Ubicació: Massís de Montserrat (Anoia, prov. Barcelona)
Accés des de: El Bruc.
Alçada inicial: 922 m
Alçada final: 625 m
Desnivell: 270 m
Longitud: 750 m
Roca: conglomerat
Combinable amb: Torrent del Lloro
Història: Primer descens el 2007.01.07 per Mari Nivera, Damià Pérez, Víctor Tardà, Xavi Vidal i Javier Gómez.
Alçada del ràpel més llarg: 42 m.
Cabal: Barranc permanentment sec i sense gorgs.
Material: 2 x 45 m més corda de socors.
Material d'instal·lacions:noves el dia del descens, encara que sempre és recomanable portar material de recanvi.
Època: Tot l'any.
Montserrat té multitud de pistes i senders que faciliten l'accés als seus barrancs des de diferents llocs. Per aquest descens hi ha altres alternatives, aquí descric la practicada el dia 22 de gener de 2012, per una colla d’amics 12+1 de diferents grups i localitzacions units per l’afició.
Accés:
Sortint de Barcelona en direcció a Lleida per la A2, prendrem la sortida 572 d'aquesta autovia, i per la N-IIz entrarèm al Bruc. Travessarem aquest poble pel seu carrer principal, fins arribar a les escoles. A la cantonada, a la dreta, veurem un cartell indicant "camí refugi Vicenç Barbé". La seguirem i, després d'ignorar una desviació a Can Rovira, girarem a l'esquerra seguint les indicacions del refugi. El carrer es converteix en pista de terra, deixe enrere
les cases i avança entre oliveras. En arribar a una bifurcació de pistes, al costat d'un pal indicador a la nostre esquerra, veurem a la dreta un petit aparcament, que utilitzem els de la zona, on deixarem el cotxe.
Aproximació:
Ja a peu, seguirem pel camí que surt a la dreta, indicat amb marques de pintura blanca. En uns quinze minuts, arribarem a una bifurcació, i prendrem el camí que surt cap a l'esquerra, marcat amb pintura blava. El seguirem en ascens passant pel costat del Gerro i desprès d’una bona estona fent giragonces per un caminal perdedor, arribem als peus dels Pallers.
La carena dels Pallers (750 metres) és troba a la zona occidental del massís de Montserrat. Està formada per diverses agulles que recorden la forma de petits pallers, les anirem passan per la seva esquerra resseguint totes les seves petites, curioses e imaginables formes petrèas erosionades pel temps, fins arribar a un coll i una nova bifurcació, estèm a l’Era dels Pallers.
En aquest entorn i mirant amunt des d’on podem veure el refugi Vicenç Barber i sabent que a pocs metres d’ell a la seva esquerra es troba l’Avenc del Puatons i que forma tot aquest conjunt el marc de La Llegenda dels Pallers tal com relata Joan Amades en el seu llibre “Llegendes de coves, roques, mar i estanys catalans”.
Un cop deixem de volar amb la imaginació del paratge, seguirem per la dreta a buscar el Refugi, en la següent cruïlla també anem a la dreta ara pel PR C-78 que ve de Can Maçana pel Coll de la Portella i en pocs minuts arribarem al Refugi d'Agulles "Vicenç Barbé" 900m.
Aquí decidim esmorzar arraserats al peu de la Roca de la Partio 937m., buscant una mica d’escalforeta del solet.
Ara continuarem uns 120m., pel PR i passat el Clot dels Cargols tornarem a trencar a la dreta en un altre encreuament i al -cap poc, entre els arbres veurem a la dreta un sender molt poc marcat, indicat amb una fita, on alguns de la colla van trobant peces de roba, com un guà, una gorra de llana, un buf, això es semblant a les rebaixes. Baixarem per ell, seguint un tàlveg que a poc a poc es va enfonsant i al cap de caminar 700 m., per aquesta torrentera des que hem deixat el PR, arribarem als grans blocs que marquen l'inici del descens.
Descripció del descens:
El principi d'aquest torrent no fa creure que ens esperi un barranc gaire espectacular, doncs estèm en una zona molt boscosa i poc formada però poc a poc va millorant, primer trobem uns grans blocs un dels quals passem per sota com si d'una porta es tractés i al cap de poc trobem el primer ràpel.
Inici:
Un ràpel d'uns 15m que ens porta a una zona més encaixada amb uns quants passos estrets i verticals que ens obliga a demostrar la nostre habilitat en aquestes situacions i amb un parell de ressalts, el primer se supera amb una corda fixa i el segon muntant un petit ràpel, aquest últim ja ens porta al ràpel més llarg del descens de 42m, on hi ha un passamà fixe i un balcó amb unes vistes molt boniques, on podem veure al nostre costat una impressionant vista de la Cova de l’Arcada.
Ens podem entretenir a fer fotos perquè aquí el Joan (de poc que s’encén), intenta fer servir, per fer el ràpel, la meva corda de 60 m. i de 8,6 i que s’ha embolicat de valent i paga la meva novatada de no plegar-la bé i també, el seu aprest que fa com si sigués una calobra, entortolligança en si mateixa.
Un cop superat aquest ràpel venen dos quasi seguits de 15 i 22 m. i ja arribem a la part final i per mi la més interessant perquè sembla entrar a la dimensió de l’epoca de les cavernes o de Indiana Jones i que faràn que volgueu repetir.
Un gran caos de blocs que amaguen un descens intern amb un primer ràpel de 11 que ens deixa en un replà dins del caos on hi ha un passamà per arribar a la següent instal.lació, aquesta es troba en un forat quasi fosc però força ample i amb un ràpel d'uns 20 m arribem a la xemeneia final que també està equipada amb un altre ràpel de 22m.
Final del descens, s'ha de dir que aquests 3 últims ràpels són molt curiosos i li donen molt d'interés en aquest barranc.
Retorn:
En arribar al final del descens, veurem un sender que seguirem cap a la dreta, arran de paret resseguint per sota la desdentegada i seguint tota la paret del Vermell del Xincarró durant 600 metres i arribar a la Cova de l’Alfons.
La Cova de l’Alfons
La cova de l'Alfonso es troba en un paratge anomenat La Raconada i on s'inicien les parets anomenades del Vermell del Xincarró. La zona està formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si troben quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. Alfonso devia ésser algun pagès de la zona del Bruc, ja que a més de la cova, que li serviria d'aixopluc, no gaire lluny d'aquest lloc també i trobem el topònim de l'Oliverar de l'Alfonso.
Detall històric: Era habitual durant els segles XVI i XVII, que els falsificadors de moneda portessin a terme les seves activitats fraudulentes en llocs aïllats, perquè els cops de martell no aixequessin sospita, doncs aquest delicte solia pagar-se amb la mort. Així doncs en un petita balma situada damunt de la Cova de l'Alfonso, una casual trobada de "dinerets de la creueta", "dinerets d'Aragó" i també alguns cospells sense encunya i, barretes de coure d'on s’obtenien els cospells, donen fe que a la fi del segle XVII falsificadors de moneda, duien a terme en aquest lloc la seva activitat il·legal.
Vista frontal de la cova de l'Alfonso, des d'on i podrem accedir des del camí carreter que va del Bruc a can Massana, un xic després de passar la cruïlla de can Salses.
A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.
Una vegada passada la cova, un corriol bastant groller segueix vorejant tots el murs, que formen la zona d'escalada del Vermell del Xincarró.
Un cop hem gaudit d’aquesta gran balma la travessem del tot de cap a cap i seguim el camí que se’ns va obrint.
Més endavant trobem per la nostre esquerra que ve un camí del coll del Xincarró, nosaltres seguim endavant fins trobar la cruïlla que hem fet de pujada i que ara deixem a la nostre dreta, més avall trobem un altre sender que ve de l’esquerra i és un corriol per anar a trobar el camí de la Cova de l’Arcada, nosaltres seguim endavant i ara ja en pocs metres trobem els cotxes.
A sigut un descens que us recomano per lo senzill i espectacular que es i de ben segur voldreu repetir.
Siauuuuuuuuuuuuuu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada