dimecres, 23 de novembre del 2011

Roca Salvatge i El Paller de Tot l'Any

Aquest diumenge 13 de novembre set amics amics d’aventures i jo, en plena tardor estiuenca, hem deixo portar per la colla i anem a fer una caminada matinal per la Serra de l’Obac.

La Serra de l'Obac és la germana petita de St.LLorenç del Munt. Dos massissos independents units pel coll d'Estenalles, que forma l'istme natural nexe d'unió d'aquest dos complexos muntanyosos de roca conglomerada. L'Obac no s'enfila gaire més enllà dels 940m del Castellsapera, però l'àrea d'aquest massís es reparteix als quatre punts cardinals.
El Paller de Tot l'Any, Castellsapera, Roca Salvatge, Turó de la Pola i el Turó de la Carlina són els cims més característics de l'orografia Obagenca.

Molt desconeguda per mi, per aquest sector vaig fer dues  caminades, una Circular per les Fonts de Rellinars i la Serra de l'Obac i pel Turó de la Pola-Hospital de Sang, avui només es creua amb aquesta en un curt i petit tram.

Aquesta vegada anem amb el cotxe per la carretera de Rellinars a Terrassa i agafem un desviament a la nostre esquerra cap a l’Obaga de la Casanova (Camp de Tir), l’asfaltat ràpidament deixa pas a una pista forestal en la que tenim que anar amb molt de compte, travessem la Riera de Rellinars i als pocs metres d’una recta veiem a la nostre dreta espai per aparcar.
Aquí deixem els cotxes i ens equipem ràpidament per posar-nos  en marxa, anem per la pista ampla i còmoda i en pocs metres, ja podem veure de lluny el Castell de Bocs, seguim caminant fins encarar la primera cruïlla a ma dreta pel Torrent de la Saiola.
Passant de llarg molt aprop la Font de la Saiola, el camí ara es molt més atapeït i farèstec i quant més avancem més notem la xafogor, anem fent fins trobar una cruïlla amb un altre camí a la dreta, nosaltres seguim endavant per l’esquerra paral·lels al Torrent de la Font del Solitari, aquí ja comença a enfilar de valent i ens fa giravoltar a trobar un altre trencall a la dreta que porta a Bacs de la Portella, nosaltres seguim endavant per la nostre esquerra fins arribar a pocs metres de la Font del Clot, que anem a visitar.
Una font obrada amb una paret de pedra i una modesta aixeta per poder-nos refrescar, si cal.
Tornem al camí per seguir i sense adonar-nos ens trobem amb les ruïnes de La Calsina.
La masia de la Calsina (590 metres), la va fer construir en Josep Ubach i Falgueres, vers l'any 1634, segurament aprofitant les restes d'una altra masia més antiga, anomenada Calzina Jussana. Alguns historiadors, diuen que el topònim d'aquest mas derivaria de ser la primera masia de la serralada, les parets de la qual es lligarien amb calç.
Des d’aquí ja tenim una bona vista de la Roca Salvatge, fem unes fotos de tot aquest entorn, també aprofitem per quedar-nos amb samarreta per poder continuar transpirant i seguir pujant fins la Font del Solitari, que visitem breument.
Ara continuem guanyant alçada i accelerant el pas, fins arribar per una bona pujada que ens ofega i ens fa suar de valent a tots, al Collet Gran, ja en el GR-5.
Aquí parem per recuperar forces i reagrupar-nos amb els més enrederits, també aprofitem per aixogar-nos la suor, avui encara que ens trobem al mig de la tardor i que el dia esta ben ennuvolat, patim una gran xafugor degut a l’alta humitat de la pluja d’aquests dies.
Un cop reagrupats i havent recupera’t l’alè, seguim endavant i en pocs metres tombem a la dreta per un caminal que ens porta a l’inici de la carena per fer cim.
La Roca Salvatge, és una esvelta agulla ubicada per sobre de la casa de la Calsina i molt a prop del Paller de Tot l'Any. És un cim que resta una mica oblidat pels caminants, dons per assolir-lo, ens tenim que desviar de les rutes més habituals.
Per arribar al cim tenim que transcorre per una llarga carena, amb un ressalt en el que i trobem una vaga per ajudar-nos a superar-lo, per continuar resseguint-la i superar un estret que quasi divideix el cim en dues parts, seguim per la cimera fins el seu màxim extrem.
