La pujada al cim del Montgros la farem pel serrat de la Palomera, Coll de Moset, la Canal Roja, camí dels Naps de Dalt, Coll del Montgros i el cim del Montgros és una excursió força esgotadora físicament i només és aconsellable per als col·leccionistes i enamorats del massís que busquin camins amb grimpades, vertígent i poc transitats.
El mirador del cim del Montgròs ofereix una àmplia perspectiva de Montserrat, tant en la seva cara sud, com la regió de Sant Jeroni o la més oriental, la climatologia sol ser incerta així que hi teniu que pujar preparats per a qualsevol situació.
El mirador del cim del Montgròs ofereix una àmplia perspectiva de Montserrat, tant en la seva cara sud, com la regió de Sant Jeroni o la més oriental, la climatologia sol ser incerta així que hi teniu que pujar preparats per a qualsevol situació.
La baixada la farem cap a la Font de la Cadireta, Torrent del Migdia, Coll de l’Ajaguda i pel Camí dels Francesos arribarem a Can Jorba i fins la Vinya Nova.
Masia de La Vinya Nova
11 amics ens trovem a la Vinya Nova a les 7:30 del matí convocats per apeupermontserrat, un cop retrobats i equipats sortim des de la Vinya Nova en direcció El Bruc per l'ampla i còmode pista del camí del Castell a la Vinya Nova i vam passar de llarg pel davant de la masia de Can Jorba.
Aquesta masia està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Va pertànyer durant molts segles al monestir de Montserrat i va ser en aquesta casa on l'abat Blanch hi va fer amagar la Moreneta després de l'exclaustració de 1835.
Aquesta masia està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Va pertànyer durant molts segles al monestir de Montserrat i va ser en aquesta casa on l'abat Blanch hi va fer amagar la Moreneta després de l'exclaustració de 1835.
Serrat de la Palomera
Passat la masia de Can Jorba i abans d'arribar al torrent de la Coma d'en Pastor, agafem un camí a la dreta amb marques de color vermell.
El camí s’endinsa al bosc i comença una llarga, forta i esgotadora pujada que ens porta molt a prop del coll de Mosset a ons ens adonem de que en molt poca estona em superat un gran desnivell.
El camí s’endinsa al bosc i comença una llarga, forta i esgotadora pujada que ens porta molt a prop del coll de Mosset a ons ens adonem de que en molt poca estona em superat un gran desnivell.
Canal Roja
El camí continua per una llarga aresta tot seguint la canal Roja i les marques ara són de color blau. El camí guanya alçada pel mig de la roca nua, en el que destaca el te de roca.
Aprofitem els passos més compromesos per fer unes fotos impressionants mostrant el desnivell en el que comencem a quedar envoltats per la boira i comencem a sentir tronar. Les marques ens guien tota la estona, hi ha trams força drets que assenyan al més valent.
Després d’una pujada molt forta arribarem a un collet a la part superior del serrat del Faraó, aquí procurem recuperar l’alé i serenar el batec del nostres cors, mentre ens tornem a reagrupar.
Aprofitem els passos més compromesos per fer unes fotos impressionants mostrant el desnivell en el que comencem a quedar envoltats per la boira i comencem a sentir tronar. Les marques ens guien tota la estona, hi ha trams força drets que assenyan al més valent.
Després d’una pujada molt forta arribarem a un collet a la part superior del serrat del Faraó, aquí procurem recuperar l’alé i serenar el batec del nostres cors, mentre ens tornem a reagrupar.
La Coma dels Naps de Dalt
El camí ens porta al vessant de la coma dels Naps i després baixem una mica pel mig d’un bosc espès arribem a la cruïlla a on giram a la dreta amunt seguint les marques de PR blanques i grogues i les indicacions. (si seguim rectes aniríem direcció al Coll de Porc i Can Maçana).
