Via Puigarnau-Espunyes a les Roques del Corb

Via: Puigarnau-Espunyes

Zona: Mullapans

Agulla/Paret: Roca del Corb

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6b/Ae

Dificultat obligada: V+/Ae (MD-)

Exposició: Baixa

Compromís: Baix

Llargària: 110 metres (20+30+30+30)

Aperturistes: F.Garcia, J. Morages, J.Frontera, E.Sales i J. Majó

Data: 2001

Història: Aquesta via està dedicada a dos pioners manresans de l’escalada Montserratina, en Lluís Serrat i Octavi Torras. 

Equipament: Via totalment equipada amb espits i parabolts

Material: 12 cintes i estrep.

Orientació: Sud

Cordada: Alex Gv, Jaume Escorsell i Xarli

Data: 14.09.14

Història: Via dedicada a dos dels pioners manresans de l’escalada a Montserrat: Francesc Puigarnau i Celdoni Espunyes, que entre d’altres primeres conten amb la Normal de la Momieta i la Normal de l’Agulla del Pas del Príncep.

Resum: Aquesta via des de que vaig fer la Serrat-Torras, en voltava pel cap i quan ens la va proposar l’Alex en va venir molt de gust anar-hi, amb la sensació de que era una via més fàcil, però al final a resultat ser més interessant del que en un principi pensava, amb placa, passos per diedres i amb una fissura a l'últim llarg de traca i mocador que et deixa un bon record de tot plegat i per rematar-ho tot, hem anat a dinar plegats. 

Aproximació:

Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via, que es troba un 50 metres a l’esquerra de la Serrat-Torras, just quan la paret canvia d’orientació; prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

1 Llarg V+ i 5 xapes per 20 metres

Aquesta vegada la novetat es que començo jo la via fent aquest primer llarg, potser al pensar que serà al més fàcil i així és, encara que només començar trobem un pas finet, finet, que cal superar amb presa petita, la resta fàcil fins arribar al peu del desplom on trobem dos parabolts col·locats en vertical i molt alts, situació que m’obliga a penjar-me per poder fer la R1.

2 Llarg 6b/Ae 12 xapes per 30 metres

Aquest llarg el segueix al Jaume sortint força acrobàtic amb l’ajut d’un estrep per desprès encarar un diedre força distret amb passos d’Ae/Ao i lliure xapat per no patir, el més delicat es la entrada a la reunió a on sense voler em cau un bolo enorme cap a l’Alex, que per sort esquiva.

3 Llarg 6b+/Ae 12 xapes per 30 metres

Aquest llarg potser el més dificil l’obre l’Alex que ja coneix la roca i la via, començar per anar a encarar un diedre amb roca molt delicada i descomposta on millor passar amb els estreps fins entrar a la xemeneia ja més fàcil i fins la reunió.

4 Llarg V- 12 xapes per 30 metres

Aquest llarg l’enceta el Jaume que fa temps no fa una xemeneia d’aquest estil i desprès d’un parell de passos s'encasta en tècnica de ramonage directament, a mi en surt millor combinant al principi ramonage i desprès tècnica de diedre, trobem un pas bastant estret on millor treure el cul un xic enfora per continuar tranquils fins la R on trobem una corda fixa per seguir fins el cim i un cop allà recuperar al Jaume.

Descens:

El millor d’aquesta via es que no tenim que fer cap ràpel, perquè baixem per un caminal una mica marcat que ens porta direcció a una torre de llum, aquí tenim que seguir cap a la dreta per anar descendint fins trobar la drecera que ens porta al Camí de la Cova i amunt cap al Monestir.

I ja sabeu cal no parar de trepar, gassssss i amunt.