Aproximació:
Des de l’Aparcament del Monestir de Santa Cecília creuarem la carretera BP-1.103 i agafarem un corriol que ens puja fins trobar-nos amb el GR-172 o Camí de l'Arrel, que agafarem a mà dreta i anirem caminant amb giragonçes i una suau pujada, fins trobar una torre de llum a la nostre esquerra, i una creu que no passem amb les marques de pintura blanc i vermell, seguim per aquí fins trobar-nos a l’inici de la Canal de Sant Jeroni on també trobarem la Font de la Teula, ara seguirem per l’interior de la Canal, entre grans blocs de la muntanya, fruit de les desproporcionades riuades l'any 2000, a mitja alçada trobarem a mà dreta un rètol que ens indica la direcció de la Ferrata Teresina i seguint aquesta direcció amb marques blaves ens trobarem amb l'inici de la Canal del Mejillón o Pou del Glaç, aquí a la dreta comença la Via Ferrada Teresina entre les parets de Santa Cecília situades a la cara nord de la Muntanya de Montserrat
HISTÒRIA:
La Via Ferrata de la Teresina va ser pionera a Espanya, per no assegurar que va ser la primera via equipada per a aquesta modalitat esportiva de fer muntanyisme. El equipador de la via i pioner en la matèria va ser Antonio García Picazo,que l'any 1993 va equipar aquesta via en la Muntanya de Montserrat.
Si bé és cert, es van equipar amb bastant anterioritat altres ferrades a la Serra de Guara i al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut, com les arxiconegudes Clavijas de Cotatuero, instal·lades pel ferrer de la propera Torla, Don Bartolomé Lafuente i Miguel Bringola a instàncies d'un caçador anglès a finals del XIX, concretament el 1881.
MATERIAL OBLIGATORI: Casc - Arnès - Dissipador - Baga - Cinta Express - Guants - Botes de muntanya o sabatilles de trekking.
MATERIAL RECOMANAT: A part del material obligatori, és recomanable portar:
- Corda de 60m i Vuit o Grigri, (per si voleu repelar l’Agulla de Santa Cecília), encara que no fa gaire s'ha equipat amb bastantes grapes.
- Dos estreps de baga plana (per si cal salvar els primers 5m. de la xemeneia final en artificial).
LA VIA:
Aquest divendres vam quedar a les 8:00 amb el meu amic Josep A., per trobar-nos i pujar junts fins Santa Cecília per fer la Via Ferrada Teresina, sortida que ja vam aplaçar el passat dimecres quan vam anar a fer escalda esportiva a El Jardinet de Collbató. L'inici de la via ferrada es troba a una cota de 875m., sota la Paret de Santa Cecília a la cara E, situada a l'interior de la Canal del Mejillón.
El primer punt al que ens "xapem" és una cadena una mica deteriorada que salva una roca polida d'uns 10m, que salvem a base de "força bruta", bonic inici. Val a dir que quasi totes les roques i trobem bons peus durant tot el recorregut, però aneu en compte perquè relliscant molt.
Després d'ascendir semi-ajupits entre matolls, ens endinsem en un bonic pas entre grans roques despreses, perfectament equipat amb cable i grapes que passem amb prou feines, ja que el buit és just per a una persona de mitjana envergadura i la seva motxilla, però el Josep i jo anem a la idea i passem sense cap dificultat.
Un cop salvada aquesta zona canviem de direcció 180 º, dirigint els nostres passos cap al S (dreta.). Ascendim enganxats a les verticals parets i el bosc que ens envolta. Un cop sortim de la "mala herba", podem observar el famós Pont de Roca de Santa Cecília, es tracta d'un pas horitzontal al qual hem d'assegurar el cable de terra i anar avançant, el pati a la nostra dreta, és de categoria, d’aquells que notes que s’ha t’arronsa el melic (per la dreta del pont de pedra em pogut observar que han fet una variant nova, en lloc de condicionar millor la existent) i per rematar la feina davant nostre s'aixeca una vertical agulla d'uns 25m., que hem d'ascendir per les grapes que s'encaren cap al S buscant el "buit", sense cap dubte es tracta del lloc més aeri i imponent de tota la via, però alhora el més interessant si cap.
Un cop remuntem aquesta agulla que consta de diversos ressalts, perdem lleugera i momentaniament la sensació de buit, ja que hem de fer un petit flanqueig a la roca a la nostra esquerra (N), per endinsar-nos en un buit a la roca a manera de petita faixa , ens trobem en el conegut "Pas Horitzontal" de la Teresina.
Perfectament equipats amb grans grapes i cable ens xapem a ell, i anem avançant horitzontalment, buscant els múltiples i polits suports per als peus. De nou ens trobem amb la sensació de buit als peus, bé no es una sensació, realment es el buit als peus.
Al mig del pas horitzontal i abans d'entrar en una enorme llar de foc, el pati de la canal del Musclo torna a aparèixer, aquí les fotos queden genials penjats de les assegurances. Un cop entrem a la xemeneia, que es troba equipada fins a la seva meitat, la resta es puja tranquil.lament per terreny una mica descompost. Ens plantem en una altra paret vertical encara que senzilla, ja que està plena de graons, simplement es tracta d'ascendir fins al final de l'agulla per arribar al cim de l'Agulla de Santa Cecília 1.079m.
Aquí parem a esmorzar aprofitant el lloc únic i excepcional en el que ens trobem, les vistes des de l'agulla són impressionants tant de l'ermita de Santa Cecília que queda als nostres peus, allaaaaa.... baix, com de les verticals parets de Sant Jeroni (el cim que ens queda per ascendir), ara molt més aprop.
La imatge imposa bastant i sembla impossible que puguem accedir per aquí.
Realitzem un petit descens perdent uns metres pel cable que dóna accés al cim de l'agulla, per canviar de cable cap a la dreta (W) i ficar-nos en una estreta bretxa, en aquest punt i si la situació ho requereix es pot muntar un ràpel d'uns 15m., que nosaltres desestimem ja que al ser només nosaltres dos perdríem massa temps, per això vam decidir baixar més o menys bé utilitzant les recents grapes a manera de graons que equipen aquest pas. La clau està en encarar bé les grapes des de dalt i anar baixant poc a poc fins a la corda que t'ajuda a destrepar els últims metres, ¡compte que la corda no arriba ben bé fins a terra!
A partir d'aquí s'inicia una tortuosa ascensió per terreny molt solt i terrós, amb alguns cables en pèssim estat pels desprendiments, ull en aquest punt ja que solen caure pedres dels que pugen per davant nostre.
Després d'un bon esforç ens plantem a la base de la gran xemeneia que dóna accés al cim, reposem una mica i recuperem forces, doncs aquí hi ha el punt que requereix de més esforç físic. Es tracta d'una xemeneia d'uns 40 o 50m en forma de diedre molt encaixonada i estreta, en la qual els primers 4m s'han d'ascendir a pols per la cadena, ajudant-nos dels peus en oposició a la paret, recordeu que hi han bons peus però que rellisquen molt, no us enfieu gens, sempre ben assegurats.
Un cop salvat aquest punt, un pas horitzontal a través d'un ressalt a la roca equipat primer amb cadena i després amb cable, et deixa al peu de la "Traca final", als 30m de xemeneia que ens queda per ascendir, i que si no fos per un arbre ja més que suat de tants visitants que s’hi reforçen, els metres inicials es farien gairebé impossibles ja que no tenen grapes.
Amb esforç, paciència i "penjats" en alguna grapa per descansar, ascendim per arribar a un bon tronc al final de la xemeneia, el qual no tenim més remei que donar-li una gran "abraçada", ja que s'arriba justet de forces.
D'aquí al cim un progressiu corredor de terra vermellosa, et deixa al peu de la barana de la Miranda de Sant Jeroni. El millor de la ferrada a part del propi èxit aconseguit, és veure la cara de sorpresos que se li queda a la gent en veure't sortir del "abisme". És un gran moment en el que el Josep, anant de primer com expert tota la ferrata, em va cedir els honors els últims metres per arribar i fer el salt per sobre les baranes a dins la miranda jo el primer. (la veritat estic molt agraït per la gesta, perquè a sigut tot un detall, que m’ha fet mota il·lusió, tot això ho entendreu si us explico que jo soc senderista de tota la vida i enamorat sobre tot de Montserrat i quan pràcticament ja m’he recorregut tots els camins possibles per caminar d’aquesta muntanya, vaig seguir amb l’esperança de poder pujar per totes les Canals possibles i ara poquetes m’han falten, a mida que jo he anat evolucionant em vaig exigir fer alguna vegada totes les ferrades possibles, sobre tot la Teresina, que la he viscut de prop des de que he nascut i així ho vaig fer, amb el meu amic Josep A. i la seva dona Anna em van iniciar en aquest meravellos mon de les verticalitats ferrades fins el dia d’avui que he culminat el meu somni, la meva gran il·lusió, ara ja només queda anar avançant per les vies d’escalada senzilles i el temps i les ganes amb bona companyia diran, fins on arribarem?).
Vam parlar amb una parella de Bilbao que havien viscut a Manresa, amb uns quants estrangers, i algun solitari natiu català, a un d’ells el Josep li va demanar si ens podia fer la foto “de rigor del grup”, el dia és esplèndid i la companyia millor, a sigut genial i m’ho he passat d’allò més bé.
Ara només toca tornar a baixar per la Canal de Sant Jeroni, més relaxats encara que ho vam fer més bé corrents.
FITXA TÈCNICA:
Altitud de sortida: 686m.
Altitud arribada a la via: 875m.
Desnivell aproximació: 189m.
Temps aproximació: 40 min.
Altitud sortida a via: 875m.
Altitud màxima 1.236m. (Sant Jeroni).
Desnivell teòric: 361m.
Desnivell total acumulat 550 m.
Temps a la via: 2:40h. (Incloent petits descansos).
Temps de descens: 30 minuts
Dificultat: D, passos de IV / V + bastant ben equipats amb grapes, xapes, cadenes i cables en bon estat. Es troba a faltar algun ferro en alguna zona delicada i altres existents estan una mica deteriorats, però això li dóna aquest punt de dificultat a aquesta excepcional via. Es requereix cert esforç físic de braços en alguns sectors equipats només amb cable.
Siauuuuuuuuuuuu
Fem unes fotos de la panoràmica que ens ofereix aquest bonic lloc i desprès baixem cap el temple i la casa de l'església, voltant per la dreta, el llac que magnífica aquesta plana i visitem l’Església amb la Mare de Deu de Núria, l’Olla i els diversos raconets que ens ofereix el Santuari, l'Ermita de Sant Gil, la Font del Doctor Tarrés, etc.
