Via l'Esquena del Diable al Serrat de les Onze

Via: L’Esquena del Diable

Agulla/Paret/Cim: Serrat de les Onze

Dificultat: IV + D

Dificultat obligada: IV

Llargària: 195m (55+45+50+45)

Aberturistes: M.Casabella, N.Martinell, C.Bibiloni, J.Sauri, 
Data: 11 de setembre de 2004

Grau d’exposició: Baix

Grau de compromís: Baix

Equipament: parabolts

Material: 7 cintes exprés

Orientació: Oest

Cordada: Arcadio Mank i  Xarli

Data d’ascenció: 8 de setembre de 2012.

Observacions: Tot i ser una via fàcil en alguns punts les assegurances allunyen molt i la ubicació de la R2 dona peu a perdes. La L1 al trobar-se a l’ombre del Canal dels Avellaners podem trobar que llisca una mica i les dos últimes passes a l’arribada de la R3 també llisquen una mica.

El pas clau esta en superar una petita panxa al darrer llarg, amb un pas molt maco i fàcil, abans de fer cim.

Una via per passar un matí sense complicacions gaudi de l’escalada i el paisatge.

Descens: Caminant direcció al coll agafarem per la seva dreta un camí equipat que ens porta a l’inici del Canal dels Avellaners, també es pot fer en 4 ràpels per la mateixa via o un ràpel de 40 metres en una instal·lació que podem veure per sobre l’ermita de Sant Antoni.

Aproximació:

Pel vessant Nord deixarem el cotxe a Santa Cecília i agafarem el GR-172, o el Camí de l'Arrel fins superar el Serrat dels Patriarques, una fita amb un pal i molt despintat un cercle verd, ens indiquen l’inici de la Canal dels Avellaners, en pocs metres trobem un mur de roques despreses al mig del canal que superem per la dreta, uns quants metres de dura pujada més amunt trobem una gran roca solida que també superem per la dreta i dos barreres més de roques despreses, sempre superant-les per la dreta, poc metres desprès quan el camí es centre a la canal ja en el seu últim tram, trobem una gran fita.

Un caminal fet pels escaladors que marxa més cap a l’esquerra del camí principal, podrem observar un gran teix erecte i provocador de ferm que és, davant mateix d’una paret de roca nua i al seu davant més a la dreta un discret arbre amb una agradable forma sinuosa (provoca seure’s), que va a jeure també a la paret, en superar-lo es troba l’inici de la via, si observem be, podem arribar a veure el primer parabolt al costat esquerra d’una zona herbosa. (en algunes ressenyes diuen que hi ha una pedra sícada a peu de via amb el nom, dons ja no hi es).

L1 55 m. 6 parabolts

Des de peu de via miro aviam si veig el primer parabolt, i sí, el veig en un estret pas entre zones herboses. Començo la via directa a ell, i segueixo recte amunt amb lleugera tendència a la dreta, buscant l'itinerari més senzill, fins la següent expansió.

De sobta apareixen tres cabretes per sobre meu i li dic al meu company, que compte que normalment tiren pedres, i notem que comença a caure coses, la nostre sorpresa es quan podem comprovar que les noies maques se’ns estan cagant, fem fotos i segueixo. 

A partir d'ara, recte amunt, tot navegant entre roca i no perdent la línia d'assegurances fins la R1. Val a dir que els parabolts estan sikats cosa que, particularment, dificulta encara més la seva localització a part de la distància, almenys a mi m’ha costat molt d’anar-los veient, l’Arcadió puja al meu darrere sense cap problema.

L2 45m. 7 parabolts

Sortim cap a la dreta buscant roca, evitant així el bosquet penjat que queda damunt els nostres caps. Escalem en diagonal cap a la dreta fins enfilar recte amunt un curt tram més vertical (pas clau de la via), tot resseguint la zona herbosa que queda a la nostra esquerra i continuar, ja per terreny més fàcil, fins a la reunió que queda a la nostra esquerra, un cop superat un pas entre zones herboses de la paret.

Vigileu perquè jo aquí hem vaig perdre i vaig muntar un pollastre increïble, en vaig passar el flanqueig cap a l’esquerra entre zones herboses de la R2, vaig anar a para per sobre de tot de l’herbat, vaig trepitjant-lo flanquejant a l’esquerra uns 6 metres fins trobar un parabolt, vaig seguir amunt buscant la reunió, quan l’Arcadio m’anava cantant, Xarli 4 metros, Xarli 2 metros, ¡ostres! que faig, des-trepo fins la zona herbosa i provo de fer una R en uns troncs secs, no puc, estan podrits, segueixo des-trepant fins l’últim parabolt xapat, i poso un mallon i monto una reunió d’urgencia, animo a l’Arcadio a que pugi amb mi, quan em sembla veure un parabolt entre la zona herbosa, quan ell hi arriba em diu que es la R que jo no he sabut veure. ufffff menys mal.

Un cop anclat l’Arcadio, munta la reunió, es desfà els vuits de les cordes i despassem les cordes de les herbes i tornem a munta i encarar com deu mana la via i segueixo amunt la L3.

L3 50m. 3 parabolts

Ara si,els bosquets penjats s'han acabat. Ara ja només tenim davant nostre un mar de roca on haurem de moure'ns tot buscant l'itinerari més lògic, perquè els tres parabolts que hi ha en tot el llarg no ajuden en aquest sentit. 

Afortunadament, la baixa dificultat del llarg ho permet, muntem la R3 i ens relaxem del entramat anterior, quin follon, ancorats a la R3, seiem, bevem i fem fotos del Serrat dels Patriarques que tenim al nostre davant, que maco, es impressionant, quines parets, dos nois amb els que hem parlat a l’aparcament de Santa Cecília deuen estar per alguna via d’aquí, però no els veiem.

L4 45m. 4 parabolts

Sortim recte amunt per terreny ajagut, per anar a enfilar el mur panxut final, es el més difícil i treballat de la via, tot i així es fàcil i fins al capdamunt del Serrat de les Onze. El llarg segueix pràcticament una línia recte.

A Dalt al Serrat de les Onze, faig la R4 en una instal·lació nova, molt còmoda et pots descalçar seure, etc., però esta tant centrada al cim, que no et deixa veure, ni escoltar al teu company quan puja. Crec que tindria que estar al cim, però una mica més avocada a la via per poder fer el seguiment de la progressió del company i poder-lo ajudar si ho necessites.

Al cim amb l’Arcadio gaudim una bona estona de tot l’entorn i aprofitem per fer fotos, com sempre esplèndides vistes amb un cel ben blau dels flautats, les gorres i el superb Cavall Bernat davant nostre.

Descens:

L’Arcadio no hi havia estat mai, jo si, encara que vaig pujar pel camí equipat que decidim destrepar.

Teníem intenció de fer un ràpel de 40 metres cap a la dreta de l’ermita de Sant Antoni que es troba a sota mateix, però era massa tard i ho deixem per la propera ocasió, encara que vam poder observar la instal·lació i baixem pel camí que porta a un coll i una canal equipada fins trobar la Canal dels Avellaners de baixada.