Via Esparreguera a la Roca Gris

Via: Esparreguera

Zona: Serrat del Pollegons

Agulla/Paret: Roca Gris

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: V+ (D+)

Dificultat obligada: V

Grau d’exposició: Mitja

Compromís: Baix

Llargària: 25+35+25+50+20+35=170 metres

Aperturistes: F.Noguera, Estruc, Grau, Xavi i Miguel

Data: Abril 1994

Equipament: Via equipada amb parabolts distants

Material: 7 cintes exprés i friends per equipar l’últim llarg

Orientació: Sud

Cordada: ..... i Xarli NaturaZent

Data: 17.11.14

OBSERVACIONS:

Avui amb la meva companya ..... he tingut el privilegi de fer tota la via de primer, inclús els ràpels, allò que ella diu, m'ha deixat menjar-me tot el Magnum de xocolata fins el pal, un matí fred amb molt poques estones de sol, on durant l'escalada ens acompanyava el soroll de les pedres que tiraven les cabres de la paret del davant (una fiestuki) només ens hem trobat una altre cordada que feien la Mickey Mouse;Com sempre un plaer escalar amb aquest tros de dona tan valenta que sap com treure'm en la roca, el millor de mi, jo ja procuro que s'ha m'enganxi algú i per acabar la festa a dinar a casa del Xarli GX, amb la companyia de la Mar Ga FS i les nenes peludes, en resum un matí quasi rodó si no arriba a ser per la fortuïta ferida a la còrnia de l'ull esquerra de la ......

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques). Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable.

Arribem a un trencall i enfilem direcció nord, abans de passar pel peu del Pollegó de la Vinya Nova, ja podrem veure al mateix temps la Roca gris i el Pont al mig del Torrent, continuem fins arribar a la base de la Roca Gris. Deixem el camí i ens enfilem uns metres fins una alzina on s’inicia la via.

Aproximació a la via amb Google-Maps

1 Llarg IV + 2 Llarg V- 60 metres

La via comença al peu d’una alzina, uns 10 metres per sobre del camí, amb força espai per equipar-se, com ja portem planejat que jo sigui primer tota la via dons res m’equipo la ..... m’assegura i em demana el que ja van fer els meus companys la vegada anterior, que encadeni el 1er. i el 2on. llarg, dons res procuro dominar el CoCo i amunt, vaig progressant metres amb poques assegurances de grau fàcil però amb roca bastant trencada i dubtosa, però aquesta vegada ja conec el terreny quan arribo a la 1a. R (2 parabolts bastant separats) en venen totes les pors i respiro fons i encara el diedret de V amunt i vaig a mida que avanço respirant a fons i caronant un somriure a la meva anima, quan arribo a dalt de l’espero, la via ja jeu i no veig cap xapa, encinto una sabina, i quan aixeco la vista a uns metres en diagonal a la dreta a la paret, ja veig la reunió bufffff, crido, reunió i respiro a fons, ho he fet he acoblat els dos llargs, be Xarli amb dic, això marxa, ara només cal recuperar la companya que puja fàcil i seguir.

3 Llarg V+/IV 25 metres.

Quan aixeco la vista veig que tinc uns pocs metres fàcils fins arribar al mur de V+ que tinc atravessat,, dons ho provo per l’esquerra, per la dreta i no m’acompanya el CoCo, no m’ho acabo de creure, fins que la ..... em diu Xarli o puges o baixem, dons agafo l’estrep i amunt, un V+ i aquestes alçades i perquè m’ho digui la ..... no em faran baixar i patint una mica em surten els dos passos entre parabolts i ara ja més fàcil amunt, fins veure la reunió en l’impressionant canvi de paret, una reunió còmode i molt plàstica, recuperó a la ..... que com de costum s’ho treu fàcil, es una crac per admirar amb la fredor que calcula els passos i amb la seguretat que avança metres, encara que avui de segona, per una vegada la tinc que mirar girant el cap, hahahahha.

4 Llarg V/IV+/III 50 metres

Enceto el llarg amb una nova placa, menys exigent que l’anterior però molt bonica d’escalar, per gaudir i relaxar-me. Amb l’alçada la placa va perdent verticalitat fins que enganxem el llom d’un altre esperó que per terreny fàcil ens mena a la quarta reunió de 2 parabolts a la paret. (la vegada anterior recordo vam fer la R a l’alzina a peu de paret del seguent llarg, però no és necessari i m’agrada més des d’aquí).

5 Llarg IV+/III 20 metres.

Començo el llarg desgrimpant per travessar una canal terrosa i herbosa per enfilar-me pel mur que tenim davant on llueix clarament la primera xapa, ara en escalada fàcil seguim un xic més amunt amb diagonal a la dreta per una lleixa fàcil on trobarem un pont de roca, una altre xapa i la reunió a peu de fissura per guanyar al sostre i el cim.

Aquí ens trobem amb una altre cordada que pugen per la via Mickey Mouse, com la reunió es de 3 parabolts els hi deixo un de lliure perquè el facin servir. 

6 Llarg IV+ 35 metres

Per mi aquest es el llarg estrella, el més maco de fer de primer, així que amb la ..... repassem el material que puc necessitar per equipar-lo i amunt, sense pensar-m’ho gaire.

Vaig pujant bastants metres quasi fins que tomba abans no poso cap friend, crec que el vermell, continuo i trobo un pont de roca i desprès faig servir el blau, encaro el tram intermig escalant ara per la placa de la dreta i poso el gris i al tram final encinto una sabina, aneu en compte que aquí esta tot molt trencat i es molt aeri i ja pujo al cim de la Roca Gris, que be, ho he fet tot de primer, faig la R cimera encintant una sabina rastrera molt potent i recupero a la .... i ens felicitem

per mi un dia especial com tants dies i vies especials ja he viscut a la roca amb la ....., però aquest cop es el meu bateig de fer una via sencera de primer, estic que no hi quepo a la pell de satisfacció i més quan no he defraudat a ningú, ni a mi mateix.

Tenim bastant fred així que ens canviem el calçat i seguim la carena en direcció nord vorejant un bony per l’esquerra i fins trobar més a la dreta una modesta fita, des d’on podem veure la R del sistema de ràpels de la via Urquiza-Olmo, mentre jo munto el primer ràpel la ..... te un accident molt tonto, esbarellant-se amb una branca que li fa mal a la còrnia de l’ull esquerra.

Descens:

Ara amb la ..... lesionada a l’ull i amb bastant dolor m’encarrego de muntar els 3 ràpels fins arribar a terra, vigileu l’últim ràpel perquè tot i fer-lo amb 2 cordes de 60 metres, s’arriba molt just al terra ja a la canal i prestar en general molta atenció al recuperar les cordes no se us quedin bloquejades entre la vegetació.

Ara només cal desfer el camí fins l’aparcament de la Vinya Nova i celebrar la meva superació acompanyat d’una gran escaladora “la Jefa” encara que una mica aigualit per l’accident a casa meva amb la Marga, les gosses i el Turi, amb un bon dinar, apa i ja sabeu Gasssss i Amunt.