dimecres, 22 de febrer de 2012

Grau Els Ventadors-Ulldemolins (Montsant)


Itinerari:
El dissabte 11 de febrer de 2012, ens vam ajuntar 6 amics, el Roger, el Rogeli, la Roser, l’Anton i l’Anna i jo mateix en el bar del camping Montsant Park passat Ulldemolins, a les 9:30 però que per raons diverses van ser les 10:00, a -8º de temperatura.
Vam anar amb el cotxes seguint els rètols que diuen “Ermites” i que volta per les afores al poble fins entrar en una pista forestal fins trobar l’aparcament de l’ermita de Sant Antoni, principi i final del itinerari 2, el Roger deixa el seu cotxe aquí i continuem amb els altres dos cotxes durant 1,6 Kms. aproximadament per estalviar-los a la tornada, ja que no tenen cap interès paisatgístic, que farem això de fer un viatge de xofers. En aquest punt en un revolt molt pronunciat, però al mateix temps força ampla que fa d’aparcament, a partir d’aquí s’ha de seguir a peu.

Descripció:
Del fons de la vall a les crestes més altives, aquesta caminada  de 12,200 Kms., i unes 6 hores de recorregut, ens permet gaudir dels contrastos del paisatge del vessant nord del Montsant. Cal una bona preparació com a excursionista per emprendre aquesta caminada que en alguns trams pot semblar d'alta muntanya, per la seva dificultat. L'ascens llarg i sostingut, i la baixada, molt forta al principi, requereixen experiència en muntanya per poder superar sense sobresalts el repte que suposa aquesta excursió.

El camí, durant gairebé tot el recorregut en forma de sender, és fàcil de seguir. La senyalització ens permet seguir la ruta en els moments de dubte, només cal vigilar en el moment de superar les crestes d'Els Ventadors.
Per progressar amb seguretat. Aquesta excursió es pot considerar una matinal si es pren el temps suficient. És molt recomanable aprofitar el acondicionament amb barbacoes i taules de l'ermita de Sant Antoni per recuperar forces durant el dinar. L'ermita ens pot proporcionar els complements als nostres entrepans i el necessari per fer foc si aquesta és la nostra intenció.

És un recorregut adequat per a qualsevol època. En cas de realitzar a l'estiu, cal preveure que es patirà molta calor al tram final de l'ascens que transcorre per la vessant de solana. No s'hauria de realitzar en cas de boira.

Inici
Un cop ens hem llegit la informació que ens facilita el Parc Natural de la Serra de Montsant, ja estem preparats per començar a caminar per la pista forestal coberta de neu gelada degut al extrem fred i les nevades dels últims dies, això si amb un esplèndid sol i un ventet que talla la pell.
Anem seguint els rètols del Sender del Congost de  Fraguerau - Ventadors amb marques de pintura blanca i vermella de GR.
En només uns 580 metres arribem a la dreta aprop del Riu Montsant, podem observar i fotografiar a certa alçada part de les seves gorgues en el pintoresc balcó natural de les Cadolles Fondes, a on si la calor o permet si pot banyar.

Uns 800 metres més endavant també a la dreta podem observar un forat de notables dimensions entre les roques de formes encuriosides, es la Cova del Racó de la Pastereta, on van fer morada els pobladors de Montsant.

Més endavant també quedarem bocabadats per les formes de la Roca de la Cadireta, amb una mica de imaginació diuen que sembla una cadira de muntar a cavall.

