia Ortiz, Xarli

Data: 14 de juliol de 2012

Al meu company Sergi, ens explica molt bé, la motivació i sentiments que vam sentir i patir en aquesta via d’escalada tant maca de “romenage” d’aventura i que jo aprofito per només afegir-hi algun petit detall personal ja que no puc aportar-hi gaire més de nou del que ell explica al seu bloc  .....NIMFA DE ROCA I GLAÇ .....TEMPLE DE VENERACIÓ

Inacabada per que l'últim pas per a sortir del cim del Punyalet cap al Punyal Gran i l’agulla del Capdemunt, distant només mig metre, requereix d'una fe i coratge i experiència que no va saber trobar en aquesta ocasió.

El Punyalet és una llastra que, com el Sabre o la Figuereta , es desprèn de la muralla natural d’agulles de Montserrat i configura una sèrie de traçats pel que es veu molt característic d'aquesta zona.

La Club Alpí Sabadell és una via que es presenta assequible per als novells en l'art “d'encastar espatlles”, esquenes o culs entre parets i es vulguin iniciar en l’art de l’alpinisme i ens hi apuntem ràpidament, “encara que ells dos el Sergi i la Sílvia ja són uns experts alpinistes, jo no. A mi sense buscar-ho directament se’m  obre un món nou, camelots, tricams....... de material que jo no domino”

El Sabre

Aquest primer tram d’escalada el comença el Sergi, és la Via Torres-Nubiola-Capeta, que deixem a l’alçada d’un cap de burí per entrar a l'estretor del passadís que forma amb la muntanya,

des d’una prespectiva privilegiada junt amb la Sílvia veig com a poc a poc ell va desapareixent per l’esquerda,(el meu cap no para de donar-hi voltes), fent tot un recorregut en “romenage” per entrar-hi caminant per un punt on els esculls dels rentats de les pluges han omplert la fissura i s’ha format un passadís per on podem caminar i travessar del tot la placa. Assegurant el Sergi aquest tram, just a on comença la Via Tiba i aprofitant un cap de burí munta la reunió.

Arribats al collet interior entre parets i tots junts, baixem cap al nord fins travessar una canal rocosa molt delicada per on passa el primer llarg de la via Ribes-Velasco, la travessem i ens col·loquem en un om on podem posar en precari els peus, a l'entrada de l'immediat Punyalet.

Via Club Alpí Sabadell - CAS

1 Llarg

Als peus de l’om en bastant incòmode, la Silvia, un cop a revisat el seu material enceta el primer llarg. Fent oposició  per l'encara ample xemeneia. Assegura el pas amb un “Camalot” i després amb una “baga” que hi ha en un pont de roca.

Ara toca fer un canvi de cara entre parets i es fa amb l’ajut de l’om que molesta a les fotos, sembla que només vol sortir ell. Més amunt troba un pitó, i després un burí, podent considerar doncs el llarg com a 'equipat'.

Sobre un bloc encastat que hi ha a mitja escletxa i a on es fa més còmoda, la Sílvia munta la reunió, amb un espit i un Tricam. El llarg està graduat com a IV+.

Al darrera hi vaig jo i es més el que impressiona el que ho veu com a segon que no la dificultat en si de la via quan hi estàs posat i que en ser molt diferent de les que jo havia fet fins ara em deixa molt satisfet i captivat, crec que m’ha iniciat una gran curiositat per l’alpinisme.

Mentre esperem ara que vingui al Sergi tot i que estem a l’estiu, aquí dintre de l’esquerda estem suats a l’ombra i ventilats per una bona corrent d’aire que fa que agafem inclús fred.

2 Llarg

Ara el Sergi continua de primer el segon llarg. Un parell d'espits assenyalen el camí, i tot i que distants, l'encastament fa que no calgui res més. Es planta així en un curt llarg al cim del Punyalet.

De peu estant veu el que li queda per acabar (5metres) la via al cim de la paret del davant, separada del Punyalet per mig metre, com deia abans.

El pas i les presses són clares, però el buit, la impossibilitat de protecció i la trencadissa de la roca de més amunt no li permeten fer-lo, tot i provar-ho més d'un cop. Sens dubte és el cervell el que actua en contra aquí i ara. Tot i així, sospitosament l'últim espit te un malló, o sigui que algú abans que nosaltres s'ha despenjat des d'aquí.

