El Puigmal

Distancia 9 Km., desnivell 900 metres, temps 5 hores, Circular

Situació:

El Puigmal (2.910 m), de l'Alta Cerdanya, és la muntanya més alta dels Pirineus Orientals i de la Província de Girona, situada a la frontera d'Espanya amb França.

Localitzat entre els termes municipals de Queralbs (Ripollès, Girona) i Er (Alta Cerdanya, Pirineus Orientals) és la més alta dels cims que configuren l'anomenada Gran Olla que envolta la vall de Núria. És un cim ampla i arrodonit, la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. En el seu cim es troba una creu de ferro forjat, un punt geodèsic amb una petita moreneta al damunt i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer

Hi ha diverses rutes per ascendir al Puigmal. Des de França, aquesta que hem escollit, i des de la part espanyola, des de la  Vall de Núria i des de Fontalba.

L'accés es realitza per la carretera francesa N-116 de Puigcerdà a Montlluís, desviament cap a Santa Llocalia, continuant fins a l'estació d'esquí d'Err-Puigmal. Passant aquesta, una barrera ens impedeix el pas i tenim un aparcament (les Planes - 2.220 m) on deixar el vehicle.

Inici

Avui em quedat 7 amics de Natura100 per fer el Puigmal des d’Err. Quant arribem a l’aparcament anomenat Les Planes, continuem en la mateixa en direcció fins que arribem a una construcció on la carretera fa una revolta a la dreta. Des d'aquest punt s'inicia el camí que pren la vessant dreta de la Ribera d'Err i envoltats de vedelles, ens porta directament fins al coll (2.740 m) entre el Puigmal de Lló i el Petit Puigmal de Segre.

Continuarem ascendint per la carretera un parell de revoltes més progressant pel vessant oest de la vall, aquí encara el jovent amb ganes de fer juguesques i corredisses i un ramader diu que no cridem i podrem veure Isards. Aquí fem drecera i pugem muntanya a traves bufant de valent i seguint només unes quantes fites fins a trobar el remuntador mecànic de la Jaça del Prat de Tossa, aquí ningú te ganes de fer curses i amb els engranatges escalfats al punt, seguim tranquil·la ment.

Aquest teleesquí puja cap a l'Oest fins arribar a la línia de cims al Pic de Credells (2539 m). Nosaltres anem seguint el camí entre tancats per sota el cablejat del remuntador admirant el paisatge de les dues vessants, en un dia esplèndit d’un bon sol i un aire fred, ara anem cap a l'esquerra per un tram evident, ja molt més planer i triem un lloc al costat mateix del camí per parar a esmorzar. En qualsevol dels casos l'ascensió l’hem fet per fortes i pronunciades pendents  bastant ermes.

Un cop hem esmorzat i recarregat les piles seguim per la pista i el camí es fa evident quedant remarcat amb el contrast de la carena de muntanyes que anem travessant ara per pendents sinuoses i suaus, sarpentejant la línia de cims.

Ens trobem sobre la línia fronterera i ja no l'abandonarem fins que tornem cap al nostre punt de partida. Es baixa cap a un breu coll.

Des d'aquest punt ja es veu perfectament l'itinerari que seguirem i apareix un sender perfectament marcat i que segueix sempre per la dibuixada carena, des d’aquí i de lluny podem observar per primer cop avui uns isards.

Seguim per una lleugera baixada i després ja comença la pujada definitiva seguint sempre el sender que serpenteja entre blocs de pedra,  amb tossuda paciència anem pujant amb constància dificultosa però decididament entre bufecs fins veure a pocs metres com s’endivina al puntal de la creu situada al cim, que ens anima per reafirmar-nos i arribar a assolir el cim, guarnits ja amb la senyera i l’estelada per celebrar avui la diada al Puigmal, entre amics, parella i Puigmals. (entre els nostres amics tres son d’una família de cognom Puigmal).

Aquí al cim també vam coincidir amb el Centra Excursionista de Terrassa que celebrava els 100 anys de historia i realitzaven per l’ocasió 100 cims al mateix temps i que tenien com a missió inmortalitzar-lo gravant-lo amb un passe d’avioneta que va emetrà TV3 a les noticies i a l’Espai Terra, una mica efímerament.

Aquí un cop vam fer les fotos de grup i de rigor del moment per la història, comencem la tornada baixant en un principi pel mateix camí que em pujat, la fem desviant-nos desprès del fort pendent per un caminal que s’intueix cap a la dreta.

Durant el  corregut d’aquest tram podem veure un grup nombrós de isards, corrents com poseïts per les pendents, els hi fem fotos, perquè això dóna molta alegria i ens ompla de goig i seguim amb forta baixada entre mig de rododendres

fins arribar al voral del riu Err, entre mig de vedelles i un cavall blanc que trobem solitari arribem a l’aparcament al punt d’inici.

Com ja haviam quedat portem el dinar al cotxe i com l’Antòn coneix aquesta zona, ens porta a un llac artificial dins d’una zona de picnic a Ossèja,e s una caminada molt maca i clàssica que ens exigeix una mica de forma física a l’hora d’assolir les fortes pujades, apart daixò no suposa cap més dificultat.

Penseu en portar aigua i com sempre que caminem per aquestes alçades aneu una mica preparats per a qualsevol situació.

al final del dia acabem de gaudir d’aquesta diada que a partir d’ara segur que recordarem.

Siauuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Aquest vídeo esta realitzat, creat i pensat pel David Puigmal, moltes felicitats per la feina ben feta.