Poca estona més endavant trobem el Pont Penjat, per on seguint les indicacions hem de travessar el riu per arribar a l’ermita de Sant Bartomeu, construït amb cables d’acer i fustes, aquí en aquest paratge fem unes quantes fotos i la broma de moure el pont en travessar-lo.
En només 680 metres seguint el camí, trobem l’ermita de Sant Bartomeu en un racó clos dels més bonics del Montsant, en ple barranc de Fraguerau, l’única ermita romànica de la serra, amb uns cireres de pastor impressionants i al costat esquerra una petita balma a on trobem l’aigua assegurada tot l’any.
Hi ha autors que sostenen que la serra del Montsant era ja un lloc de eremitisme des d'època visigòtica. En aquest sector habitaven una sèrie d'anacoretes en solitari, o bé en comunitats. D'aquí vindria el topònim Mònecs (-> monjos).
Aquest lloc està vinculat a la figura de Guerau Miquel, eremita documentat cap el 1160 que va fundar les ermites de Sant Bartomeu i de Santa Maria. Va rebre la protecció d'Alfons I. Aquests eremitoris van ser l'origen del monestir cistercenc de Bonrepòs (1215).
L'ermita de Sant Bartomeu va pertànyer primer al monestir de Bonrepòs i més endavant a Escaladei. Es conserven algunes balmes amb restes d'habitacions. L'ermita Sant Bartomeu és del segle XII.
Tornem desfent el mateix camí per on hem vingut, per seguir gaudint de les formes capritxoses de les roques que ens envoltant per tots els costats, tot el recorregut es una meravella, en poc més de 500 m.
Arribem a una cruïlla i seguim el rastre marcat de fites, ara seguim per uns 800 metres més fins arribar al peu de la Cresta on comença el Grau Els Ventadors.
compte, a poc a poc i amunt, pas a pas que ningú agafi vertigen, perquè vol dir que no esta en el lloc adequat, sinó teniu vertigen podeu gaudir d’anar carenant per aquest magnific indret, en el qual no ens defrauda cap petit racó ni balma.
Ara durant aproximadament 1,3 Km. anirem resseguint les falles rocoses que ens obren el pas natural per seguir endavant fins trobar-nos amb la Punta dels Pins Carrassers (1.080m.), seguim endavant amb la intenció de trobar un racó araserat del vent per poder dinar i aquí al Grau del Llop i dins d’aquest marc de barrancs espadats i Ulldemolins al seu fons de lluny.
Trobem aixupluc darrera uns blocs de pedra per dinar, encara que amb l’airet gèlit i el buit al nostre davant, dinem al més rapit que podem, el Rogeli i la Roser ens conviden a cafè i a infusió de te amb mores i calentó boníssim, és d’agraïr.
Seguim borejant aquest retallat altiplà i al cap d’uns 650 m., trobem un trencall a l’esquerra que va al Grau de Sant Antoni, nosaltres seguim endavant per la dreta durant 670 m., més fins el Pi de la Carabasseta, aquí trobem un Pi colosal d’unes grans dimensions, que des de lluny ens deixa enlluernats per la seva esplendor.
Ara només queda fer un llarg i sentit descens, giravoltant els espadats que veiem des d’alt en un mareig de camí ben marcat fins trobar l’ermita de Santa Magdalena.
Ermita situada a la part obaga de la Serra del Montsant, a tocar de la de Sant Antoni. També és coneguda com la "Catedral de Montsant" donades les seves grans dimensions tenint en compte la grandària habitual de les ermites. Té 6 capelles, cor, tribunes i cripta, i és obra del rector Jaume Amigó, també autor de l'església del poble.
Just a sobre de Santa Magdalena hi ha una font que alimenta l'ermita que juntament amb altres fonts properes abasteixen d'aigua el poble d'Ulldemolins. En els seus voltants hi ha una àrea recreativa amb barbacoes i també un alberg. La festa de Santa Magdalena télloc el 22 de juliol.
Ara seguim les indicacions i seguim caminant els últims 800 m., fins arribar al nostre destí final l’ermita de Sant Antoni, que si es vol fer una ruta circular es principi i final de l’itinerari 2.
L'edifici, de línies senzilles, consta d'arcs apuntats, atri frontal,campanar d'espadanya i porta dintelada. Una curiositat és la campana, una bomba reaprofitada. Disposa d'una àrea recreativa amb barbacoes i un espai destinat a l'acampada.



Ara aquí ens trobem un punt d’informació a on ens faciliten mapes de la zona, mentre els conductors van a buscar els altres dos cotxes, si seguiu aquest itinerari, aneu en compte perquè el seu trajecte es espectacular i molt fotogràfic però cam ja em dit, no val a badar i es per muntanyencs experimentats,
que vulguin gaudir de caranejar els Ventadors, si voleu la aproximació seguiu l’enllaç del wikiloc.
Siauuuuuuuuuuuuuu