dissabte, 19 de novembre de 2011

Etapa 5 Bagà-Bellver de Cerdanya del Camí dels Bons Homes

Aquest dissabte, dinou de novembre, 7 amics ens hem aplegat per fer una etapa del
Camí dels Bons Homes, també denominat Ruta Càtara, forma part del sender de gran recorregut GR 107, i uneix originariament, el santuari de Queralt (Catalunya, Espanya) amb el Castell de Montségur (Migdia-Pirineus, França) al llarg de 196 quilòmetres, ara amb algunes variants més modernes, com arribar fins a Solsona o fins El Miracle. Podeu informar-vos en aquesta pagina Informació Camí dels Bons Homes.

Alguns dels components del grup van començar el cap d’any passat la ruta de Solsona fins a Bagá.
Avui ens hem afegit l’Anton i jo al grup per fer aquesta 5 etapa, només per la satisfacció de gaudir d’aquests amics i la curiositat del que ens amaga aquest camí.
Aproximació
La aproximació es de les més fàcils que podem trobar, només tenim que arribar per la C-16 fins trobar l’entrada de Bagà.
Inici
Quedem per trobar-nos a Bagà a les 9:30, però per circumstàncies normals en aquests casos, ens trobem sobre les 10:00, ja esmorzats davant de l’Oficina d'Informació del Parc Natural Cadí-Moixeró.

La història d’aquest encantador i cuidat poble data del segle XIII, quan els barons de Pinós decididiren construir-la amb una regulació urbanística de la qual en queda el nucli antic amb una gran plaça, l'església (d'estil de transició del romànic al gòtic) i el Palau dels Barons de Pinós (actualment en procés de restauració després d'haver estat utilitzat per a diferents funcions, entre elles les de vivenda i granja).

Anem a trobar la carretera BV-4024, direcció a Bellver de Cerdanya, resseguint el riu Grèixer i quan hem recorregut aproximadament 4 Kms., on us he marcat amb un point Pont,  trobem a la nostre esquerra les indicacions ja fora de l’asfalt cap al Refugi de Sant Jordi(10,6Km.), desprès d’uns 750 metres, resseguint per la dreta el Torrent de Fontbona, arribem a Grèixer
Grèixer
Es un conjunt de masies disperses, amb finestres i balconades de fusta, envoltades de bonics paratges i boscos de faig.
La veritat es que aquest conjunt ens llama l’atenció per la seva forma, com algu diu de “Casa de Nines” i envoltat en aquest entorn. L’esglèsia va ser consagrada l'any 871 pel bisbe Guisad II d'Urgell. Pre-romànica en el seu orígen, fou substituïda al S.XII per l'actual construcció d'una sola nau amb volta de canó i absis semi-circular, restaurada l'any 1957.
Passat el poble, tot seguint el camí que va a l'estany i a Coll d'Escriu, hi ha una colada de Riolita (roca volcànica) del Pèrmic i d'especial interès, una mica més tard anem trobant el torrent de Fontbona i travessem les seves aigües salvatges diverses vegades, ara ens quedem davant nostre dos quilòmetres de bona pujada, guarnits i embellits per uns boscos impressionants de faigs que ens rebent amb una catifa de fulles de colors de tardor re-confortants.
Que deurien pensar els càtars quant travessavant aquests boscos intentant protegir les seves animes, religioses i castes buscant refugi dels seus perseguidors, bé nosaltres seguim  fins que arribem al Coll de Escriu.
Coll d’Escriu 1.500m.
Aquí ens esperem per reagrupar-nos i fer un respir per menjar uns fruits secs, algun suc o aigua per tornar a agafar forces per continuar, a partir d’aquí seguim el camí de la dreta cap al Refugi Sant Jordi, ara descendim bastants metres pel mig d’un bosc de pins, (el nostre pensament esta en que aviat tindrem que recuperar un altre cop, aquests 200 metres que perdem d’altitud), arribem a un tram en el que anem planejant fins passar per davant del Mas Escriu 1310m.
I a 800 metres a trobar el Barranc de les Maleses al que travessem sense adonar-nos per seguir un tram en pla i tornar a agafar alçada durant uns 800 metres més, fins arribar al Refugi de Sant Jordi.
Refugi de Sant Jordi
Situat a la Vall de Forat de Pendís a 1.640 m., i a 137 metres a la dreta pujant de la Font del Faig, trobem el Refugi de Sant Jordi, pertany a la xarxa de la FEEC i es guardat, encara que compta a la part del darrera amb 15 places lliures, en molt bon estat, tant de comoditat com de neteja.
A la part guardada, te fama de ser molt car (llit, dinar i esmorzar, si no esteu federats 80€).
Aquí ens estem una estona per recuperar-nos, fer fotos i el Roger no pot resistir-se a visitar la font del faig, tots anem donant voltes per xafardejar les instal·lacions lliures, que e trobat excel·lents.
Ara seguim direcció al Coll de Pendís, que suposa un gran esforç perquè, en menys de 800 metres de recorregut supera un fort desnivell de 250 metres, repercutint en tots nosaltres el cansament de tot l’acumulat fins ara i només alleugerit pels tramendos boscos d’Avets que ens envolten.
Coll de Pendís 1.780m.
De sobta sortim del bosc d’avets i arribem al Coll del Pendís, tot a espai obert, castigat pel vent i el fred, passem per una porta que controla les vedelles i que sembla que faci de frontera entre la plana de la Cerdanya a sota nostre per un costat i les parets escarpades de l’Alt Bergueda i Bagà per l’altre.
Mirant cap a Bagà

