Via Paul-Gustau al Ganivet de Diables

Via: Paul-Gustau

Zona: Montserrat – Diables

Dificultat: V+/Ae o 6c (MD)

Dificultat obligada: V+/Ae

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Llargària: 40+25+30+25=120 metres (+90m. de cresta)

Aperturistes: Paul Callejas i Gustau Llobet (novembre 1973)

Equipament: Via equipada amb parabolts, cap de burí i algun espit

Material: 17 cintes exprés, 10 plaquetes recuperables i un Camalot C#1 pel primer llarg

Orientació: Nord-est

Cordada: ....., Deville Monia i Josep Maria GX

Data:23.05.2015

Aproximació

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà esquerra per la canal dels Avellaners. Anem remuntant fins que, amb una mica d’intuïció, comencem a flanquejar cap a l’esquerra per anar a trobar la base de l’esperó nord del Ganivet. Un cop a la base seguim cap a l’esquerra i ràpidament trobem el peu de via (doble burí).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

1 Llarg V+ 40m.

Amb la ..... ens juguem qui comença i em toca a mi, ole, ole, decidim deixar a la Monia tota la via entre mig nostre perquè se senti més protegida i escali més tranquil·la; Jo em miro la col·locació per situar-me a la placa i ja veig que suare de valent, perquè ja et posa a to i ja veus que anirà de finura, per no petar-me i com no li trobo, ja poso l’estrep i tiro amunt i amb els metres la roca i la confiança millora encara que m’obliga a negociar els millors passos, fins trobar una llastra a la meva dreta descomposta, fet pel que aprofito per posar un camelot del 1 a la fissura per treurem la por i entrar a la reunió fent un curt flanqueig a la dreta tot descompost, per cert la reunió molt còmode.

Munto i m’acomodo per recuperar les companyes perquè vagin agafant al to a la roca i la continuitat.

2 Llarg V 25m.

Ara li toca el torn a la ..... per gaudir d’aquest llarg, encara que la visió i la distancia d’uns 8 metres de la primera assegurança ja fan una mica de IuIu, un cop xapat el primer bolt ja veus que la presa es més gran i la roca més bona, encara que te una patina que no t’acaba de donar confiança, deu ser cosa de la cara nord.

Aquesta reunió continua sent bastant còmode, aquí estem a l’ombre i ventilats, fet que ens ajuda a decidir tapar-nos tots.

3 Llarg V/Ae o 6b+ 30m.

Ara agafo el relleu en aquesta tirada que ja s’endevina prou atlètica i entretinguda i sense pensar-m’ho gaire començo a tirar amunt amb l’estrep a punt per quan toqui.

Arribo a sota el sostre i m’estudio el pas que és força atlètic però molt ben protegit, fet que et permet fer-lo sense por, el supero i vaig seguint el ritme d’uns dos reblons per un parabolt en la línia i vaig fent passos a últims d’estrep i alguns passos algú més que últims i molt d’equilibri, posant la plaqueta recuperable, cosa que jo encara no havia practicat mai i menys sobre reblons rovellats, ara sortim en lliure uns pocs metres fàcils fins muntar la reunió, que suposo que al fer-la nova al costat de la bella i quedar desplaçada a quedat força incomode.

Aquesta tirada la he gaudit de valent amb moltes sensacions noves i molt treballosa però a valgut molt la pena fer-la.

També val la pena recordar tots els gemecs i sons que anava fent la Monia mentre anava pujant fent cabrioles i esforços pels estreps, semblava que ella sola era tota una festa.

4 Llarg V+/Ae/A0 o 6c 25m.

Ara tornem a rellevar-nos i segueix la ..... fent uns passos de flanqueig a l’esquerra fins la vertical de la cremallera d’expansions , aquesta tirada encara que potser en lliure te més grau les assegurances es troben més a prop fet que em permet fer-la de segon de xapa a xapa i lliure, però al mig la ..... supera molt be el pas clau de la tirada, una sortida d’un llavi en lliure de V+ força atlètica, per seguir uns metres més en Ae o A0 o ja en lliure, al gust per desseguida perdre empenta i donar pas a la reunió cimera ja en terreny descompost, però a peu pla i molt còmode.

Des d’aquí tenint els Patriarques i la Paret de l’Aeri al davant i al mig d’aquest fantàstic entorn decidim dinar per compartir i contemplar i aprofitar per fer la rigorosa foto de grup al cim abans de continuar.

Descens:

Ara segueixo jo per l’aresta molt descomposta però força ampla de moment al cap d’uns 40 metres trobo una sabineta d’uns dos pams i escacs que encinto i munto reunió per recuperar les companyes, ara la ..... sense perdre temps i decisió segueix pel tram més estret, esmolat i aeri, a on el caguen es que no podem protegir-nos amb res fins arribar a la reunió, fet que te obliga i et concentres en cada passa en no fer saltar res massa bruscament en aquest ambient tant impressionant i sempre controlant l’equilibri, la veritat es que a sigut molt emocionant travessar l’aresta del Ganivet de Diables, que li dona el nom a aquesta agulla.

Des d’aquí fem un ràpel de 20 metres que ens deixa entre el Ganivet i la Paret de Diables i continuem cap a l’oest per anar a trobar la Canal dels Avellaners (des del coll flanquejar de seguida que pugueu i anar a buscar la cara est de Patriarques). Un cop a la Canal dels Avellaners seguim avall fins el camí de l’Arrel i anem desfent el camí de pujada.