Així doncs davant la renuncia de continuar, el Sergi assegura tant bé com pot aquest llarg i acabem de pujar la Sílvia i desprès jo, així almenys fem cim.

Descens:

Primer el baixa el Sergi fins a peu de la via, el segueixo jo amb bastants dificultats, la samarreta s’enganxa amb el “reverse”, sort que porto un “maxart”, aquesta situació més l’estretor, fan molt lent el ràpel.

Un cop arribo a l’alçada del Sergi, jo continuo el ràpel, perquè tenim prou corda, fins a peu de via de la Riba-Velasco, continua la Sílvia, que  es troba amb problemes amb els cabells que s’enganxaven amb el “reverse” també, continua fins trobar-se amb mi i acaba de baixar el Sergi que estava controlant des del peu de via CAS.

La tornada és més perdedora que l’aproximació, seguint uns caminals pocs dibuixats i menys transitats i que només  amb el sentit de la orientació arribem a trobar el camí que ens porta fins la pista al Coll del Guirló.

Un mal lloc i una mala via per anar com jo amb pantalons curts, podant i arrossegant tota l’argelaga i les bardisses que m’he anat trobant i foradant els pantalons de tant anar arrossegant el cul.

Heus ací una via per anar a mesurar la progressió del factor psicològic a l'hora de superar passos de decisió.

Tocarà tornar-hi doncs i trobar un millor moment i superar-ho i per fi, acaba sortint caminant per l’agulla del Capdemunt i fer la baixada pel camí tècnic en direcció al Pas de la Portella.

Plaques A La Dreta de l'Oskar i Totxo de l'Oskar

El dimecres 11 de juliol ens ajuntem una colla per culpa de l'Enric Kikperic, que pel facebook em demana d’anar a escalar, perquè  no ens coneixíem de res i vam creure que estaria bé. Llavors veig que es una bona idea i que la podria fer extensiva a d’altres amics del Grup Natura100 i faig un esdeveniment per qui vulgui compartir aquesta tarda amb nosaltres, com que es aprop de casa meva també i animo a la meva filla Mercè Guitart, perquè vingui, i probar aviam  si li fa gracia i troba alguna noia que calci el mateix número de peus i així ella pugui inclús fer alguna via, aviam si li agrada, i per matar dos ocells d’un tret també enredo a la meva dona Marga, dient que ni que sigui per veure l’ambient i veure escalar per primer cop a la seva filla i a mi, que tampoc m’havia vist mai.

Una cosa per l’altre va vindre i crec que tant ella com tothom so van passar d’allò més bé.

També si van voler afegir la Maria Josep Alonso Llopis, Sergio Garcia Rota, als que tampoc coneixíem i al Alex Godmir, Rosa Farràs i la seva filla Mar, i el Jose Manuel Corrales, amb el que ja havia coincidit amb algunes sortides, i jo mateix Xarli en total 10, no esta malament no?

Com que entre tots teníem prou material, vam obrir 3 o 4 vies a la vegada i varies vegades així que tothom va poder fer ven bé entre 3 o 4 vies, depenent de les forces de cadascú.

I a part de la Placa a La Dreta de l’Oskar, que hi han més vies que no a la ressenya del bloc del Kpujo, (l’obertura de noves vies es constant), també vam muntar un parell de vies del Totxo de l’Oskar amb més grau, L’Alguer 5c i la Cala Luna 5c, així tots vam poder gaudir de més de 10 vies de molts graus diferents entre el senzill III+ fins el 5c.

A l’arribar a la roca sobre les 17 hores vam poder escalar a l’ombra de l’intens sol de l’estiu i vam estar millor del que ens pensàvam.

Crec que puc dir en nom de tots que hem pogut passar una bona tarda, amb una gent molt maca fent el que més ens agrada, escalar,i passant-ho bé, també amb l’ especialista l’Alex, que també son importants i la serenor i la implicitat del José Manuel i la Ma. José, la intimitat dels més reservats, l’Enric i el Sergi, la facilitat i decisió de la Rosa, la simpatia de la Mar, les primeres passes de la Mercè, la reportera i observadora d’aquesta tarda la Marga i jo que miro d’estar atent a tothom per així no perdrem res: el Xarli haahahah.

Que més es pot demanar? Siauuuuuuu