Roca Plana dels Llamps
Després de uns esgotadors i durisims 450m., arribem al peu de la Roca Plana dels Llamps i trobem un pas per una escletxa entre roques molt maca i estreta de 10 o 12 metres equipada amb una corda, a on aprofitem per reagruparnos i passar un rere l’altre aquest divertit pas.
La corda no es necessària si passem tranquils i encaixonats, mirant i buscant les presses per posar els peus i les mans i avall sense massa dificultats i que un cop superada podem veure que hem passat pel costat d'una creu de ferro clavada a la roca, ara seguim a voltar direcció al Coll del Montgros.
Només ens queda fer la pujada final que ens porta al Coll del Montgrós a on només tenim que girar a la dreta per començar una suau pujada fins al cim arrodonit del Montgros.
Montgros 1.133m.
Un cop al cim comencem a observar des d'un lloc privilegiat el nostre voltant a on ens trobem que la boira quasi ens a engolit, ens cauen 4 gotes mal contades acompanyades d’un aire fresquet que suats ens deixem freds, com volem esmorzar ens reserem a la dreta del cim pocs metres assota a on aprofitem un petit abric per reunir-nos tots i esmorzar, en el que inclús no va faltar el cava català.
Mentre esmorzem en pocs minuts la boira escampa i el sol torna a lluï i és quant tots ens adonem de la recompensa de l’esforç de vindrà fins aquí, amb unes perspectives magnífiques i espectaculars vistes de totes les zones de Montserrat.
Estem pràcticament al mig de Tebas, Tabaida, Tabor, els Ecos, Els Frares i les Agulles i els seus cims més importants, El Serrat del Moro, El Serrat de Sant Jeroni i la Miranda, L'Albarda Castellana, i un llarg i bocabadat, etc., de bellesa al nostre voltant.
Com a símbol del cim trobem un munt de pedres apilades soportant un pal vell i sec, un sobri i senzill homenatge per un cim sofert, arrodonit i erosionat on normalment fa molt de vent i reposa la boira.
Canal del Migdia
Comencem a baixar cap al Canal del Migdia pel PR C-78, per una forta pendent amb passos molt estrets, encaixats i una mica exposats, però de gran bellesa, pel costat de la Salamandra 1.158m., fins passar per la Font de la Cadireta.
Aquí ens tornem a juntar per indicar clarament el gir a la dreta, fins el mig del llit del torrent del Migdia direcció al Bruc. (si en lloc de girar a la dreta seguim rectes amunt per la forta pendent trobarem primer a la dreta per anar al Camell de Sant Jeroni i si el passem de llarg per l’esquerra arribarem al Coll del Migdia).
Camí dels Francesos
Al que resseguim de baixada fins trobar la cruïlla del camí dels Francesos que agafem a l’esquerra. (si continuèssim endavant ens trobariem amb el joc de l’oca), anem baixant per l’alzinar i tot just sobrepasar Els Plecs de Llibre però al marge esquerra del torrent si ens hi fixem trobarem la Balma dels Plecs de Llibre.
La que visitem i fotografiem, té entrada i sortida per dos costats que es poden voltar, després seguim al camí principal i seguim baixant fins el Coll de l'Ajaguda, on tenim unes magnífiques vistes del Montgros i els Plecs de Llibre.
La que visitem i fotografiem, té entrada i sortida per dos costats que es poden voltar, després seguim al camí principal i seguim baixant fins el Coll de l'Ajaguda, on tenim unes magnífiques vistes del Montgros i els Plecs de Llibre.
Continuem la baixada que ens porta al camí de la Vinya Nova pel torrent del Bassal dels Gats tot resseguint el camí dels Francesos. Un cop a la pista principal girem a l’esquerra i enfilem direcció al punt d'inici de la sortida.
Arribem a l’aparcament a dos quarts de dues de la tarda, una bona hora per fer una cervesa al Bar de la Vinya Nova i parlar de la propera sortida.
Siauuuuuuuuuuuuuuuuu!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada