dissabte, 26 de novembre de 2011

Travessa per l'Altiplà de Busa

Aquest dissabte 26 de novembre convidat a traves d’un esdeveniment del Facebook, creat pel Regeli i acompanyat pel Roger i d’altres amics ens disposem a trobar-nos a tocar de l’ermita de Sant  Lleïr, en un aparcament davant al monument en memòria de Guifré el Pilós a La Valldora.

     Aquest matí es molt fred pel camí hem vist a les obagues que havia gelat i mentre ens esperem a que arribin la resta de senderistes, esmorzem.

Quant arriba la resta de companys el Rogeli en previsió al que podem trovar-nos al finalitzar l’excursió, proposa deixar un parell de cotxes a Sant Pere de Graudescales i l’altre aquí i així o fem, anem els 3 cotxes i n’ha aparquem 2 i tornem amb els companys amb el tercer.
Aproximació
Sant Lleïr de la Vall d'Ora (750 m), on es pot accedir en cotxe per carretera des d’un trencall de la Solsona-Berga que indica Valldora/Sant Pere de Graudescales. Just abans del trencall de Sant Lleïr, a mà dreta, hi ha l’aparcament. A l’altre cantó de la carretera el monument a Guifré el Pilós i un pal de senyalització amb un plànol amb part del recorregut.

També podeu accedir el següent enllaç, en el que se donat com a sortida la ciutat de Barcelona, si sou d’un altre població l’únic que teniu que fer, es substituir el nom de Barcelona pel de la vostre població. enllaç per aconseguir la teva ruta.
Inici
Creuem el riu d'Aigua d'Ora pel pont de pedra del costat de l’Ecomuseu. A l’altra riba trobem una molina ca l’ambros (serradora hidràulica). Seguim pel costat de la sèquia i arribem a una pista que prenem cap a la dreta fins a la casa de turisme rural del Pujol (785 m).
Des d'aquí, seguim durant 225 m. i prenem la pista de la dreta, durant 80 m., continuarem per la pista durant 500 m. més  i fem una drecera per la que no passarem per Cal Riuet, i anirem més directes a Orriols, seguit d’un fort pendent pel que anem ascendint per la dreta del grau entremig del bosc d’alzines i boix, trobant primer a uns 600m., a mà dreta uns bonics degotalls.
Al cap de poc abastem la balma de can Pallars (1050 m), seguim per aquest caminal estret fins trobar-nos una pista ampla i còmoda que per l’esquerra en un tram breu, ens porta a passar per davant de la casa d’Orriols(1105 m), encimbellada sobre la Vall d’Ora.
Orriols
Des de la Casa d’Orriols, podem veure una estelada al bell mig de la cinglera, situada sobre les escales del Grau de la Bartolina.
De darrera el cobert o paller d’Orriols surt el corriol que ens hi portarà. Al cap de poc trobem un pal de senyalització indicant-nos que seguint a mà dreta podem accedir al Pla de Busa per les Collades (camí més llarg).
Per l’esquerra hi accedim per l’escala. Prenem aquesta darrera opció i seguim pujant en forta pendent pel peu de la cinglera fins arribar a la Balma Roja.
L’Escala del Grau de la Bartolina
Al cap de poc som al peu d’una escala (1200 m),per superar un grau d’uns 50m., Ara per torns i poc a poc pujem per l’escala de ferro d’uns 7 metres a la que segueix un tram de graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable de vida, per ajudar-nos a salvar un tram  força vertical, però totalment assequible i superable per els senderistes.
Al cap de munt trobem el pal amb la senyera estelada a on aprofitem per fer-nos una foto de grup i unes altres per la visió llunyana del entranyable i bonic Montserrat, que sobresurt de les boires.
El camí segueix ara en lleugera pujada en direcció nord-oest i arribem al Plà de Busa. Des d’aquí ens apropem a la nostre esquerra, per inèrcia, perquè s’ha endivina l’estimball que podem admirar des d’aquest pla.
Es fantàstic al que anem resseguint durant una bona estona i fotografiant, admirant tot l’entorn des del mirador de la Bartolina.
Can Bartolina
Al cap de poc ja podem veure passant pel seu devant i de lluny Casa Bartolina (1310 m), un bonic Mas, amb uns camps al seu davant ple de vedelles i més a la seva esquerra de lluny el Port del Comte.
Des de la pujada de l’Escala i fins aquí a Can Bartolina hem anat trobant un bon nombre d’Apagallums, que hem anat recollint col·laborant amb la Roser, que a pensat amb tot.
Església Parroquial de Sant Cristòfol
Seguim per la mateixa pista que conflueix al cap de poc amb la del camí de Valielles i desprès de caminar 1,3 Km., trobem una cruïlla amb indicacions per anar a la Font de Busa o l’església de Sant Cristòfol.
Ens dirigim primer a l’església i en uns 400 metres arribem al peu de la parròquia (1374m), amb un llinda de 1758. i el seu vell cementiri. I donem un tom pels voltants admirant la construcció i el paisatge, aprofitant l’escalforeta del solet.
Font de Busa
Tornem el camí sobre els nostres passos fins la cruïlla dels indicadors dirigint-nos ara cap a la dreta i en poc més de 211 metres trobem el corriol que en 155 m., porta fins la font.
Es una font que mana d’una construcció de pedra amb forma de petita capella de punt rodó i el aigua mana el seu curs per un encaixat abaurador en forma de L, pels animals.
Casa Vila
Tornem al camí principal cap a la nostre esquerra en direcció a la Casa Vila i en només 250 metres tenim al nostre davant aquest conjunt de varies construccions que semblen abandonades i que passem de llarg.
Mirador de la Creu
Ara seguim sense cap desviament amb un lleuger desnivell i durant 1,2 Km., resseguint la Serrat de les Graelles, amb un entorn més farestec, fins el Mirador de la Creu, on tenim un dels balcons i panorames més bonics de tota la jornada, aquí algunes deixen les motxilles a càrrec del Josep perquè ara anirem a visitar la presó, però em decidit tornar a aquest mirador per dinar tots junts.
La Presó del Capolatell de Busa 1.300m.
Així que ara continuem pel caminal zig-zague-zant durant uns 800 metres més i acabem d'arribar fins al Capolatell, conegut també com a presó de Busa.

El caire de talaia inexpugnable va fer del Pla de Busa un bastió militar durant la Guerra del Francès i les Carlinades.
El mariscal Luis Roberto de Lacy Gautier, Capità General de Catalunya, promulgà un decret l'any 1811 per reclutar soldats per a lluitar contra els francesos. Aconsellat pel coronel solsoní Francesc X. Cabanes i Escofet, Busa fou destinat a campament d'instrucció i rereguarda segura. Es van fortificar els punts més febles com els graus de la Guàrdia i de la Creu on encara hi resten alguns vestigis i es construïren un miler de casetes de fusta per a l'allotjament dels resistents.
Busa va ser, després de Cadis, el primer indret d'Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren uns 8.000 soldats. Aquests treballs foren projectats pel matemàtic i geògraf Agustí Canellas i Carreres de qui es conserva un mapa de Busa. Per ell sabem que al Cingle de la Creu hi havia instal·lat un telègraf òptic i que Ca l'Artiller era un polvorí.
Però de tota aquesta història militar, el que probablement més ha quedat a la memòria popular és l'esperó del Capolatell, conegut per la Presó de Busa.
Separat de la cinglera per un profund esvoranc, s'hi accedia per una passarel·la de fusta (avui de ferro). Aïllat per parets verticals i clivellat de profundes escletxes, fou destinat com a presó dels soldats napoleònics. La llegenda narra que alguns, en no poder resistir-ho, es llançaven al buit cridant "Mourir á Búsa et resurgir á Paris". També diu que els llops que rondaven pels verals de Casa Llobeta feien la resta.
Mirador de la Creu -dinar-
Ara decidim tornar fins el Mirador, per l’hora i perquè ens espera el Josep per dinar.
Dinant i xerrant podem observar des d’aquest punt privilegiat, avall a la dreta Sant Llorenç de Morunys i a la seva esquerra la Llosa del Cavall i més enllà el Santuari de Llord.
I també a la nostre dreta seguint amb la vista el penyasegat, El Cogul 1.526m, el punt més alt de Busa i que avui decidim no passar-hi, perquè se’ns pot fer de nit.
Tornada
Així que un cop hem enllestit el dinar i les batalletes tornem desfent el camí fins La Bartolina, uns 3 Km., a la dreta deixarem la que porta a Casa Bartolina i ens enfilem lleugerament per desprès anar baixant molt suaument, fins que gira sobtadament i travessa la carena (1285 m) i devallada pel grau de Vilamala. A mà dreta trobem un pal de senyalització de ruta al punt on surt un corriol que mena per les Collades a la casa d’Orriols.
És el que hem deixat tot just sortint cap a l’escala. Pista avall, a mà esquerra, en un altre revolt se’ns ajunta la que puja de Vilamala i Valielles. Seguim per la dreta. Passem per sota les Collades. Cal estar atent doncs el trencall no és senyalitzat. Abans de que la pista giri, per l’esquerra, surt una altra pista en mal estat que, pel peu d’una cinglera perd alçada ràpidament.
Prenem la pista que es troba en força mal estat i te molta pendent. La seguim per sota una cinglera. Al capdavall girem a la dreta i en un petit pla s'acaba començant un corriol ben fressat que ens porta sobre la cinglera. Caminem uns metres pel costat del penya-segat amb impressionants vistes de la vall. Perdem alçada ràpidament vers el fons de la canal fins abastar la paret de davant on, arribats a una rasa, seguim davallant tot caminant, fins trobar una petita clariana i pista en mal estat que ens deixa a l’antic Monestir Benedictí de Sant Pere de Graudescales (828 m), del que sols en resta l’església del segle X.
El monestir va ser consagrat l'any 913 i a l'any 960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. El temple actual, erigit cap al segle XII, tingué una vida curta.
La comunitat benedictina va decaure al segle XIII però fins a l'any 1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el 1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.
Aquí depresà fem les últimes fotos de la jornada i de grup, aprofitant els pocs minuts de llum (17:25), que queden del dia, sort que a l’inici de la jornada, hem deixat els cotxes aquí, per estalviar-nos els 3 Km. que ens separant del monument a Guifrè el Pilós.
Be com a resum a sigut un recorregut força divers amb molts contrastos i desnivells visitant uns llocs molt macos i amb encant. Siauuuuuuuuuuuuuuuu