Des d’aquest talaia, tenim el privilegi de gaudir de les vistes del Coll de les tres Creus, el Turó Roig, que queda il·luminat davant nostre per una cortina de raigs de sol i pluja i el Paller de Tot l’any, tot envoltat per espesos boscos.
Decidim baixar del cim per esmorzar i trobar una mica de sol, resguardats del vent.
Un cop en fet un mos, xerinola i recuperat sucres seguim desfent els nostres passos fins el GR-5 que seguirem un tram fins trobar a la nostre dreta el camí que porta als peus del Paller de Tot l'Any.
Per fi estem als peus d’aquest cim el més representatiu del GR-5 i de l’Obac, davant nostre un home d’uns 50 i tants sense cap equipació puja al cim i descendeix tant tranquil·lament.
Nosaltres ens animem i cinc de la colla també anem pujant, com es una grimpada molt exposada i també ens comença a ploure, decidim passar corda per encordar la pujada i ràpelar la baixada.
Encara que es un cim modest a estat tota una nova experiència assolir aquest cim i poder observar la zona de l’Obac des de diferents perspectives.
Ara ja amb tota la colla junta seguim pel GR-5 per la nostre esquerra per completar una caminada circular, tot seguit trobem una fita on comença un tram de caminal que ens porta a la Font del Lladre.
La font, resta situada sota unes balmes en un racó amagat i de difícil accés, mol a prop del Camí Ral de Barcelona a Manresa, a la vessant de ponent del Paller de Tot l'Any. Aquest brollador que només raja en períodes plujosos, esta format per una petita estructura que fa de cisterna feta amb totxos, on es recull l'aigua que sorgeix de les parets de la balma interior.
Segons la llegenda, el bandoler Capablanca, que feia els seus robatoris al coll del Correu, s'hi amagava dels seus perseguidors despenjant-se per una de les escletxes del cingle, fins a la font del Lladre.
El dia 4 de maig de 1570 hi hagué un assalt molt sonat a les seves proximitats. La víctima fou en Pere Cortey, un argenter barceloní que havia sortit de Barcelona amb el seu cavall a les cinc de la matinada per anar a la fira de Manresa, on pensava vendre objectes d’or i plata que portava en unes bosses de cuir.
A l’hostal de La Barata va fer amistat amb tres viatgers més que, a peu, també anaven a Manresa i van decidir fer plegats el perillós viatge fins Manresa. Però quan van ser prop de la Font del Lladre els sortiren al pas sis bandolers joves armats amb pedrenyals. Un dels viatgers va aconseguir fugir en direcció a Sant Jaume de Vallhonesta, però els altres tres van ser capturats i lligats a punta de pedrenyal en un arbre prop del camí. Després d’escorcollar l’argenter, els bandolers li van robar la seva mercaderia: or i plata per valor de més de dos-cents ducats, vuitanta rals en moneda i un parell de calzes de plata daurada que portava amagats a les mànigues. Finalment els lladres fugiren deixant-los lligats.
L'aspecte exterior, dels bandolers no era molt diferent de l'altra gent. Duien però, sempre una xarpa, una ampla faixa de cuir que els creuava el pit d'esquerra a dreta. De la xarpa penjaven fins i tot tres pedrenyals, escopetes curtes que funcionaven amb percussors de pedra foguera, flascons amb pólvora i una bossa amb munició. També portaven dagues i unes temibles simitarres que anomenaven panards. Un altre element característic de la seva indumentària era la capa de pastor o gascona. La seva grandària permetia molta llibertat de moviments i alhora amagava la xarpa amb les armes.
Tornem a recuperar el GR-5 o Camí Ral i ara amb un pas decidit i planejant superem el Coll de Correu i passem per la dreta del Castell de Bocs per la carena fins el trencall a la Font del Trull que anem a visitar al mig del Torrent que segui per tornar a trobar el camí que seguim fins el cotxe.
Aquest caminada matinal es molt distreta i diversa, però aneu amb compte, perquè els caminals son molt perdedors, la majoria indicats només per una modesta fita o ninguna, us aconsello anar acompanyats per un plànol o un bon amic coneixedor d’aquest entorn.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

1 comentari:

Anònim ha dit...

Buf ! Una sortida de diumenge molt interessant !!!!
Rsend