VF LES VALLS (Sant Martí Sarroca)

VF de Les Valls (Sant Martí Sarroca)

Avui dia 21 d’un gener primaveral, hem anat a fer la VF Les Valls, ens hem concentrat a l’aparcament del Carrefour de Martorell per fer el viatge amb dos cotxes, per això del calor humà i estalviar en despeses.

Així que amb 9 col·legues de ferrades recorrem la AP-7 fins a Vilafranca del Penedes-Tarragona i desprès seguint els insistents rètols del poble fins a Sant Martí Sarroca. Abans d'entrar al poble, es té que prendre un desviament a l'esquerra amb direcció al cementiri i aparquem els cotxes al davant, aquí en aquesta explanada còmoda en la que ja veiem la paret per on transcórrer la via, ens equipem i agafem la corda de 30m.

Aproximació

El camí que va a buscar l'inici de la ferrada és una mica complicat, per sort nosaltres avui comptem amb l’experiència del Josep A.(Esgarrapacrestes), que ja la fet en varies ocasions i ens fa de guia.

Comencem a caminar seguint l’asfaltat fins que davant nostre apareix una pista forestal de terra que agafem, creuem la riera de Pontons i al primer revolt seguim un camí ascendent a la dreta. Poc després baixem fins a la riera de Pontons, (la riera que neix al solell del puig de les Solanes i aflueix, per la dreta, al riu de Foix, dins el municipi de Sant Martí Sarroca), que creuem. A mà dreta s'inicia un estret camí que puja, senyalitzat amb un punt blanc, poc visible, en un tronc, practicament no trobem cap senyal més,  degut a que aquesta ferrada consta com a tancada al públic.

Aquesta via és curta, però intensa, qualificada com a Molt Difícil i els nostres braços notaran l'esforç, per aquest motiu a més del kit de ferrades serà molt adient portar alguna exprés o un cordino amb mosquetó, per poder descansar.

Equipadors

Centre Excursionista Sarroca - David Grau
Any de construcció: 2004
Contacte: 627.030.594
davidiasun@hotmail.com

croquis Deandar

Inici

Primer Tram

Aquest primer tram es una cornisa horitzontal, aquí trobem els primers 3 metres desinstal·lats i el Josep A., ens prepara el camí muntant un passamà amb una corda, que ens facilitarà per travessar-ho assegurats i que ens condueix a un curt descens fins la instal·lació del primer ràpel d'uns 10 metres. La gràcia és que el ràpel el tens de muntar mig penjat, requerint així un esforç addicional.

Ara en un tram de balma esmorzem per tindre forces per superar l’entrellat d’avui, aquí ja quedem sorpresos per l’impressionant imatge del massís de Montserrat. 

Tot seguit trobem la cova Rodona, té una amplada d'uns quinze metres  per  altres  tants de fondària. Cap al fons hi ha dues  sitges excavades  a la roca, amb rebaix a les boques per a allotjar-hi tapadora. No es veuen entalladures ben visibles en sostres i parets per a allotjar-hi bigues o  pilastres, però no hi manquen forats naturals que podien suplir-les.  Per  un replà  podem  dirigir-nos fins a un esperó roquer on pot veure's una petita  cavitat en la qual hi ha capades de moro.

En direcció oposada, cap a migdia i seguint el mateix replà, es fa cap a una allargassada balma  de  més de trenta metres, i on  hi ha unes canalitzacions que condueixen un minso degotall  d'aigua a una petita pica excavada per a rebre el líquid.  Sembla

que a aquesta cova o balma, li correspon el nom de la   Pedrera, ja que per sobre d'aquesta es veu un indret on hi foren  arrencats carreus.

Ara tornem a enfilar-nos per un tram curt però desplomat que ens porta a un esperó, on les preses pels peus són quasi inexistents, així seguirem castigant els braços.

Tot seguit un flanqueig aeri equipat amb cadena, ens apropa a un altre tram on els peus ens ballaran en el vuit, en més d'una ocasió. Aquí acabava la ferrada, però van fer un tram extra, que deixa la ferrada molt apanyada.

També des d’aquest flanqueig podem gaudir del Turó de la Roca,(El turó de la Roca és el centre de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i també romà). i de l’esglèsia romànica de Santa Maria, (És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.

El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil).

i del Castell dels Santmartí, (Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.

Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.

En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.

El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.

Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona).

Segon Tram

El nou tram és més tècnic que físic, aquí abans havia una tirolina que han desmuntat, ara es un front rocós amb escasses preses i graons però sempre amb bones assegurances, trobem un flanqueig i el segon ràpel d’uns 10 metres que ens acosta sota unes balmes.

Al principi del recorregut d’aquestes balmes trobem una instal·lació totalment atlètica, per culminar el matí, no es forçat de fer-la, simplement es un caprici que ve molt de gust pels més agosarats.

En Miquel més decidit i el més atrevit, es penja i ho supera fàcilment i prepara una corda per poder assegurar a la resta que vulgui provar de superar-ho, un cop d’alt de la balma es segueix uns 10 metres a la dreta i trobem un encaix amb cordes que ens facilita baixar on estàvem, per desprès d’haver anat passant tots pel tràngol seguir.

Seguim per la dreta on trobem un tercer ràpel, instal·lat dins d'un forat, un pas molt curiós.

Per comoditat ens pengem la motxilla entre les cames amb un mosquetó que ens facilita la travessa del forat.

Arribem al camí, el seguirem de baixada pel mig d'un espès bosc fins trobar la riera de Pontons, la seguim per la dreta fins trobar el camí que hem fet de pujada.

Un cop canviats al cotxe decidim anar a dinar a un bar del poble i així poder completar una matinal molt entretinguda, entre entrepans i cerveses, explicant-nos les experiències d’altres sortides i preparant les properes per no refredar-nos.

Siauuuuuuuu