Accés:
Com en el barranc de la Canal Roja o Barranc del Tres en Ratlla.
En primer lloc haurem d'anar per la A-2 i abandonar-la en la sortida del Collbató.
Circularem pel lateral de la via i en pocs metres passarem per davant d'un restaurant.
Buscarem el carrer Massana i la seguirem fins al final.
Veurem dues pistes, nosaltres agafarem la de la nostra esquerra, trobarem uns indicadors que ens donen la possibilitat de dirigir-nos a Can Jorba o Vinya Nova.
Nosaltres continuarem per la pista que porta a Can Jorba. Trobarem una masia i aparcarem en una petita esplanada.
És un dels itineraris equipats més antics de la muntanya de Montserrat. El primer descens data del 27 de Febrer de l'any 1966, a càrrec de Josep Mª Torras i la seva esposa Anna Palleja.
En alguns llibres de ressenyes s'esmenta com una via ferrada, en altres l' anomenan camí equipat; en realitat és un barranc o torrent normalment sec, que és pot realitza tant de pujada com de baixada. El Joc de l'Oca és el tram equipat amb cordes, cadenes i alguna clavilla, de la part baixa del torrent del Migdia, el qual s'inicia al coll del Migdia i finalitza a tocar la Masia de Can Jorba.
Aquesta masia documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la modesta i ruïnosa capella del segle XVII hauria de substituir a una anterior, documentada des del segle XIV.
Aquí es va amagar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat durant els anys 1837-1844.
Té planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana, aquesta s'obre amb un òcul i un portal de llinda, a la dovella clau hi ha la data de 1674.
Aquí es va amagar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat durant els anys 1837-1844.
Té planta rectangular, teulada a dues aigües i una petita espadanya sobre la façana, aquesta s'obre amb un òcul i un portal de llinda, a la dovella clau hi ha la data de 1674.
La toponímia d'aquest tram equipat, fa referència al conegut joc de sobre taula, que va saltant de casella en casella, en aquest cas anàrem de ràpel en ràpel, com si és tractes del mateix joc, i amb la diversió assegurada.
En sentit ascendent ens trobarem amb un itinerari de dificultat alta, si el realitzem de baixada solament tindrem que dominar la tècnica del ràpel.
Es gairabe immediata, continuarem a peu per la pista que veníem amb el cotxe. Passada la masia observarem un corriol (dreta) que de forma ascendent passarem per dintre la gran balma dels Degotalls i veurem per on vam acabar l’últim ràpel del barranc del tres en ratlla seguim i arribarem a un tram on haurem de superar uns petits blocs.
Superats, girarem a la dreta i de seguida estarem al peu d'aquesta canal.
Inici:
Començarem en una petita plaça, des d'aquí ja observarem la primera dificultat, mentre ens col·loquem els estris, arnes, quick-fix, bagues, cintes exprés, cordes, casc, guants, etc., que no son estrictament necessaris, però si de gran ajuda, tot depenent de les facultats de cadascun.
Ens trobarem davant d'una gran placa llisa en què han instal·lat una corda fixa que avui trobarem mullada com tota la resta, aquesta es la paret més llarga de tot el recorregut, però no de més dificultat.
Tot seguit anirem guanyant tota una sèrie de ressalts que aparentment no tenen cap dificultat més la que és, cadenes i cordes sense seguretat només que amb una gran força de braços i de cap, en el que posem a prova les nostres habilitats.
Continuarem superant ressalts, amb la complicació afegida del mullat i relliscós de les parets, en un ressalt d’aquests d’uns 4 o 5 metres, sense cap equipació i de pedra polida relliscosa i aparentment sense cap complicació i quant jo ja estava a dalt de tot i apunt de sortir del mig del acanalat.
El meu peu esquerra que estava aguantant el pes del meu cos, va relliscar amb la imminent caiguda que vaig patir d’esquenes i cap per vall rebotant pel tobogan fins arribar el meu cap a les mans del meu company del darrera el Xavier.
Vaig quedar uns segons fora de joc i desprès de comprovar que només havia patit cops pels costats i el casc, vaig tornar a enfilar-me i pujar per seguir, superant petits ressalts i grimpades.
Arribarem a un passadís, on hi ha dos grans blocs encastats. Entrarem al canal, pujarem un ressalt per la dreta i trobarem un tram equipat amb passamans i clavilles.
Ens desplaçarem horitzontalment fins a trobar una nova cadena i més clavilles, per la qual pujarem per sortir d'aquest caos.
Ara fins arribar als dos últims ressalts del recorregut, en els que haurem de tirar bé de braços, ja que es tracta d'una caiguda en què no tindrem moltes possibilitats per col·locar els peus i la suma de tot, els fa que siguin els més espectaculars.
Com que tant el Xavier com jo, ja estavam petats el Josep A., ens va facilitar la feina pujant ell primer, (com en tot el recorregut) amb la seva maestria i gracia i muntant-nos una corda de seguretat i algun estrep en algun punt clau.
Superat això només ens queda caminar per la llera, que a poc a poc s'anirà obrint , fins arribar davant d'una gran placa, bastant estirada i ascendent.
Retorn:
Una vegada davant la gran placa haurem de seguir pel pedregar del Torrent del Migdia a ma dreta, el de l'esquerra es per si volguessim baixar pel Tres en Ratlla, (vorejarem la muntanya fins a trobar la capçalera del barranc).
Pugem una mica i trobarem una fita que ens treu del mig del torrent i ens puja fins al Coll de l’Ajaguda i des d'allà agafem el Camí dels Francesos o del Basal dels Gats ja de baixada des d'on podem observar un grup de cabres.
A mitja alçada trobarem un corriol a ma dreta que ens acostara més a Can Jorba. Un cop a la pista PR C-78 seguim a la dreta fins desprès d’uns 200 metres arribem a l’aparcament.
Aquest ascens per mi a sigut el més dur de tots, inclús pot-ser més dur que el Canal del Pou de Glaç o Mejillón, així que a part del material necessari i d’una bona tècnica, tambè tindreu que disposar d’una gran forma física. Siauuuuuuuuuuuuuuuuuu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada