dimarts, 24 de desembre de 2013

Congost del Mu


Avui la Marga s’aixecat amb ganes de patejar i hem agafat la Mel i el cotxe i cap a Sant Llorenç de Montgai .a fer un cafeto ben calentet i d’aquí a .....


Camarasa al forn a comprar una coca de recapta que estan bonissímes,
Aproximació
Seguim per la carretera C-13 que travessa Camarasa en direcció a Tremp, després de 1 Km, a l'esquerra passem de llarg una benzinera, nosaltres seguim un altre quilometra, just abans de fer un revolt a l'esquerra molt pronunciat a on s'ha inicia un pont que creua el riu Segre, comença una carretereta, recta davant nostre que seguirem fins a la Central elèctrica d'Alós a on s'acaba i tenim espai suficient per aparcar el cotxe.
Us poso un enllaç amb més detall:


Aquí comencem enfilant-nos per unes passarel·les enreixades que trobem a la dreta de la Central que ens fan passar per sobre la presa de l'Aiguabarreig a on s'ajunten els rius Noguera-Pallaresa amb el riu Segre, tenen un recorregut ben be d'uns 300 metres, en aquests metres la Mel a passat molta por, per desprès creuar el riu Segre per un pont de taulons i cables d’acer, ara ja per enfilar-nos pel camí medieval empedrat que seguien els bandolers zigzaguejant entre els espadats i el riu pel congost, molt impressionant i de gran bellesa.
Aquí al mig del congost ,en completa obaga hem trobat una gelada de por, a on la Mel n’ha gaudit molt saltant i corrent, hem pogut observar les fumeres per sobre l'aigua per la diferencia de  temperatura ambiental i com els ànecs jugaven i es capbussaven en aquestes aigües fredes i netes, al ben mig d'un gran i fabulós silenci.

A l’altre banda del congost, seguim el camí per sortir per unes passarel·les amb baranes i terra de ciment, que ja ens portem a peu de pista per seguir en direcció a Alós de Balaguer per sota el Serrat del Poll xarrardejant l'itinerari de la via Olga Frontera, que avui no hi havia ningú fent-la.
Ara ja pel sol, solet anem passejant igaudint amb una mica més d’escalforeta
Poc abans d’arribar al nostre final, a qui diriau que ens hem trobat, dons al Malaguenyo, al Josep Sanchez i 2 amics seus més, quina casualitat de la vida.
Desprès de fer-la petar nosaltres hem seguit fins l’Àrea de pícnic de la Font de l’Espadella, a on trobem taules amb bancs de pedra per poder gaudir i jalar-nos la coca de recapte, que per això hem fet la caminada.(ummmm que bona, com fartisses entre els dos ens l'hem menjat tota, tota). 
Nosaltres no hem arribat al poble d'Alós buscant la tranquil·litat i la llibertat de la Mel, per no tindre-la que lligar.
Au, ara només cal tornar a desfer tot el camí, els quasi 14 Kms en total., amb la panxa ben plena, hahahahah

2 comentaris:

joan ramon segura ha dit...

Home aquests són els meus territoris!!! Com és que els agents fronterers no em van avisar del teu pas. Molt bones fotos.

JOSEP MARIA GUITART ha dit...

Joan Ramón dons de debò que son uns paratges preciosos, si ets un enamorat d'aquest entorn, dons ja tens competència.