dissabte, 30 de maig de 2015

Via Espolón del Adamelo a Riglos






Zona: Mallos de Riglos

Dificultat: 6c en lliure

Dificultat obligada: V+/6a.

Llargària: 200 metres

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Mitjà/baix

Aperturistes: Ursi Abajo i Jesús Ibarzo 

Equipament: Via totalment equipada amb parabolts 

Material: 2 cintes exprés, 2 cintes llargues i 8 largas extensibles + reunió 

Cordada: Carme i Josep Maria GX

Data: 30.05.2015


Observacions:
Els noms de les tres panxes més famoses són curiosos: la primera gran panxa, a sobre de la R1 és la panxa del Cansat, obeint el seu nom a l'estat en què queden molts escaladors després d'intentar superar-la. La segona panxa, situada just a sobre es diu la panxa del Fatxenda; pel que es veu, una de les preses d'aquesta panxa guardava una semblança sorprenent amb el membre masculí. Malauradament, la presa ha desaparegut de la seva ubicació però bé, el nom s'ha mantingut. És en aquest punt en què van succeir tots els accidents anteriorment relatats.
La tercera panxa es diu del Cabró i lamentablement, no puc explicar tan bell apel·latiu; s'ha agrairien aportacions.

              



Aproximació:

Des del pàrquing del poble de Riglos pujar pels carrers de Riglos, primer agafar el carrer ascendent a la dreta, que passa al costat d'una font, per quan acaba girar a l'esquerra i seguir pujant cap a l'ermita, abans de la qual sortir-se del camí (evident), per prendre una senda que es dirigeix a la base del Esperó del Adamelo.







1 Llarg V+

La Carme provoca qui comença amb allò del palet llarg o curt i li toca començar a ella just pel peu de l’esperó, amunt que aquesta tirada tot i no ser dura, t’agafa en fred, sort que la presa es molt bona, així com la roca a tota la via. Els braços i el Coco quan arribes a la reunió ja estan situats i a to. 




2 Llarg 6a+

Ara em toca el torn d’anar de primer i mira per on es dels més durs de tota la via o almenys així o creia, primer amb trobo amb la Panza del Cansao on la seva finura desplomada em fa suar buscant uns bons calvos, però em surt bastant be dins de l’esforç per superar-la, trobo una reunió i sense fixar-me si era nostre o no la munto. 



3 LLarg IV
Ara segueix la Carme pensant-se que es trobara amb el pas dificil de la Panza del Pijo, però la veritat l’habrè fet jo, perquè aquest llarg no te cap dificultat i tots dos hem quedat una mica a quadros o potser anem massa forts i no ens em adonat.
4 Llarg 6C/ 6a./A0
Ara segueixo jo i ja em veig a sobre mateix la Panza del Cabron, la nostre via tot i que va més a l'esquerra en un pas de 6a., jo l'enfilo per la via de la meva dreta, molt més potent, que supero desprès de lluitar i quedar obligat a fer un descans per tornar a intentar-ho i superar-la al segon intent, buffff quina cabronada, però desprès quedo satisfet i molt eufòric, a partir d'aquí continuem per la nostre via de grau més amable.
5 Llarg V
Ara anem guitant per on va la via i buscant les assegurances per veure la línia i ja veig les anelles a dalt de tot a l’esquerra, ara li toca la Carme, aquest llarg es “disfruton” dels que vas fent metres molt tranquil amb roca excel·lent, trobant un passet una mica rar per entrar a la reunió.
6 i 7 Llarg IV+ i III 
Ara segueixo jo amunt amb escalada de continuitat sense més preocupacions que la d’anar buscant els parabolts que tot i ser del 15 quan més fàcil més estiren i anant buscant arribo a una reunió que em sembla a mi de no xapar per seguir i “ensamblar” els dos llargs, ara l’escalada és més fàcil però quasi neta i en far ballar el Coco per la meva ruqueria, ja a la part final la roca es quasi totalment descomposta i veig que si continuo amunt buscant una altre reunió perdre de vista a la Carme, així que començo a palpar sabines fins trobar una totalment a la dreta no tant terminal i munto reunió aquí, podent observar la pujada de la Carme, quasi en tota la seva totalitat.
Pleguem material i decidim pujar fins el Collado del Pisón, trobant quasi dues reunións de parabolts grogues quasi seguides, seguim amunt amb passos que tels has de mirar força per la seva verticalitat i que potser ja son més que III+ fins arribar a la instal·lació de ràpels i peu de la via Normal del Pisón, mirem l’hora i decidim no acabar de pujar i donar per acabada l’escalada, quedant-nos una estona observant els voltos i la impresionant visió del fire, amb dues cordades per la galletas, fem les riguroses fotos de cordada i panoramiques i avall.
Descens:
Ens encorem be per fer els 4 ràpels que farem pel Circo de Verano, aneu amb compte de fer els ràpels amb doble corda de 60 metres i aprofitar el ràpel fins la següent instal·lació en lloc de desencordar-vos i desgrimpar per la ferratilla, es més ràpid i a l'últim ràpel les cordes arriben amb el xiclet inclòs fins al terra.
1 Ràpel:
aquest primer el comença la Carme, es un ràpel bastant senzill
2 Ràpel: el segon
Aquest el faig jo de primer i quan esta baixant la Carme veiem com ens creua per sobre una ala delta.
3 Ràpel:
Aquest ràpel el fa la Carme primera i jo de segon que al quedar les cordes estirades fins la propera reunió al llarg de tot el canal, pel segon en aquest cas jo el faig quasi tot volat tipus tirolina quedant verdaderament espectacular.
4 Ràpel:
Aquest ràpel amb toca a mi i deu ni dor quan treus el nas al buit l'impressió que fa, sobre tot aquest ja es volat fins una plataforma que dona pas a altres volats fins al terra quedant la corda amb el xiclet inclos que s'ha surt del reverse, buffff molta adrenalina, ara baixa la Carme i la visió es brutal.

Ara a dinar i seguir somiant amb més Riglos i més vies, apa Gassssss i Amunt.

Aquí teniu el vídeo amb les fotos de la via