Caminada Circular Collbató-Miranda de Santa Magadalena-Collbató

Avui 7 de febrer de 2010 són les 7:30 del matí ens trobem a la plaça del darrere de l'església de Collbató, com a punt de trobada.

com arribar a Collbató

Obre el Google Maps

Hem quedat amb els organitzadors de a peu per Montserrat, per trobar-nos i ajuntar-nos amb la resta de participants a la caminada circular que ells han organitzat, Collbató-Miranda de Santa Magdalena-Collbató.

Estem expectants i un xic neguitosos, perquè entre nosaltres no ens coneixem amb ningú, es la primera vegada que la meva dona i jo hi participem.

I, així és, a l'hora en punt van arribam més participants i els organitzadors, que un cop fetes les presentacions, encapçalen la sortida.

Collbató 388 m.

Ens dirigim rectes pel carrer de pau bertran travessant el nucli antic de Collbató, per endinsar-nos pel mig d'oliveres pel camí de la Vinya Nova, fins que al cap d'una estona i trobem un trencall cap a la dreta que ens portarà a un petit tram del torrent del Misser per a travessar el Serrat de la Pastereta fins trobar-nos amb el Clot de la Mònica, aquí ens trèiem els polars, bragas, i demés roba d'abric, perquè a partir d'ara pujarem per una constant i feixuga pujada zigzaguejant el contorn de la muntanya i vorejant El Frare de Baix i fins a tocar el Canal de l'Artiga Baixa, aquí ens trobem a una alçada de 754m.

Estem en una cruïlla important on no podem equivocar-nos, a l'esquerra amb marques grogues porta cap a Els Pollegons, i la que nosaltres tenim que seguir es la de la dreta amb marques blaves, seguim pujant i el dia es va aclarint i comença a haver-hi més llum.

Ara ja podem començar a observar entre els clars del bosc el paisatge i les parets que ens envolten.

Continuem fent a poc a poc per la feixuga pujada, fins poder veure de lluny Sant Jeroni i el Serrat de Moro, i mes amunt trobar-nos que el camí desapareix per enfilar-nos i flanquejar per un pas rocós amb força pendent i travessar-lo i passar pe un coll estret que de cop ens obre el paisatge i ens trobem a la vista l'ermita de Sant Joan al nostre davant, ara ja a pocs metres.

Just a la dreta d'aquest coll i trobem un turó que te una cota de 921m., alguns del grup decideixen pujar-hi caminant sense cap problema, i fer unes fotos xulíssimes.

Continuem i arribem a l'antiga ermita de Sant Joan a on parem a esmorzar, son dos quarts d'onze.

Des d'aquí fem fotos a l'actual ermita de Sant Joan i al camí que ve del Pla de les Taràntules, un cop hem recuperat forces ens animem i continuem, travessant l'estret pas que ha quedat per entre mig de les ruïnes o vestigis del que havia sigut primer l'ermita de Sant Joan i desprès el desaparegut Restaurant de Sant Joan i seguit dels vestigis de l'ermita de Sant Onofre, on trobem un diposit pluvial a on hi tiren monedes per demanar algun desig, continuem per on arribem a mig tram de l'escales de Jacob per les que pugem fins trobar-nos a d'alt de tot a l'esquerra la continuació cap a la Miranda de Santa Magdalena.


Ermites de Sant Joan i Onofre (Castellà)

Un cop hem pujat per el tram d'escales esculpides a la pedra podem veure abaix el Monestir, davant nostre Sant Jeroni, el Moro i al fons els Pirineus nevats, el corriol segueix i ens puja fins la Miranda a on ens trobem a d'alt de les Gorres, (Gorra Marinera 1.098m., La Magdalena Inferior 1.132m., l'Ullal 1.128m., i La Magdalena Superior 1.153m., i la Gorra Frígia 1.152m., amb un paisatge espectacular des d'on podem veure les regions de Tebes, Tebaida i Tabor, i tots els seus cims, l'Elefant, La Mómia, La Prenyada, La Panxa del Bisbe i davant nostre a la Gorra Frígia observem que hi ha una colla a la creu,  que es troba al seu cim, i al cap de poca estona podem observar el seu descens per la part del darrera i es quan ens adonem que també hi ha a la roca sense moure's al peu de la Magdalena Superior, un parell de ramats de cabres.

