Aquest diumenge 18 de setembre em quedat a Manresa a les 7:00 del matí a buscar a l’Anton i l’Anna, tot i les amenaces de pluja agafem la C-25, fins a Vic i d’aquí l’autovía fins a Ripoll, per continuar creuantlCampdevànol, Ribes de Freser i Queralbs.
En arribar a Queralbs, tenim sort i trobem aparcament a la plaça del mateix poble, fem un cafè, i un vol pel poble, molt ben conservat i net, 100 per 100 turístic i restaurat homogeniament conservant l’aire de l’alta muntanya, també podem observar l’ermita de Santa Jaume de Queralbs i pels seus voltants, el safareig i una font, entre carrers i cases empedrats i la plaça de la vila, capitanejada per un rellotge.
Inici
Sobre les 9:15, enfilem el GR 11 que ens portarà fins a Núria.
El camí comença força enfilat, però sense cap tipus de dificultat. Tampoc presenta cap dubte, està ben senyalitzat, tant pel que fa a les marques vermelles i blanques com pels rètols indicatius que trobem a cada cruïlla.
La pujada no té grans coses a destacar, tret de l’encant del paisatge i els diferents refugis que anem trobant que son petites balmes enclavades en els espadats per aixoplugar-nos i en el nostre cas poder esmorzar,estan batejats amb diferents noms de Sants
Seguim caminant per la vall que a format el riu Freser i durant el recorregut anem canviant de riba de tant en tant i així poder observar les diverses cascades d’aigües salvatges que corren amb presa cap al riu, obrint-se pas entre mig de la boira que avui ens envolta fins engolir-nos.
A les 12:30, arribem a la Miranda de Núria, en els nostres rostres es fa palesa el cansament per les 3 hores de continuada i tossuda pujada fins aquest indret, les cames les sentim insegures tremoloses i cansades, però recompensa la imatge de la Vall de Núria que tenim aquí davant.
Fem unes fotos de la panoràmica que ens ofereix aquest bonic lloc i desprès baixem cap el temple i la casa de l'església, voltant per la dreta, el llac que magnífica aquesta plana i visitem l’Església amb la Mare de Deu de Núria, l’Olla i els diversos raconets que ens ofereix el Santuari, l'Ermita de Sant Gil, la Font del Doctor Tarrés, etc.
Seguim caminant per la vall que a format el riu Freser i durant el recorregut anem canviant de riba de tant en tant i així poder observar les diverses cascades d’aigües salvatges que corren amb presa cap al riu, obrint-se pas entre mig de la boira que avui ens envolta fins engolir-nos.
A les 12:30, arribem a la Miranda de Núria, en els nostres rostres es fa palesa el cansament per les 3 hores de continuada i tossuda pujada fins aquest indret, les cames les sentim insegures tremoloses i cansades, però recompensa la imatge de la Vall de Núria que tenim aquí davant.
Donat que teníem de fer el mateix camí que havíem fet al pujar, i ens troba-vam dins de la espessa boira i la pluja que amenaçava ser imminent, vam decidir agafar el Cremallera de Núria fins a Queralbs. (amb el descompte del carnet de la federació va sortir per 10,15€ per barba)
En arribar caminem ja plovent cap al cotxe a on tenim el dinar, però vist el panorama i que no podriem menjar a la muntanya, decidim dinar en un restaurant que trobem pel camí per 15€ el menú, un cop refets l’Anton i jo anem a buscar al cotxe d’una correguda i donem per finalitzada l’excursió ¡tots cap a casa!
Siauuuuuuuuuuuuuuu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada