dimarts, 30 d’agost del 2011

El Jardinet-Escalada Esportiva IV (Collbató-Montserrat)

Aquest matí em quedat amb el Josep a les 8:30 per anar a fer un vol per Montserrat, com em vist que havia molta boira, em decidit anar a practicar una mica d’escalada esportiva, a la qual fa temps que li estic demanant de sortir per iniciar-me, ja que jo no ho avia fet mai.

la descripció del lloc l' he copiat literalment del bloc del Josep, Esgarrapacrestes, El Jardinet (Collbató-Montserrat Sud-Dreta), perquè ell ja ho ha explicat molt bé, jo només us vull explicar la meva primera sensació.
Primer em esmorzat i desprès ens em començat a equipar l’únic que no ens em posat i si que el portavam han sigut els cascs.
M’ha explicat com fer un vuit al mateix temps de com funcionava el Gri-Gri, i com tenia que reaccionar jo per ajudar a fer més segura la pujada o la baixa d’un company, en aquest cas em sigut nosaltres dos.
Ell com es lògic a fet de primer pujant per la via “Orella d’Ós, posant mentre progressava les cintes exprés, de tant en tant l’he avisat perquè estigués ben segur per poder-nos fer alguna foto, un cop a dalt de la via a muntat per baixar i aquí es quant he sentit que jo prenia més importància en quant a protagonisme donant corda i fent més segura la baixada del meu company.
Desprès em passat la corda de forma adient per poder fer el vuit per assegurar-me jo, començo a fer la via i sentir els peus de gat que m’ha deixat el Josep, penseu que jo mai me'n havia posat mai caps i mentre anava progressant anar recuperant les cintes, cada cinta que recuperava em feia sentir millor volia dir que la cosa anava força bé, així fins arribar a dalt de tot, on ell des d’abaix a controlat al meu rappel, un descens tranquil i de plaer un cop has superat la primera impressió per l’alçada i la posició que has de adoptar per baixar.
Desprès d’uns minuts em fet un altre via al costat mateix la anomenada “Dent de Lleó” i també a anat tot perfecte, a sigut un debut sensacional al que m’ha deixat molta il·lusió per endavant, encara que a la meva edat no crec que prosperi gairà més, o més ven dit de moment estic molt content amb el que he aconseguit amb l’ajuda del Josep.

El Jardinet és una petita placa situada a l'esquerra de la Drecera de Fra Garí i la dels Graus, al final mateix del limit dels antics camps de vinyes. Si arriba des de Collbató en uns deu minuts, sense cap tipus de dificultat.
En aquesta zona hi trobarem quatre vies que no superant els vint metres, ideals per les persones que es volen iniciar en el món de l'escalada. La graduació dels itineraris va des del -IV a un V molt justet; últimament al costat s'han obert unes tres vies noves de dificultat més alta, de 6a+ i 6a-.
Degut a la seva escassa dificultat, la curta aproximació, un peu de via pla i tranquil i la seva orientació sud, fan que aquesta placa sigui una de les més visitades de Montserrat, durant les èpoques de més fred. Així no serà res d'estrany trobar-hi famílies senceres amb nens molt petits, cursets d'iniciació, escaladors veterans sense gaires ganes de traca o persones iniciades a l'escalada en edat tardana.
Amb tot això ens trobarem que en algunes ocasions amb tant de personal, les quatre vies no donin per a tots i la zona es converteixi en un mercat, on tindrem que fer cua per fer una grimpada de cinc minuts; llavors la solució es agafar els estris i sense perdre alçada anar per l'esquerra a la zona dels Graus o Nou Barris, on trobarem moltes més vies d'escalada esportiva, de graduacions molt variades.

Equipament:
A càrrec d’en Pere Lloveras, desembre de 2003 (vies 1 a 4) i febrer de 2005 (vies 5 a 7).
Totes les vies equipades amb parabolts i xapa, doble anella al final per la via 1, doble anella comú per les vies
2, 3 i 4, doble anella per les vies 5, 6 i7.
Ancoratges a una distància inferior als 2 metres en tots els casos.
Comentaris:
Vies especialment pensades i equipades per a la iniciació a l’escalada de primer. Molt adients per a escaladors
que no busquin dificultat i per a nens i nenes; aquests últims trobaran sempre les xapes “a mà” des de les
preses més bones.
Peu de vies pla i còmode en antigues feixes de conreus recuperades per la vegetació autòctona. Orientació SSO,
sense ombra a partir de mig dematí.
Acostumeu-vos a utilitzar el casc des del primer dia i no oblideu fer top-ropes amb mosquetons de seguretat
sobre 2 o més ancoratges.