Fem totes les fotos corresponents i com que es el cim més alt que assolim aquesta jornada, 1.132m., també fan la foto de colla de rigor tots cofois i satisfets, si calculeu podeu adonar-vos de que hem assolit un desnivell de 744 metres.

Descens pel camí vell de Collbató, Torrent de la Font Seca i Drecera dels Graus fins Collbató.

Comencem el descens pel mateix camí que hem pujat fins arribar al tram superior de les escales de Jacob i passem per un coll entre mig de la Magdalena Inferior a l'esquerra i la Gorra Marinera a la dreta, continuen el seu descens fins trobar-nos un cop acabades les escales amb un corriol de curt trajecte, fosc i humit per entre mig de boixos i alzines, que ens portara de ple al camí vell de Sant Jeroni.

Un cop aquí ens dirigim cap a l'estació superior de Sant Joan i pel camí ens ve a trobar el sender  del Trencabarrals, i aquí mateix comença pujant per la dreta el sender que porta a l'ermita de Sant Jaume, quan arribem a el Pla de les Taràntules 971m., anem cap a la dreta  direcció un altre cop per l'altre cantó de l'ermita de Sant Joan, a l'esquerra el camí porta al Monestir passant per l'ermita de Sant Miquel.
Anem caminant i podem observar des d'aquí baix cap a la Miranda de Santa Magdalena,  el pas que hem travessat de l'ermita de Sant Onofre i el tram que no hem fet de les escales de Jacob.

I, abans d'arribar a l'ermita de Sant Joan a l'esquerra surt el camí vell cap a Collbató que a traves del Torrent de Santa Caterina i encaixats entra la Serra de Sant Joan i el Serrat del Penitent ens baixara fins trobar-nos al costat de La Font Seca.


Continuem ara ja mes relaxats per la baixada fins passar per l'avenc Petit de Costa Dreta, del que hem van explicar que si hi tires una moneda no sens quan arribar al final, però informacions espeleològiques diuen que te una caiguda de cent quaranta-vuit metres.

Continuem ara per una suau pendent fins trobar-nos amb la drecera de Fra Garí per on i pugen una bona colla de muntanyencs, només de mirar-la ja fa ofec, seguim fins passar la Roca dels Polls i un tram molt concorregut pels escaladors i amb força vies, la Roca Llisa i desprès la Taca Blanca 620 m., on esta pintada una estelada que es deixa veure des de ven lluny .

En lloc de segui pel camí principal agafem per la pendent de la esquerra just davant de la Taca Blanca la Drecera dels Graus, que per una torrentada tortuosa i pesada pels nostres peus i genolls cansats ja de tanta aventura ens porta a unir-se en el seu tram final amb la Drecera de Fra Garí i fins a Collbató.

Hem arribat al final de la caminada i ara son les 13:00 hores, deu ni do, oi!!!!!

Aquí venem els comiats i fins una altre caminada i cap a casa que tenim que reposar i agafar forces.

Jo us recomano aquesta colla, ens ho hem passat d'allò més be i tenim moltes ganes de repetir, són una gent molt amable i simpàtica, amb la que no et fas estrany i t'acullen bé. (I no cobro per fer la pilota).

Els vídeos de fotos de YouTube, he procurat muntar-los sense que es reconeguin en els participants de la caminada per no requerir del seu consentiment, i no provocar cap recança, ni cap mal us de la seves imatges.

Adreces d'interes:


a peu per Montserrat
Ajuntament de Collbató
Viquipèdia Collbató
Portals de Montserrat-Collbató
Informació de Collbató