dissabte, 8 de novembre de 2014

Via Haus-Estrems a la Mòmia

Zona: Montserrat – Sant Benet-
Agulla/Paret/Cim: La Mòmia
Dificultat: 6a (MD)
Dificultat obligada: V+
Llargària: 35+35+15+30+30=145 metres
Aperturistes: J. Casasayes (Haus), germans E. i R. Estrems (juliol de 1946)
Grau d’exposició: Alt
Grau de compromís: Mitjà
Equipament: parabolts molt distanciats
Material: 8 cintes exprés (amb 4 sobren)
Orientació: Sud
1Cordada: ....., Oscar Mateo i Xarli GX
Data: 8 de novembre de 2014.
Observacions:
En motiu de la 2a trobada del grup Roca, Parets i Agulles a Sant Benet, (8.11.14).
Una via l'escollida per fer historia, al menys per nosaltres 6 que la vam fer en dues cordades de 3, una via xapada tant sòbria i austerament per obligar-te a escalar sense pensar massa, només cal donar-ho tot i de valent per poder superar el segon llarg més dur que he fet mai fins ara, angoixant, dur, brutal, superb i la resta de la via per acabar d'arrodonir la festa, un plaer per anar navegant i gaudir de l'escalada en diedre, bavaresa i placa jugant amb la verticalitat i el buit de l'espai i ja en grau més humà i agradable fins el cim i sentir-te a l'altre Estrem i per uns instants superiors ni que sigui als nostres ideals i il·lusions i sobre tot uns companys que per coses que passen no tinc més remei que portar-los esculpits al cor, ja que hem compartit sentiments, sensacions, reaccions i viures de vegades inexplicables, us estimo.
Desprès i per acabar la festa la xerinola amb els amics, la carn, unes birres, vi i riures i com no un detall pel Nachete (Nacho Florenciano), la nostre signatura en una samarreta per quan millori, perquè sàpiga que també estava d’alguna manera amb tots nosaltres i altres que no han pogut vindrà pel motiu que sigui, al final un dia rodó per emmarcar, gràcies a tots per fer-ho inolvidable i a la Mar Ga FS, per la seva paciència, comprensió i recolzament a mi personalment i en tot moment i que avui ens ha fet de reportera.
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una porta de pedra; seguim cap a Sant Salvador fent alguna giragonsa. En un moment donat trobarem un corriol que es desvia a mà dreta i que passa pel peu de la Trompa, creuem i remuntem uns metres fins la base de la Mòmia. Seguim flanquejant a mà dreta fins al peu de via.

1 Llarg IV 1 arbre 2 xapes 1 clau en 35m.
Veig que la colla en fred va divagant i dic, vinga començo, qui m’assegura i la ..... m’assegura i tiro amunt sense pensar-m’ho gaire, completament en fred, amb el coco vuit i abduït per la roca, vaig fent les primeres passes fins un arbre que queda a l’esquerra i l’encinto segueixo amunt trobo una xapa uns metres un altre xapa i tiro amunt en tendencia a la dreta, o sigui que m’en vaig de la via per un lloc més difícil i per entrar a la balma tinc que rectificar i flanquejar cap a l’esquerra fins trobar dos bolts al sostre compartits amb la via Escandalo Publico 6c per la que en poca estona arriben el Ramón i el Solvi i puc veure com resolen els passos de sortida amb estreps, 7c en lliure.

2 Llarg 6a. 3 xapes 1 clau en 35m.
Aquest llarg l’assumeix la ..... “la Jefa”, un llarg d’encastament, angoixa, patiment i valentia que resol a la perfecció amb algun tram de tensió lògica de la via, es molt valenta i a on li dona temple i temps per posar algun superCamelot del 4 i 5 per ajudar-nos a tota la resta de les 2 cordades, el pitjor per mi, es que no la veig mentre l’asseguro i no se com ajudar-la per resoldre més de presa els passos i entrebancs.
l’Oscar el resol també amb els seus patiments i angoixes però sent surt prou airós, te molta força i valentia.
Quan em toca a mi, m’encaixo dins la llastra i m’arrossego cap a munt, però tinc que surti molt de presa perquè l’ofec i l’encastament m’engoixa, al sortir provo de seguir en diedre però perdre el peu esquerra de la paret
culpa meva per no fer el Off Width aconsellat, però en aquells moments es tal el buit que tens a sota i l’adrenalina que tens a sobre que costa molt estar prou serè com per fer el més correcte i vaig fer el que vaig poder, treure tot el que em quedava dins i gasssss fins l’últim alè i amb l’ajut dels companys vaig encarar millor el primer pas i la meva posició de diedre per poder seguir escalant fins la reunió.
3 Llarg IV+ 1 xapes 1 rebló en 15m.
Continua l’Oscar sortint de presa de la R perquè el Javi ja treu el cap pel diedre del segon llarg, continuant ara diedre amunt però per sort molt més fàcil fins posar-nos d’enpeus sobre la llastra on hi ha la reunió
el segueixo jo i la ..... al meu darrera, en aquesta R tenim una visió sobervia de tot el nostre voltant poden observar com som observats des del refugi de Sant Benet pels amics i els reflexes dels flash-ssos des de Sant Joan dels turistes que no deuen entendre res de res, podem observar altres cordades a la Prenyada, a la Trumfa, etc.i el més important podem fer un respir profund de tranquil·litat saben que el més difícil ja ho hem superat..
4 Llarg IV+ 2 xapes en 30m.
Continua de primer l’Oscar per no perdre el temps en canvia caps de corda ni res i avançar el més ràpid possible perquè sens esta fent tard, ara només cal resseguir la llastra en flanqueig fi cap a la dreta, per encara una altre llastra que es fa molt be en diedre per arribar a una altre llaste molt més fina i dreta que tenim que superar en còmoda bavaresa fins arribar a sobre la llastre on hi ha la reunió
5 Llarg IV-/III+ tirada neta en 35m.
Continua l’Oscar ràpidament per assolir el cim els 5 primers passos son un xic drets per superar un petit muret senzill i fàcil però sense cap assegurança tombat entre un festival de còdols per seguir fins la R cimera ja.
Un cop assolit el cim entre els deus del buit i la sense-raó de la coherència terrenal i la bellesa, ens fem la foto cimera

orgullosos d’haver devorat aquest repte personal i comencen el descens amb la inquietud de la progressió de la resta de companys de l’altre cordada, però tenim que seguir per obrir pas i no trobar-nos per destorbar-nos i acabar tots abans. 
Descens:

Anem a buscar el vessant nord-oest, on trobarem un cable d’acer que ens deixa a la instal·lació de ràpel. Fem un sol ràpel llarg fins al peu del vessant nord-oest, nosaltres anem massa a la dreta a un busquet penjat que quan ens adonem de l’errada no ens queda un altre remei que fer un segon ràpel fins a terra i baixa per la canal per tornar al refugi de Sant Benet.


Arribem a Sant Benet a on ens espera la Mar Ga i tota la colla de mestres i masters, esverats cadascú amb la seva baralla d’experiència i batalletes a la roca

en resum un dia inexplicable per viure’l intensament i per recordar per sempre, entre amics i companys per la vida.