dilluns, 30 de desembre de 2013

Via Montse Curto


Avui hem acomiadat la intensa activitat d’escalada del 2013, fen una via de 3 llargs a Malanyeu.



Tot i la disbauxa a l’hora de quedar i trobar-nos, al final hem redreçat la situació.

Aproximació:
Anem per la C-16 direcció Guardiola de Berguedà, passada la Tèrmica de Cercs trobarem un trencall a mà dreta, direcció al poble de Malanyeu, un cop arribem al poble aparquem el vehicle a l’entrada. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un Mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem la riera de Malanyeu per damunt d’un pont de travessers de fusta i filat d’acer i trobem un altre filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

La Via Montse Curto, una via entre IV+ i V i encara que no te massa compromís, et fa esta molt atent, però sense deixar de gaudir al seu “gruyere” i compartir bromes i somriures amb els companys, entre llargs, reunions i ràpels, tot i haver-nos tingut que dividir en dues cordades.
Zona: Paret del Devessó (Oest) Malanyeu
Dificultat: V (D-)
Dificultat obligada: IV+
Grau de compromís: Baix
Grau d’exposició: Baix
Llargària: (25+30+40) =95 metres
Aperturista: R. Vicente i Francesc Suñol a l’abril de 2007
Equipament: Via totalment equipada
Material: 10 cintes exprés i alguna baga per llaçar savines
Orientació: Sud
1Cordada: Joan Frontera Torras i el seu amic Toni “Maranyes”
Data: dilluns, 30.12.2013
1 Llarg IV 25m.
Començo jo de primer de la 2Cordada i seguint les passes de la 1Cordada, començo enfilant-me per una placa bastant tombada a on aprofito la barreja de troncs de boix i savines per emplaçar un cordino, segueixo per una lleixa molt bruta, i desagradable d’escalar, més jo tinc els gats enfangats, nois vaig clavant les urpes, des d’aquí segueixo recte amunt per una ampla fissura deixant les savines a la meva esquerra fins la reunió, que és penjada i molt incomode pels tres, encara que un xic a la dreta tenim una savina grandiosa, que ens fa de terrasseta i ens facilita la tasca, em segueix al Toni i tanca files la Montse.
2 Llarg V- 30m.
Comença a tibar la Montse, amb molt control i serenor, sortint cap a la dreta per enfilar una placa inclinada i molt llarga. Des de la reunió es veu una senyora placa que quan em toca pujar a mi desprès del Toni, veig que la visió no enganyava, un luxe de petits forats a on has d’escalar amb els cinc sentits tot i que les assegurances estant juntes i donen molta seguretat.
La reunió es a sobre una amplia feixa de rustolls, molt còmoda, a on aprofitem per creuar-nos amb la 1Cordada i canviar algunes impressions de la via, encarà que ara ja el Joan i el Toni ja van cara avall i a dinar.
Nosaltres amb més tranquil·litat, sabent la seguretat i lentitud de la nostre cordada ens ho agafem amb els cinc sentits, de moment ens fem una autofoto de cordada i el Toni que ara dona la cara per treure endavant aquest tercer llarg.
3 Llarg V 40m.
Des de la reunió tenim que caminar per encarar una placa que tenim davant. Aquesta, més vertical que l’anterior però amb molta presa, és la part més “difícil” de la via, coneixedor de les meves possibilitats els hi dic als companys, que si veuen un pas una mica compromès mi posin cinta llarga per si en cal fer A0.
La via continuar per un clar flanqueig en diagonal cap a la dreta per seguir una fissura ampla en lloc d’anar pel mig.
Al cap d’uns metres deixem la fissura a la nostra dreta i acabem de fer els darrers metres del llarg per la placa fins a la reunió.
Segueix al Toni, la Montse i jo desballestant el 3 llarg.
Un cop els 3 a la R3 i cim, la veritat es que els companys m’han facilitat molt l’escalada, però que sincerament només he fet un parell de petits A0 i potser per vici.
Ara els nostres companys de la 1Cordada ja des de peu de via se’ns acomiaden i marxen a dinar.
Descens:
A nosaltres ens queda molta feina per fer, tenim que anar muntant i desmuntant, primer un ràpel d’uns 40 metres i un segon ràpel des de la R2 d’uns 55 m., fins a terra.
Un cop recollit tot l’equipament i desfet el camí fins el cotxe, ens anem a fer un mos al Bar El Racó de la Pilar a La Rodonella.
El dia no ha sigut esplèndid de sol, amb un ambient fred i una bona glaçada, però si en el seu magnífic entorn tranquil entre la roca i les vedelles i amb la seva infinitat de tons pintorescos dels seus boscos i terres de pastura, la companyia magnifica, res millor per acomiadar l’escalada i desitjar-nos tots un Millor 2014, que falta ens fa, com a mínim que marquem historia.
apa, bones festes i fins l’any que be naturacents i amics ........................

Altres vies que poden ser del vostre interès del mateix sector:


Vídeo de les 80 fotos de la trobada: