Via Aresta Brucs de La Bola de la Partió

Via: Aresta Brucs de La Bola de la Partió
Zona: Agulles
Agulla/Paret: La Bola de la Partió
Tipus de Roca: Conglomerat
Dificultat: IV+/Ae (D)
Dificultat obligada: IV+/Ae
Exposició: Baixa
Compromís: Baix
Llargària: 65 metres

Història: A l’agost de 1945 la cordada Boladeras-Prats-Esteve obren pel vessant sud la ruta Normal, que arriba fins la base de la bola somital. La via ressenyada és la suma de la via Normal més el darrer llarg de la via blava Siddharta, que ha esdevingut de facto l’Aresta Brucs de la Bola de la Partió.

Equipament Via Normal: Via totalment equipada amb espits i la reunió amb parabolts.

Equipament de la sortida per la via Siddharta: Via totalment equipada amb parabolts

Material: 10 cintes i estreps.

Orientació: Sud

1Cordada Aresta Brucs: Jaume Escorsell i Xarli

2Cordada Aresta Brucs: ....., ..... i David Gomez

3Cordada Via Núria: Alex Gv i Francisco Martinez,

Data: 27.09.14

Resum: La ..... a provocat aquesta escandalosa trobada de 7 amics i coneguts per assolir fent A2e el cimall de la Bola de la Partió, per fer més àgil aquesta atacada ens hem dividit en 3 cordades, una de les quals puja per la via Núria del Guillem Arias & Cia. amb les seves caracteristiques xapes grogues però amb una dificultat a la baixa de 6a+, han intentat treure-la en lliure però els hi ha sigut impossible, la sortida l’en fet per la mateixa que nosaltres per la siddharta.

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí prenem un corriol direcció nord. Seguint el camí, i al cap de poc, trobem un corriol que puja directe fins al peu de la Bitlla; la voregem per la vessant est fins al coll que formen la Bitlla i la Bola remuntant-lo fins al punt més alt, on comença la via. Una altra opció del tot recomanable és primer escalar la Bitlla i repelar directament des del vessant nord d’aquesta al peu de via de la Bola.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

1 Llarg IV i 5 espits per 45 metres

El Jaume comença l’estrenada de cordades i jo al seu darrera tibant per aquesta placa ramposa primer en tendència a l’esquerra fins un espit i desprès clarament a la dreta fins el proper on la xapa balla que deu ni do, desprès més o menys recte amunt on anirem trobant 3 espits més fins la reunió on la dificultat més gran es anar avançant metres sense capficar-se gaire amb la distancia entre assegurances.

Desprès comença a pujar al meu darrera la ....., seguida de l’Abril i al David i per aquest ordre fins el cim.

2 Llarg A2e/IV 10 parabolts per 20 metres

Ara vaig jo i xapo el primer parabolt per seguir jo de primer i estrenar-me amb els pedals, però la ..... m’ho desaconsella per la sortida en lliure i segueix el Jaume que te més experiència i seguim amb el mateix ordre fins el final era més difícil del que em pensava per fer la meva estrena).

El Jaume que feia bastants anys que no pedalava s’ho va treure prou be, això si, no sense suar la cansalada de valent, el segueixo jo i amb més manya que tècnica i més lent que ràpid també pujo, mentres la ..... m’atxutxa pel meu darrera anant sobrada per algu es la “Jefa”, al mateix temps arriben a la nostre R1 el Francisco i l’Alex “el mestre”, per fer cua i pujar tots per la sortida Siddharta.
Un cop al cim els 7 gaudim d’un bon sol i tots tenim una cara de satisfacció que no i cabem i més que per la dificultat de l’escalada es el significat d’assolir aquest cim dins dels clàssics i històrics d’agulles i a demès a sortit tot rodó

ens agafem el nostre temps per fer panoràmiques observar altres companys per les agulles dels voltants i recuperar forces
mentres l’Alex es baralla amb la maquina de fer fotos per fer-nos plegats la foto de cim, tota una odissea tenint en compte que ningú porta tripode, uns moment molt especial amb amics d’escalada i vivències per anar escrivint històries.

Descens:

Fem un sol ràpel amb doble corda de 60 fins a peu de via, al coll entre la Bitlla i la Bola, s’arriba molt be i el ràpel mig volat a la part somital dona joc per fer fotos i molta conya, quedant algun fuet i pernil penjat una estona, un cop tots a peu de via anem a despertar el Jaume que a començat a fer una becaina per desfer el camí fins a Can Maçana i anar dinar plegats al Bar Muntanya de Collbató.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.