Aquí hem completat tota la pujada que teníem per davant, tenim que tindre en compte que aquest coll i pas natural, es el menys elevat del Cadí-Moixero.
Ara només queda descendir per la vessant de la Cerdanya per un recorregut d’uns 1,7 Kms. fins arribar al Refugi de l’Ingla.
En aquest refugi que trobem tancat decidim dinar santats en una de les seves taules de pedra, a ple sol per acaparar escalforeta, aquest matí a sigut molt fred i només ens a alleugerit el sol fora de les obagues.
Des d’aquí dinant, podem veure El Pedraforca i molts altres cims que ens va explicant l’Anton, que es la nostre enciclopèdia.
Sense adonar-nos passa l’estona i arriba l’hora de seguir, son un quart de quatre i ara quasi a tocar el desembre a dos quarts de sis ja es de nit i tením qué espavilar.
Anem baixant fent giragonzes fins enllaçar a una pista forestal i en 2,3 Km. travessem el riu Ingla i en pocs metres ens trobem davant de  la Font de l’Ingla.
Font de l’Ingla 1.307m.
Està localitzada al centre de la vall, al costat de la pista que remunta la vall de l’Ingla, en un eixamplament de l’espai natural
on s’ha creat un espai tancat d’esbarjo, amb taules i graelles
cobertes per fer foc.
La font és de factura relativament recent, amb pedra del lloc, i el seu broll raja contínuament sobre una reixa on es canalitza l’aigua fins al torrent de l’Ingla, situat al davant. Sota la font hi
ha la captació de l’important doll d’aigua que nodreix Bellver.
La veritat es que no ens podem entretenir tant com voldriem i l’Elena aprofita la poca distancia que falta de recorregut per trucar al Taxi, perquè ens esperi al final del nostre destí i seguim ara passem per sobre d’un petit pont de pedra, que creua un altre cop el riu de l’Ingla, més tard a la nostre esquerra amb un retol modest trobem la Font del Capellà, modesta i regalada amb un esplèndid broc d’aigua que brolla sense parar.
Seguim per l’esquerra del riu per aquesta pista ampla i còmoda observant amb un millor contrast del Puigmal nevat de lluny i La Masella amb el cim ben enfarinat, mentre travessem un continuu seguit de camps amb cavalls i vedelles pasturant, un regal per la vista i la vivència.
A l’esquerra del camí desprès d’una cruïlla trobem un banc per seure, on aprofitem per fer la foto de grup i seguir ja amb la decadènsia del dia i veient com quasi se’ns fa de nit.
Trobem lesglèsia de Sant Serni de Coborriu que fotografiem i documentem per seguir durant mes de 1,5 Kms., fins trobar el Santuari de Santa María de Tallo, que podem admirar breument.
Ja per arribar amb rapidesa superant uns escassos 600 metres fins a Bellver de Cerdanya, on ens fem unes quantes fotos de grup.

I anem a trobar-nos amb el taxista, que ens a de retornar al poble de Bagà on tenim aparcats els nostres cotxes.
A sigut una bona caminada, amb bona companyia i que m’ha encuriosit per fer la resta del trajecte, ja anirem veient, siauuuuu