dissabte, 25 de febrer del 2012

Via Joan Marc III i Via Dokpass IV


Via Joan Marc
Dificultat: III,  
Dificultat màxima obligada: III
Recorregut: 115m
Oberturista i any: Guillem Arias, 2007
Orientació: Sud  
Material: Cintes exprés
Equipació: Parabols grocs
Data: 18-02-12
Persones: 7
Observacions: Via NO dirigida a tots aquells que tinguin un alt nivell tècnic i es considerin bons escaladors, s'abstinguin; no són per a ells aquestes vies, i si hi van, al menys que comprenguin que no han estat pensades per a ells. També poden ser útils per principiants que no vagin habitualment al rocòdrom, per cursets i per portar a la canalla a això que alguns guíes anomenen "bateig de 'escalada".

L-1 30 met 04 Bolts dificultat . . . IIª / IIIº

L-2 20 met 04 Bolts dificultat . . . IIIº

L-3 25 met 04 Bolts dificultat . . . IIIº
L-4 38 met 05 Bolts dificultat . . . IIº / IIIº

Avui hem quedat al Bar Anna del Bruc, un reducte d'escaladors reconeguts, acollidor i senzill per esmorzar i fer el cafè i així reagrupar-nos per distribuir-nos en els cotxes.
Ens dirigim a Montserrat i aparquem dins el recinte el més a prop possible, ens posem tots els estris i anem correns a agafar el Funicular de Sant Joan per guanyar temps, ja que se'ns a fet molt tard.
Des del Pla de les Tarantules seguir el camí de Sant Joan a Sant Jeroni, es a dir, el camí ample dels Gorros. Pujar per les escales de Jacob, un cop al coll seguim grimpant fins arribar a les ruïnes de l’ermita de Santa Magdalena.
Un bon espai per fer un respir si cal, aquí fem una foto de grup tots 7 i seguim fins la Miranda de la Magdalena per voltar per la canal que ens encara a la Gorra Frígia, anem baixant per un encaix fins trobar-nos a prop de la balma de Santa Magdalena, a la dreta els parabols grocs ens indicant que hem arribat a l’inici de la via.
Inici
Ens canviem aquí mateix, però com per causes d’organització en començat molt tard, el Jordi Brasil prefereix fer només fins la R1, mentre feiem aquest tram uns coneguts d’ell ens veu i ens fa un parell de fotos que desprès ens passa, ara només queda anar fent un darrera l’altre el ràpel i anar a dinar per poder fer un altre via esportiva.
La Irene avui s’ha estrenat i això m’ha fet pensar amb el meu primer dia, fa una mica d’enveja saber tot el que ha sentit ella avui, el que hem sentit tots el primer dia, emoció, por, nervis, el que es diu una flipada i que no torna a passar més.
Així que aquesta via la deixarem per completar-la un altre dia.
Ara desfem el camí i anem a dinar a la Miranda de la Magdalena a ple sol, que s’ha agreix, amb unes vistes espectaculars.
Desprès de dinar el Jordi ens porta al coll de les escales de Jacob a les Gorres i anem en direcció a Sant Onofre, pocs metres més avall a ma dreta trobem la via, una mica amagada pels arbres i en plena obaga.
Via Dokpass
Dificultat: IV
Dificultat màxima obligada: IV
Recorregut: 40 m
Oberturista i any: Guillem Arias, 2007
Orientació: Sud  
Material: Cintes exprés
Data: 18-02-12
Persones: 7
Equipació: spits

Inici
Aquí al mig del pas del camí ens instal·lem i anem fent aquesta via esportiva.
Un darrera l’altre ens enfilem per anar pujant i veure’ns entre la roca i els arbres en un entorn ombrívol i fresc, encara que no gaire tranquil pel pas constant dels turistes.
Una senzilla i ràpida pujada i un fàcil ràpel per completar un bonic dia de muntanya, emboltat de bona gent, tot i que ens hem conegut avui.
Amb el Jordi Brasil a traves del facebook i amb la colla a la Silvia, Alba, Irene, Aldo i Vyara.
Esperò fer i trobant-se moltes vegades més i fer un munt de vies i poc a poc junts anar prosperant i poder seguir la Irene, que ara ja no podrà dir que no ha fet mai una via.
Quant hem fet tots la via ens descanviem i anem a buscar les escales de Jacob pel costat de Sant Onofre, un cop al camí ampla anem a l’esquerra cap al Pla de les Taràntules.
Que travessem amunt per la dreta i seguir el camí cimentat passant ara de bona baixada per la drecera a la Bassa de Sant Miquel, desprès l’ermita de Sant Miquel i fins el nucli benedictí, on fent l’últim tram trobem als paradistes de Marganell amics de tota la vida on fem la xarrada i el tastet de formatge.
Fins la propera Siauuuuuuuuuuuuuuuuu