Via l'Ordenació a l'Elefant

Via: L’Ordenació

Zona: Sant Benet / Montserrat

Agulla/Paret: L’Elefant

Tipus de Roca: Conglomerat

Dificultat: 6a+ (aquesta via fora de S.Benet es un 6b de llibre)

Dificultat obligada: 6a+

Grau d’exposició: Baix

Compromís: Baix

Llargària: 30+30+25+15= 100 metres

Aperturistes: R.Rubio i J.M.Alzina (gener 1992)

Equipament: Via equipada amb parabolts

Material: 9 cintes exprés + reunió

Orientació: Sud (sol tot el dia)

Cordada: ..... i Xarli NaturaCent

Data: 14.12.14

OBSERVACIONS:

Si voleu fer aquesta via no us talleu les ungles i porteu els gats ben ferms que segur que els foneu (porteu algun “mallon”).

Una via amb una dificultat obligada de 6a+. encara que fora de l’àmbit de Sant Benet, seria un 6b de llibre, equipada amb parabolts amb tall d’esportiva, amb una distancia entre xapes de 3,5 metres aprox. i a on la seva dificultat màxima la trobareu en el primer llarg entre la 4a. i 5a. xapa, molt fina, fina, tant de peus com de mans, cal anar llegint la roca i encertar el millor itinerari.

Lo millor es que es una escalada de continuïtat per una placa immensa i una verticalitat extra-cervical, que no cap a la vista, una xulada i per postres, un cop al cim no cal repelar, (R cimera amb xapes xafades), es des-grimpa i es torna a peu de via caminant.

Combinable amb les seves veïnes Diedre Capeta (cal equipar) i Yonkio (equipada i d’estil semblant) o qualsevol de les 3 vies d’esportiva (25m), que trobareu entre mig, (6a.).

Aproximació:

Des del monestir de Montserrat cal pujar per les escales del pobres i bufar pel pas dels Francesos fins arribar al Plà de Santa Anna on cal seguir a la dreta tal com diuen els indicadors en direcció a Sant Benet, desprès d’una altre estona trobarem a ma esquerra unes escales que ens porten a Sant Benet, un cop al refugi es un bon lloc per esmorzar o el que volgueu, ara cal continuar pel caminal boscos endavant cap a l’esquerra i anar pujant en direcció a Sant Salvador, a la seva esquerra en una esplanada veurem el marcat Diedre Capeta, dons les xapes de l’esquerra es la nostre l’Ordenació més a l’esquerra trobem 3 vies d’esportiva d’uns 25 metres d’alçada i d’un grau mig de 6a. i a continuació la via Yonkio d’un tall semblant a la nostre però de 75 metres.

1 Llarg 6a+ 30 metres.

La ..... , com sempre que es la que te més adrenalina rabiosa acumulada surt primer per fer els llargs més compromesos, la via comença sens dubtes recta amunt, (d’aquelles verticalitats extra-cervicals), fins xapar el primer bolt que esta a uns 6 metres de terra, a partir d’aquí anem a guanyar una petita i estreta lleixa a on posar-nos en peus i que serà lo millor que trobarem en els dos primers llargs, ara anem a buscar una petita mini costre fissurada més a l’esquerra per tornar un pel a la dreta i superar el tram complicat i fi, però que molt fi on la companya feia uns sorolls molt sospitosos, però estava sola, us ho asseguro, una barreja de patiment i orgia donava pas al crit de “reunió”

per començar a tibar jo amunt i entendre quina festa es la que no em volia perdre, vaig patir de valent, no trobava res de res, però amb les ungles i les dents i les puntes dels gats o millor, que anava de segon, vaig respirar fons i amunt com sigues.

2 Llarg 6a. 30 metres.

El segon llarg comparat amb el primer es torna molt més amable i humà dintre de l’autentic 6a., a on la verticalitat, continuitat i passos de finura, segueix sent l’essència d’aquesta via, però amb mini-regletes, mono-dits i algun cigronet que et donen alè per seguir gaudint de valent d’aquesta immensa placa sanbenedictina.

3 Llarg 4c/5b 25 metres.

Ara llegeixo la mirada penetrant de la ..... (aquelles que fon) i prenc el relleu per continuar per aquest senzill llarg a on trobo un parell de passos de V, molt xulo i divertit amb molta ganda.

Des de la reunió es pot sortir cap a l’esquerra a buscar la des-grimpada del descens, però m’ho miro i em sento inspirat i que caram ja que som aquí li dic a la ..... que em be de gust acaba la via pel seu traçat.

4 Llarg 4c/5c 15 metres.

Així que llegeixo be la roca, localitzo les xapes i amunt a on els primers passos son senzills fins arribar a una panxa, que sembla fàcil i amb ganda, però les presses venen invertides i t’escupen, això em complica el pas i m’obliga a respirar fons, concentrar el meu CoCo i fer el pas de decisió, un cop fet segueixo amunt molt fàcil fins el cim, 

a on trobem les xapes molt xafades que compliquen una mica el passar els mosquetons, satisfet i feliç, recupero la meva companya i fem foto de cim, però la boira ens esta engolint i anem ràpids a recollir.

Descens:

El descens el fem baixant cap a l’oest una curta xemenia i seguir desgrimpant fins trobar a ma esquerra el caminal cap a l’ermita de Sant Salvador i peu de via, acabem de recollir tots els trastos i anem al refugi de Sant Benet a fer un mos amb la companyia de l’Angel Justel i el Jordi Mercader i a on també una estona més tard, si afegeix al Miquel Angel Hernandez , desprès un cop al monestir i per un cop d'exces d'adrenalina acumulada a quedat aquest vídeo pel record

i ja sabeu Gassssss i Amunt.