dissabte, 2 de maig de 2015

Via Cervera-Raúl a la Talaia Gran




Via: Cervera-Raúl

Agulla/Paret: La Talaia Gran
Zona: Sant Jeroni/ Montserrat

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a./Ae (MD-)

Dificultat obligada: V/Ae

Grau d’exposició: Mitjà

Compromís: Mitja

Llargària:30+60+40+60= 190 metres

Aperturistes: M. Cervera i R. Martinez (Abril 1960)

Equipament: Via equipada amb material divers

Material: 14 cintes variades, millor llargues, 2 Microfriends pel primer llarg i un estrep o pedal)

Orientació: Sud

Cordada: Carme i Josep Ma. GX
Data: 02.05.15





OBSERVACIONS:

Ahir per fi vaig poder treure'm una espina que portava clavada feia temps, va valer la pena perquè no només vaig fer molt de primer, sinó que a sobre se'ns va fer molt fàcil i els seus 190 metres curts, roca quasi excel·lent i xapada allà on cal i un Ae molt senzill i pràctic que es pot resoldre quasi be tot en A0.

I que dir de la companya, excel·lent per la seva actitud de deixar-me créixer i anar assumint responsabilitats, millor impossible, tant com només la Carme.



Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília prenem el GR-172 direcció Can Massana. A l’alçada del Coll de la Font de la Llum prenem el corriol que guanya aquest coll a mà esquerra (indicat com a Portell de Migdia) Un cop dalt del coll descendim i prenem el corriol direcció a Sant Jeroni (marques blanques i grogues). A l’alçada de la vessant sud de la Talaia trobarem un corriol a mà esquerra (creu groga i blanca una mica des-pintada) que ens deixa, en un moment, a peu de via.





1er llarg: IV+, 6a/A0 i IV+, 4 parabolts de 8mm i un burí en 30 metres

Un cop a peu de via cansats encara de la pujada per la canal ens equipem i decidim que la Carme farà el primer llarg.

Comença com es normal molt freda i encara amb toc engarrotat a la roca, que en aquests primers metres no inspira confiança, perquè es una mica trencada i el primer parabolt esta forca metres amunt, encara que pot protegir els passos amb 2 microfriends, per des-tensar el coco.
Anem fent metres i poc a poc millora la roca, les mans i els gats fins arribar a una bona alzina a on la Carme munta la 1R, la segueixo ràpidament ja que a mi se m’ha assecat la suor a sobre amb l’airet de l’ombre mentre la assegurava a peu de via, així que començo ben garratibat, però sense adonar-me'n arribo a la reunió a on ja va tocant amb intermitències el solet.
2.3 i 4t. llargs: III, 6a./A0 i IV, un pitó, dos parabolts de 8mm i un burí sense plaqueta en 60 metres
la Carme em passa el material per completar amb el que tinc i sense pensar-m’ho dos cops tiro amunt, a pocs metres trobo uns passos força verticals però molt ben assegurats que em surten en lliure fàcil i a partir d’aquí ja no trobo cap més assegurança fins arribar a la 2R que només xapo per seguir amunt , ara la roca és excel·lent i es una escalada de placir, torno a superar un tram molt vertical en lliure, vaig fent metres fins arribar a la 3R que és d’un burí i un spit, cosa que m’ajuda a decidir de continuar amb una mica de por per la llargada de la corda, però estic eufòric i a gust no afegint res més a l’escalada de les assegurances que vaig trobant que son molt poques pels metres que vas guanyant i et vas allunyant del company, arribo a la reunió del canvi d’agulla i la munto ara ja més tranquil per recuperar la Carme, la que no veig en cap moment fins entrar a la reunió amb mi.
la Carme es prepara el material per iniciar el llarg amb artificial que a mi em va fer por l’altre vegada que vaig estar aquí mateix amb l’Albert Cogul, pobre el vaig fer baixar quan venia el millor i més divertit de la via, però les coses van així.
5è llarg: III. A1e/A0, V, A0, V i IV, entre espits parabolts burins i un pont de roca, 15 assegurances en 40 metes
La Carme comença a desgrimpar per passar a l’altre agulla molt fàcilment, quan veig que es prepara un pedal amb una baga, que no porta ni estreps ni res, caram, si que va forta, penso jo entre mi i la veig que continuar alegre, rient i escalant gaudint de cada pas, a partir de la sortida en lliure que no es gens compromesa, ja guarda el pedal i segueix en A0 fins que s’acaben les assegurances i a pocs metres xapa un pont de rocaper entrar a la 5 reunió.
Ara em toca a mi i no ens veiem amb el pensament de l’última vegada però amb el coco d’ara, faig el canvi d’agulla molt fàcil em penjo i a partir de la 3 xapa ja surto en A0 i lliure fins la reunió, he gaudit com un nen i per fir veig els resultats dels deures.
6 i 7è llargs: III,IV, III, II un espit en 60 metes
Em carrego de material i ara torno a seguir jo per unes rampes molt fàcils i de roca molt bona, quan arribo a la 6R, xapo la r a terra i un altre spit que es trobe a un metre i mig d’un mur força vertical, (no xapeu la R desprès en va fregar molt la corda), aquest moret es Iv però amb uns còdols que no dubtes en escalar, veig la 7R, però em veig tant a prop del cim que decideixo seguir amunt
quan arribo dalt de tot, la meva primera intenció es anar a muntar la reunió a la instal·lació del ràpel però em falten uns 8 metres i decideixo assentar-me be i assegurar-la passant-me la corda per l’esquena, no m’agrada gens aquest sistema però el llarg que te que fer la Carme no te gens de compromís i dona prou-te confiança per fer-lo així.
Aquí ens relaxem una mica bocabadats per la extrema bellesa que podem gaudir des d’aquest lloc tant privilegiat, podent fer un mos i veure una mica d’aigua i fer alguna panoràmica de l’entorn, podem observar una cordada a la via Torres-Nubiola i escoltar de lluny les veus dels senderistes que ens envolten, despertem d’aquest meravellós somni i fem la foto-cim i anem cap a la instal·lació del primer ràpel.
Descens:
Caminem desgrimpant uns metres vers el Nord fins la instal·lació amb espits, cadena i una argolla molt gran de l'època. Farem un primer ràpel de uns 30 metres fins el coll de les dues Talaies (vers la nostre dreta mirant avall) i després des d'un arbre per una canal terrosa i descomposta (ull amb les pedres, vers la nostre esquerra mirant avall) un altre ràpel d'uns 40 metres, fins unes terrasses. D'aquí, baixarem amb compte fins un altre coll, el remuntarem i llavors baixem un altre cop fins al peu de via.
Ara seguim per des-fer el camí de baixada fins a Santa Cecília, però parant un moment per visitar la Font de la Llum, per mi la més maca de tot Montserrat i aproximar-nos a peu de la via Homo Montserratinus a la Roca d’en Sanhida que jo no havia vist mai, es realment espectacular amb una visió de grandesa en la que et sents de cop molt petit, ara ja anem fent fins l’aparcament planejant ja les properes escalades, com faria qualsevol bon escalador i ja sabeu Gasssssss i Amunt.